Talpó de tartera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Talpó de tartera
Microtus nivalis.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Cricetidae
Gènere: Chionomys
Espècie: C. nivalis
Nom binomial
Chionomys nivalis
(Martins, 1842)
Mapa de distribució
Mapa de distribució

El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La seva cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.

El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.

Pes: 21 - 70 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.

Costums[modifica | modifica el codi]

Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.

El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.

Solament les mares i les seves cries constitueixen grups familiars.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • abulensis, Agacino, 1936
  • aleco, Paspalev, Martino y Peshev, 1952
  • alpinus, Wagner, 1843
  • appenninicus, Dal Piaz, 1929
  • aquitanius, Miller, 1908
  • cedrorum, Spitzenberger, 1973
  • dementievi, Heptner, 1939
  • hermonis, Miller, 1908
  • lebruni, Crespon, 1844
  • leucurus, Gerbe, 1852
  • loginovi, Ognev, 1950
  • malyi, Bolkay, 1925
  • mirhanreini, Schäfer, 1935
  • nivicola, Schinz, 1845
  • olympius, Neuhäuser, 1936
  • petrophilus, Wagner, 1853
  • pontius, Miller, 1908
  • radnensis, Ehik, 1942
  • satunini, Shidlovsky, 1919
  • spitzenbergerae, Nadachowski, 1990
  • trialeticus, Shidlovsky, 1919
  • ulpius, Miller, 1908
  • wagneri, Martino, 1940

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]