Garrofat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Taphrina deformans)
Infotaula d'ésser viuGarrofat
Taphrina deformans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseTaphrinomycetes
OrdreTaphrinales
FamíliaTaphrinaceae
GènereTaphrina
EspècieTaphrina deformans Modifica el valor a Wikidata
(Berk.) Tul., (1866)
Nomenclatura
Sinònims
  • Ascomyces deformans Berk., (1860)
  • Exoascus amygdali Jacz., (1926)
  • Exoascus deformans (Berk.) Fuckel, (1870)
  • Taphrina amygdali (Jacz.) Mix, (1936)

L'arrufat, garrof, butllofat, garrofat o tiribecs (Taphrina deformans)[1] és un fong que provoca una malaltia principalment en el presseguer i ametller molt visible en les fulles però pot atacar també les flors, els brots i els fruits.[2]

Aquesta malaltia en els presseguers fa caure les fulles el que disminueix o atura la producció de fruita de l'any i fins i tot d'anys posteriors. Les fulles atacades es reconeixen per la deformació en butllofes i el color vermell que adopten. Té una certa semblança amb l'atac dels pugons (àfids).

Cicle vital[modifica]

T. deformans infecta les espècies del gènere Prunus incloent els presseguers, on és molt virulent, i l'ametller que la resisteix millor.[3] Dues o tres setmanes després de l'infecció, les fulles infectades desenvolupen una floridura blanquinosa a mesura que progressa la infecció. Aquest color blanc es deu als ascs que trenquen la cutícula de la fulla per la via de la lisi.[4] Un asc conté 8 ascòspores que creen conidis, que són projectats a principi d'estiu i desplaçats per la pluja i el vent. El fong sobreviu a l'hivern sobre la superfície de borrons i de l'escorça.[5]

A la primavera hi ha noves infeccions. Per la infecció només cal una lleugera pluja de 3 litres i 12 dies de mullena dels conidis amb temperatures per sota dels 19 °C.[6][7] El fong infecta més en hiverns frescos i humits.[7]

Les hifes de Taphrina deformans que creix en espais intracel·lulars secreta enzims que degraden els polisacàrids i causen la dissolució parcial de la paret cel·lular de la planta hoste. També comporta canvis en la membrana plasmàtica.[4]

T. Deformans produeix l'auxina àcid indolacètic (IAA) del L-triptòfan via àcid indol-3-pirúvic (IPyA) i acetaldehid indol-3 (IAAid). Aquest procés és el responsable de l'efecte d'hiperplàstia de la infecció.[8]

Lluita[modifica]

Prevalentment s'adopten mesures preventives fetes abans de l'obertura dels borrons. Els tractaments amb productes químics es fan primer a finals de tardor (novembre) durant la caiguda de les fulles i a la completa defoliació, el segon tractament es fa a final d'hivern (gener-febrer) i el tercer tractament en la fase del botó rosa (flor encara no oberta que mostra els pètals tancats). Els fungicides utilitzats tradicionalment són del tipus dels dimetilditiocarbamats (ziram 80 a dosi de 0,5-0,6% o tiram 50 a dosi de 0,6-0,7%). Entre els fungicides amb coure hi ha el sulfat de coure pentahidratat i la sal pura de coure, el brou bordelès, l'oxiclorur de coure i altres.[9]

Referències[modifica]

  1. «garrofat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Garrofat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Mix AJ. (1956). “Notes on Some Species of Taphrina”. Transactions of the Kansas Academy of Science 59 (4): 465-482
  4. 4,0 4,1 Bassi M, Conti GG, & Barbieri N. (1984). “Cell wall degradation by Taphrina deformans in host leaf cells.” Mycopathologia 88 (2-3) 115-125
  5. Gray, William D.. The Relation of Fungi to Human Affairs. New York: Henry Holt and Company, Inc., 1959. Print.
  6. Rossi V, Bolognesi M, Languasco L, & Giosuè S. (2006). “Influence of Environmental Conditions on Infection of Peach Shoots by Taphrina deformansEcology and Epidemiology 96 (2) 155-163
  7. 7,0 7,1 Smith, S.E.. What is Peach Leaf Curl?. 2009. WiseGEEK. 14 Apr 2009
  8. Yamada Y, Tsukamoto H, Shiraishi T, Nomura T, & Oku H. (1990). “Detection of Indoleacetic Acid Biosynthesis in Some Species of Taphrina Causing Hyperplastic Diseases in Plants” Annals of the Phytopathological Society of Japan. 56 532-540
  9. Mateu, Jordi Mateu. «Plagues i malalties de l'ametller» (pdf). Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural – Servei de Sanitat Vegetal.

Enllaços externs[modifica]