Berber
|
ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ / Tamaziɣt |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | Amazigh, Tamazight |
| Parlat a: | Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Mauritània i Egipte |
| Regió: | |
| Parlants: | 40 milions |
| Rànquing: | n/d |
| Classificació genètica: | Llengua afroasiàtica Afroasiàtic septentrional |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Marroc[1] |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-2 | ber |
 |
|
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
La llengua berber, llengua amaziga[2][3], amazigh o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones (berbers), principalment al Marroc, però també a Burkina Faso i, a petites "illes", fins a Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte del berber. El nom "berber" té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que el seu idioma es digui tamazight, com ells en diuen.
Al començament s'escrivia amb un alfabet (abjad) propi, el tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai no del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle XX s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla del tifinagh.
Encara que la llengua oficial a l'escola sigui l'àrab, al carrer es parla una barreja d'àrab i amazigh. El fet que els berbers visquin en zones aïllades entre elles, la forta arabització lingüística i cultural de moltes àrees tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels dialectes del berber (o llengües berbers).
Amb la islamització dels berbers i la invasió de tribus àrabs, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab. Car, l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, però el berber continuà marginat.
Des de la sagnant revolta popular de la Cabília el 1980, causada per una suspensió del govern d'una conferència sobre poesia berber, el moviment berber assolí unes dimensions polítiques i supranacionals. El 1994, Hassan II decidí introduir el berber a l'escola primaria. Però aquesta decisió mai no va arribar a ser realitat. El 2001, Mohamed VI creà l'Institut Reial de la Cultura Amazigh, objectius del qual eren normalitzar el berber, i promoure 'l.
Actualment, el berber s'estudia a 300 escoles, sobretot de les zones berberòfones, i existeixen noticiaris televisius parlats en les tres varietats marroquines. Tot i això, encara no és llengua oficial a cap estat.
L'ordre típic de la frase és verb, subjecte, objecte. Les paraules poden tenir diverses arrels que es combinen per crear significats més amplis. La t inicial és la marca del femení, com al nom de la llengua tamazight, femení d'amazight.
Taula de continguts |
Varietats del tamazight[modifica]
Dins del phylum afroasiàtic les llengües amazighes, originàriament esteses des de la marina Atlàntica fins a la zona dels oasis occidentals egipcis, són avui dia la llengua quotidiana d'uns 12 milions de persones escampades pel Marroc, Mauritània, Mali, Txad, Níger, Burkina Faso, Algèria, Líbia, Tunísia i Egipte.
Hi ha quatre grups principals de varietats diatòpiques, grups que reflecteixen més aviat l'actual situació de dispersió geogràfica dels imazighen que no pas cap veritable classificació lingüística sensu stricto. Aquests grups, amb el nombre de parlants nadius de cada varietat lingüística, són (Hayward 2000: 76):
- el parlars del nord-oest del Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia: taixelhit o xluh (3.000.000), tamazight (3.000.000) i tarifit (2.000.000), tots tres al Marroc, taqbaylit o cabil (3.074.000) i taixawit o xàwia a marroc
- els dialectes dels nòmades de la regió Sàhara-Sahel (que abasta zones d'Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso): tamahaqt o tamajeq, llengua dels tuaregs (25.000-76.000).
- la llengua dels zenaga (25.000), a Mauritània.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ La monarquia del Marroc, de "sagrada" a "inviolable", Diari Ara
- ↑ amazic -iga, Centre de Terminologia.
- ↑ amazic, -iga, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Bibliografia[modifica]
- HAYWARD, R. J. (2000). "Afroasiatic", in HEINE, B. i D. Nurse (2000). African languages. An introduction (pàg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press.
- CHAKER, Salem (1984). 'Textes en Linguistique Berbère: Introduction au domaine berbère'. París: CNRS, 1094.
- BASSET, A. (1969). 'The Berber Language'. London: I.A.I., 1969.
- BOUKOUS, Ahmed (1989). 'Langue et société au Maghreb'. Rabat: Publications de la Faculté des Lettres, 1989.
- LAMUELA, Xavier (2002):El Berber, Barcelona, 2002, ISBN 84-393-6956-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berber |
- Rachid Aadnani, "Berber or Tamazigh" dins 'Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia'
- Amazigh a Líbia
- Fundació Tamazgha, "The Berbers of Libya" tramès al Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial (CERD, ONU)
