Talleres Hereter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Talleres Hereter
Tipus Societat Anònima
Sector Automoció i Aviació
Fundada 1905
Fundador(s) Laureà Hereter
Extinció 1922
Seu Barcelona, Catalunya Catalunya
Productes Automòbils i avions

Talleres Hereter S.A. va ser una d'aquelles companyies sorgides en aquella època d'esclat i d'inquietud tecnològica, que va patir la societat catalana a principis del segle XX.

Taula de continguts

Història [modifica]

Caudron G.3, avió fabricat per Talleres Hereter S. A. Amb el nom de TH E.3

Tot va començar quan Laureà Hereter[1] va constituir la companyia Fábrica Española de Automóviles y Aeroplanos Talleres Hereter, que van començar com uns tallers d'automòbils i que a principis del any 1915 va presentar el “ciclecar” ( nom donat al automòbil senzill ) Ideal, també conegut com TH.[2] Durant el any 1917, va absorbir l'empresa Pujol Comabella y Cia, que va ser la primera empresa espanyola dedicada exclusivament a l'aviació, i amb ella es va incorporar el enginyer Jorge Loring Martinez, passant aquest a fer-se carreg de la secció aeronàutica. Cal recordar que Pujol Comabella i Cia, tenien factoria a Sant Martí de Provençals, i escola a “La Volateria” ( nom donat al actual aeroport del Prat ).[3]

Centrats més en el camp aeronàutic, convisquen encara amb l'automoció, i degut sobre tot a l'inquiet esperit del seu enginyer en cap d'aeronàutica, es va llençar a fabricar el TH E.3 copia del avió francès Caudron G.3, del qual en van servir 11 aparells al Exèrcit de l'Aire Espanyol, però la fi de la Primera Guerra Mundial ( 1918 ), va posar al abast de exèrcit material de rebuig a millor preu, i la història s'en va anar en orris.[4] Un altre intent de servir al exèrcit va ser la fabricació del Barron España, copia del SPAD S.XIII també francès. L'Exèrcit de l'Aire va encarregar sis aparells, amb el mateix resultat[5]

Així doncs amb la fi de la primera guerra, les traves burocràtiques, junt amb la dificultat per adquirir materials estrangers, més el resultat d'altres “aventures” amb resultat dolent, com la fabricació de motors d'aviació van dur a la liquidació de l'empresa en 1921.

Cal recordar que Talleres Hereter, ja fabricava els seu propis motors per els “ciclocars” que va fabricar, axis doncs també ho va intentar amb el motor TH A, del que es parla en un altre article.[6] També s'ha de recordar que Jorge Loring va estar involucrat en el negoci de les línies aèries per intentar rescatar de la fallida a Talleres Hereter.[7]

Vegeu també [modifica]

SPAD S.XIII de l'as Eddie Rickenbacker, molt semblant al Barron España fabricat per Talleres Hereter

Referències [modifica]

  1. «Suscripción Pública - Talleres Hereter» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 13 agost 1920. [Consulta: 1 abril 2013].
  2. Història del Ideal (castellà) Visitada el 04/08/2011
  3. Història de Pujol Comabella y Cia Visitada el 04/08/2011
  4. Història i detalls tècnic del TH E.3 Visitada el 04/08/2011
  5. Història de Talleres Hereter Visitada el 04/08/2011
  6. El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg 121, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6 : El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg 2056, l'Aeroteca, Barcelona 2008-9 ISBN 978-84-612-7902-9
  7. Història de CETA Visitada el 04/08/2011

Bibliografia [modifica]

  • El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, l'Aeroteca, Barcelona 2008-9 ISBN 978-84-612-7902-9
  • El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talleres Hereter