Tancred de Galilea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tancred i Erminia de Nicolas Poussin - Tancred de Galilea en una versió romantitzada creada el segle XVI.

Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia. Era fill d'Enma de Pulla (filla de Rober Guiscard). Així doncs, era nebot de Bohemond de Tàrent i nét de Robert Guiscard.

El 1096, Tancred va participar amb el seu oncle Bohemond a la Primera Croada. A Constantinoble, els líders croats van ser pressionats per Aleix I Comnè el qual els féu prometre que cedirien a l'Imperi bizantí les terres que conquerissin als musulmans. Malgrat que els altres líders havien jurat, però sense intenció de complir la promesa, Tancred rebutjà fins i tot de fer el jurament.

Havent participat en el setge de Nicea el 1097, va veure com la ciutat era presa per l'exèrcit d'Aleix Comnè causa de les negociacions secretes d'aquest amb els turcs seljúcides. A partir d'aquest moment Tancred no va confiar en els bizantins. Més tard aquell mateix any, va prendre Tars i altres ciutats de Cilícia, i va participar en el setge d'Antioquia el 1097.

L'any següent, durant l'atac a Jerusalem, Tancred, i Gastó IV de Bearn, van reclamar l'honor d'haver estat els primers croats a entrar a la ciutat el 15 de juliol. Tots dos van fer centenars de presoners musulmans, donant protecció a alguns d'aquests a la teulada del Temple de Jerusalem. Però l'endemà va ordenar als croats la massacre dels refugiats al temple, musulmans i jueus, homes i dones. Quan es va establir el Regne de Jerusalem, Tancred va rebre el Principat de Galilea, vassall d'aquest regne.

Tancred va renunciar al seu principat per fer-se regent d'Antioquia el 1100, quan el seu oncle Bohemond va ser empresonat pels dashmendites. Va expandir el territori del principat en prendre terres dels bizantins, tot i que en la dècada següent Aleix Comnè va intentar, sense èxit, subjugar-lo sota el control del seu imperi.

el 1104 també es va fer regent del Comtat d'Edessa quan Balduí II va ser empresonat a la batalla de Harran. I després del seu alliberament el 1107, Balduí va haver de lluitar contra Tancred, aliant-se a alguns governants musulmans locals per reprendre el seu comtat i veure el seu regent i rival tornar per Antioquia.

el 1108, amb la mort de Gervais de Bazoches, Tancred va tornar a assumir el control del Principat de Galilea. Es va rebutjar a honorar el Tractat de Devol, tractat pel qual Bohemond va jurar vassallatge a Aleix Comnè, i per diverses dècades el Principat d'Antioquia es va mantenir independent de l'Imperi Bizantí. el 1110 va prendre Krak dels Cavallers, ciutat que més tard es faria una important fortalesa del Comtat de Trípoli.

Tancred va romandre regentant Antioquia, en nom del seu cosí Bohemond II fins a la seva mort el 1112, durant una epidèmia de Febre tifoide. S'havia casat amb Cecília de França, filla del rei Felip I de França, però va morir sense generar descendència.

Tancred en la ficció[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tancred de Galilea Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Gesta Tancredi , un panegíric de Tancred escrit en llatí per Rudolf de Caen, un normand que es va adherir a la Primera Croada i va servir sota el comandament de Tancred i Boemundo I. El 2005 va ser publicada una traducció en anglès, per David S. Bachrach.
  • Bohemund und Tancred per B von Kugler (Tubingen, 1862) es basa en aquests dos personatges.
  • Tancred: La Study of His Career and Work , Robert Lawrence Nicholson, AMS Press, 1978.
  • The First Crusade: The Chronicle of Fulcher of Chartres and Other Source Materials , Edward Peters, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1998.
  • The Life and Times of Tancred , Stuart Hunn, Penguin Publishing, 1985.