Tallulah Bankhead

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Tallulah Bankhead
Tallulah Bankhead, el 1934.
Tallulah Bankhead, el 1934.
Nom real: Tallulah Brockman Bankhead
Naixença: 31 de gener de 1902
Huntsville, Alabama, (EUA)
Defunció: 12 de desembre de 1968 (als 66 anys)
Nova York (Estats Units)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: John Emery, 1937 divorciats 1941
Papers importants: Constance "Connie" Porter a Lifeboat d'Alfred Hitchcock

Pàgina sobre Tallulah Bankhead a IMDb

Tallulah Bankhead (Huntsville, Alabama, 31 de gener de 1902 - Nova York, 12 de desembre de 1968) fou una actriu de cinema mut nord-americana.

Família[modifica | modifica el codi]

Tallulah era filla de William Brockman, nascut a Moscou, però en el d'Alabama, en els Estats Units (no en la capital russa), i d'Adelaide Eugenia Bankhead, nascuda a Como, Mississippí, i exemple perfecte, tant pel seu físic com pels seus modals, de la típica bellesa surenya. Després d'una breu carrera com advocat, el pare seguí els passos del seu propi progenitor i s'inicià en la política. Exercí com un dels més brillants portaveus de la Casa Blanca entre 1936 i 1940, potser perquè temps enrere havia pensat a ser actor. Quant a la seva mare, estava promesa a un altra home quan va conèixer al que anava a ésser el seu marit, William Brockman, durant un viatge a Huntsville, per a comprar el seu vestit de núvia per a la boda amb la seva relació anterior, que restà trencada per l'encontre.

Tallulah no l'arribà conèixer, perquè Ada Morí tres setmanes després de donar a llum a la nena a conseqüència d'un enverinament de la sang. Un anys antes havia donat a llum a una altra nena, la germana gran de Tallulah, Eugenia Bankhead, que mostrà ser tant incontrolable en la infància i en la joventut com l'actriu, es casà set vegades, dos de elles amb el mateix home, i viatjà per tot el món abans d'establir-se a Maryland per passar els seus últims deu anys de vida.

Els Bankhead eren una família de prominents polítics d'Alabama. L'avi de la futura actriu, John Hollis Bankhead, havia estat veterà en l'exèrcit confederat durant la guerra civil i arribà a exercir com a senador als Estats Units. L'oncle de Tallulah, John, també era senador.

Ja des de la infància, Tallulah, que era en aquell moment menys atractiva que la seva germana, tingué apanyar-se per cridar l'atenció contínuament, i per això era capaç de memoritzar llargues peces literàries, així de ballar per la casa, posant els nervis dels adults que convivien amb ella, especialment de la seva avia. Amb freqüència, la nena manifestava els seus disgustos contenint la respiració fins que el rostre se li posava blau, moment en el qual l'avia no tenia inconvenient en buidar sobre d'ella una galleda d'aigua. Alguns dels biògrafs de l'actriu afirmen que en l'actualitat hauria estat diagnosticada d'un desprendre per dèficit d'atenció.

La nena no tardà a descobrir que el teatre podia ser una forma d'assolir l'atenció que estava cercant, així que no tardà a convertir-se en una consumada experta en mímic i imitacions dels seus professors en l'escola, de manera què aviat es convertí en l'estrella del col·legi i també a casa seva, fins a tal punt que el seu pare a vegades la pujava dalt la taula perquè cantés i ballés davant dels seus amics, amb gran gaudi de la joveneta.

Primer col·legi[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, la seva avia Eugènia s'entossudí en la tasca de fer de Tallulah i de la seva germana dues educades senyoretes surenyes..., fracassant estrepitosament, fins al punt de què el seu pare proposà internar-les en un col·legi catòlic per a senyoretes. Encara que Eugènia, que era episcopaliana, si oposà fortament en principi, restà convençuda quan comprovà que només aquest tipus de centre acceptava nenes tant petites, de manera què el 1912 ambdues germanes ingressaren en el convent del Sagrat Cor de Manhattanville, Nova York. Encara que Tallulah odiava el col·legi, el cert fou que aviat la seva família comprovà que les seves maneres havien canviat radicalment, però el nou destí del seu pare a Washington portà a les nenes a canviar de col·legi.

Actriu pels pèls[modifica | modifica el codi]

Arribada als quinze anys, quan la seva germana s'havia casat ja als 16 anys, Tallulah prengué la decisió que canviaria la seva vida. Era una lectora habitual de les revistes sobre estrelles del cinema i envià una fotografia seva a la ‘'Picture Play, en resposta a un concurs en que el premi consistia en un viatge pagat a Nova York junt a un petit paper en una pel·lícula. Tallulah s'assabentà que havia guanyat després de comprar la revista en un quiosc i veure la seva fotografia, però havia comès un greu error a l'enviar la foto; no hi havia posat el seu nom. La revista publicà la fotografia sota el titular ‘'Qui és ella?, i demanava a la misteriosa dama que es posés en contacte amb la redacció per a identificar-se. A partir d'aquest moment començà a prendre's més seriosament la possibilitat de guanyar-se la vida com a actriu. Malgrat que al principi la seva avia i el seu pare s'oposaren al viatge, després d'unes quantes rabietes de la jove, convingueren en que l'única forma de recuperar la tranquil·litat en la seva llar era permetre que Tallulah acceptes el premi.

Tallulah cobrà 75 dollars pel seu primer paper davant les càmeres i malgrat ser un paper molt petit, no tardà a trobar la seva pròpia llar a Nova York, on s'instal·là amb la seva tia Louise en l'hotel Algonquin, residència habitual dels actors d'aquell temps. Segons afirmaria més tard en la seva biografia, la major part del seu temps el passava en el hall de l'hotel veient entrar i sortir les celebritats de la pantalla, com Ethel Barrymore, Anita Loos o Douglas Fairbanks.

Bisexualitat i roba interior[modifica | modifica el codi]

El seu pare començà ajudar-la a aconseguir els seus objectius movent influències per assolir el seu primer paper en el teatre a The Squab Farm, la resta corregué per conte del seu propi talent i bellesa, i de les amistats que va anar fent amb persones d'ambdós sexes en aquesta primera etapa de la seva carrera. Ansiosa per a viure tota classe d'experiències, quan complí els 18 anys aconseguí evadir-se de la tutela de la seva tia Louise i viatjà a París per enrolar-se com a voluntària de la Creu Roja. Allí s'allotjà en l'apartament de l'actriu Bijou Martin, en les quals festes salvatges començà a provar la cocaïna i la marihuana. No es deixà arrossegar per l'alcohol perquè li havia promès al seu pare que no ho faria, però trobà altres formes de drogar-se. Els amics que la conegueren en aquella època asseguren que rarament tenia la boca tancada.

Intervencions cinematogràfiques[modifica | modifica el codi]

Referent a les seves intervencions cinematogràfiques, la crítica sempre va estar dividida, i els directius de la productora que la tenien contractada, Paramount, tampoc estaven del tot convençuts de les seves possibilitats com a estrella. Malgrat tot, això no l'impedí que aconseguís gran popularitat en l'ambient cinematogràfic, més per la seva personalitat que pels seus treballs, obrint-se pas en el cinema, teatre, ràdio i finalment TV. Bona prova de la celebritat que arribà a assolir en cert moment de la seva carrera és el fet que la ciutat anomenada Tallulah, a Louisiana, canvies el seu nom com homenatge amb ella després que l'actriu passes una nit en la dita població en els anys trenta. Durant el rodatge de Lifebooat es posà en evidència una de les característiques que la definiren com a figura pública de tall escandalós: mai portava roba interior, el que atorgà al rodatge de certes escenes del film en les que tenia de pujar per una escala cert toc eròtic-festiu aliè a l'argument, que certament desconcertà a alguns dels seus companys de repartiment.

La llegenda[modifica | modifica el codi]

Diu la llegenda que quan anaren a queixar-se al director, Hitchcock, en un dels seus galeigs humorístics, els confessà que no estava segur que si el tal afer era competència del departament de vestuari o de perruqueria. L'altra aspecte escandalós de la seva vida fou al seva oberta bisexualitat, que la portà a mantenir relacions amb l'actriu de color Hattie McDaniel, la guanyadora de l'Oscar per dir en el film Allò que el vent s'endugué allò de, senyoretaaa Escarlata, i també amb la nomenada emperadriu del jazz, Billie Holiday.

En la vida privada, Talluhah es casà en una ocasió amb John Emery que es convertí en el seu marit l'any 1937 i del que es divorcià el 1941. El president dels Estats Units Harry S. Truman afirmà en certa ocasió que la biografia escrita per l'actriu era el llibre més divertit que havia llegit durant la seva estada en la Casa Blanca. Celbre per la seva afició a les mascotes, arribà a tindre un lleó amb el nom de Winston, i entre els grans fracassos de la seva peripècia com a actriu sempre explicà amb amargor haver perdut el paper d'Escarlata H'Hara en Allò que el ven s'endugué.

Cruella de Vil...en carn i os[modifica | modifica el codi]

A Tallulah Bankhead els espectadors la coneixen sobretot pel seu treball en l'excel·lent film d'Alfred Hitchcock Lifeboat, i pel seu últim treball davant les càmeres de TV, el paper de la Vídua Negra (no confondre amb el personatge dels còmics de l'editorial Marvel) en dos capítols de la sèrie Batman, allà pel 1967. A més va aparèixer en un dels millors documentals sobre el rodatge d'Allò que el vent s'endugué, titulat El naixement d'una llegenda; com es va fer Allò que el vent s'endugué, interpretant-se a ella mateixa.

Al marge d'aquestes aparicions, la figura d'aquesta actriu de rostre angulós no és excessivament conegut per les noves generacions de cinèfils, però en el seu moment fou una figura molt destacada al Hollywood de l'edat daurada, quan el sistema dels estudis funcionava a tota marxa i el cinema americà explotava a fons el fenomen de les estrelles, guanyant posicions amb això en els mercats interiors i exteriors del món de l'entreteniment.

Es diu d'ella que fou el model sobre el qual els dibuixants de la Disney dissenyaren el personatge de Cruella De Vil, la malvada protagonista del llarg metratge d'animació One hundred an one dalmatians, en català, 101 dàlmates, a la que molt de temps més tard hem vist interpretada en carn i os per Glenn Close. Tallulah fou abans de tot una dona desinhibida en un moment en què tal cosa no estava precisament de moda, llengua llarga i desafiant en un món eminentment controlat per homes, com era el cas del cinema clàssic nord-americà.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tallulah Bankhead
  • Revista ACCIÓN, Nº. 166, any 15. (Diposi Legal 10-1062-1992)