Talpó muntanyenc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Talpó muntanyenc
Aardmuis.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Cricetidae
Subfamília: Arvicolinae
Gènere: Microtus
Subgènere: 'Microtus'
Espècie: M. agrestis
Nom binomial
Microtus agrestis
(Linnaeus, 1761)
Mapa Microtus agrestis.png

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums[modifica | modifica el codi]

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • agrestoides, Hinton, 1910.
  • angustifrons, Fatio, 1905.
  • arcturus, Thomas, 1912.
  • argyropoli, Ognev, 1944.
  • argyropuli, Ognev, 1950.
  • argyropuloi, Ognev, 1952.
  • armoricanus, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
  • britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • bucklandii, Giebel, 1847.
  • carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • enez-groezi, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • estiae, Reinwaldt, 1927.
  • exsul, Miller, 1908.
  • fiona, Montagu, 1847.
  • gregarius, Linnaeus, 1766.
  • hirta, Bellamy, 1839.
  • insul, Lydekker, 1909.
  • insularis, Nilsson, 1844.
  • intermedia, Bonaparte, 1845.
  • latifrons, Fatio, 1905.
  • levernedii, Crespon, 1844.
  • luch, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • macgillivrayi, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mial, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mongol, Thomas, 1911.
  • neglectus, Jenyns, 1841.
  • nigra, Fatio, 1869.
  • nigricans, Kerr, 1792.
  • ognevi, Scalon, 1935.
  • orioecus, Cabrera, 1924.
  • pannonicus, Ehik, 1924.
  • pallida, Melander, 1938.
  • punctus, Montangu, 1923.
  • rozianus, (Bocage, 1865).
  • rufa, Fatio, 1900.
  • scaloni, Heptner, 1948.
  • tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]