Tancament de Caixes
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del 1899.
L'acció va ser una conseqüència de la crisi colonial del 1898, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una alça d'impostos per a compensar el dèficit. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid.
La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatòria de la protesta. Es constituí una Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de més de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les contribucions.
Conseqüències [modifica]
- Dimissió de l'alcalde de Barcelona, Dr. Bartomeu Robert (1842-1902)
- Dimissió dels ministres del Govern Espanyol, Manuel Duran i Bas (1823-1907) i Camilo García de Polavieja y del Castillo.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre història de Catalunya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
