Taràs Xevtxenko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'escriptor i pintor. Pel jugador de futbol, vegeu: Andrí Xevtxenko
Autoretrat amb barret de pell d'ós (1860).
Autoretrat com a estudiant el 1840. Oli sobre tela.

Taràs Hrihórovitx Xevtxenko (en ucraïnès: Тарас Григорович Шевченко, poble de Mórintsi, gubèrnia de Kíev, actual óblast de Txerkassy, 9 de març de 1814Sant Petersburg, imperi Rus, 10 de març de 1861), també conegut com a Kobzar (Кобзар), fou un poeta, artista i humanista ucraïnès del període Romàntic. A part de la poesia, també conreava el gènera dramàtic i la prosa. La seva herència literària és considerada com el fonament de la literatura ucraïnesa moderna i, en gran part també, de la llengua ucraïnesa moderna, pel qual se'l pot anomenar "el Verdaguer ucraïnès". Xevtxenko també va escriure alguna obra en rus, però principalment escrivia en ucraïnès, l'idioma en que va escriure les seves obres mestres.

El seu malnom de Kobzar[1] el va obtenir després de la publicació de la seva col·lecció de poemes homònim («Кобзар», Kobzar, 1840).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut a Ucraïna[modifica | modifica el codi]

Xevtxenko va néixer al poble de Móryntsi (Моринці) la gubèrnia de Kíev, Ucraïna, imperi Rus (a l'actual óblast de Txerkassy, Ucraïna) en el si d’una família pagesa-serf.[2] Es va quedar orfe quan encara era infant. Va aprendre a llegir i escriure sota la instrucció d'uns sagristans, cosa que el va permetre conèixer algunes obres de la literatura ucraïnesa. Al mateix temps, comença a aprendre dibuix i pintura sota les instruccions d'un pintor popular local. A l'edat de 14 anys, entrà al servei del senyor Pàvel Engelgard (Павел Энгельгардт) com a “kozatxok” (un criat esclau, persona que es podia comprar i vendre) al mateix poble, amb qui es traslladà a Vílnius (del 1828 fins al 1831), on possiblement va poder prendre lliçons de dibuix i pintura del professor Yi. Rustemas (Й. Рустемас) de la Universitat de Vílnius. A aquesta ciutat, va presenciar els fets de l'Aixecament de Novembre de 1830 (Revolta "Polonesa" contra l'imperi Rus) i va poder llegir les proclamacions dels insurgents. D'aquest període s'ha conservat un dibuix anomenat Bust de dona, que demostra un gran domini del llapis.

Alliberament de la servitud[modifica | modifica el codi]

El 1831, Xevtxenko es trasllada amb el senyor Engelgard, a Sant Petersburg, on el seu amo l’envià a estudiar art per tenir el seu propi pintor. Estudià sota l'artista V. Xiriàiev (В. Ширяєв) per 4 anys. En aquest període, comença a escriure poesia. L'estiu de 1836, coneix el seu compatriota, l'artista Ivan Soixenko (Іва́н Макси́мович Соше́нко), i a través d'ell, junt amb els altres compatriotes, el poeta i fabulista ucraïnès Ievhen Hrebinka (Євге́н Гребі́нка), el crític i historiador d'art Vassyl Hryhoróvytx (В. Григорович) i el pintor rus Aleksei Venetsianov (Алексе́й Венециа́нов), qui el 1838, junts amb el pintor rus Karl Bruilov (Карл Брюлло́в) i el poeta rus Vassilii Jukovskyi (Васи́лий Жуко́вский), el compraren al seu amo per donar-li la seva llibertat.

Davant de Xevtxenko s'obrien els horitzons. Es va matricular a l'Acadèmia d'Art de Sant Petersburg, on es convertí en el millor estudiant de Karl Bruilov. Es desenvolupa com a brillant retratista, artista gràfic i il·lustrador. Al mateix temps, el poeta treballa activament en la seva educació autodidacta, àvidament llegint els clàssics de la literatura universal. Sent una particular fascinació per la història i la filosofia. Commogut per la mort del gran poeta ucraïnès, Ivan Kotliarevskyi, autor de l'Eneïda ucraïnesa, escriu el poema En record etern a Kotliarevskyi («На вічну пам'ять Котляревському»), que, junt amb 4 poemes més, publica a la revista "Oreneta" («Ластівка», 1841), editat per Hrebinka.

El seu primer recull de poesia, Kobzar («Кобзар»), surt el 1840. Contenia vuit poemes llargs: «Думи мої» ("Pensaments meus"), «Перебендя» ("El joglar"), dedicat a Hrebinka, «Катерина» ("Kateryna"), «Тополя» ("Pollancre"), «Думка» ("Pensament"), «До Основ'яненка» ("A n'Osnoviànenko"), dedicat al poeta ucraïnès Kvitka-Osnovianenko, «Іван Підкова» ("Ivan Pidkova"), un hetman ucraïnès, «Тарасова ніч» ("La nit de Taràs"). Després va publicar el poema èpic "Haidamaky" («Гайдамаки», 1841), sobre els rebels cosacs ucraïnesos contra els senyors polonesos, i després "Hamaliia" («Гамалія», 1844), referent a un ataman o líder cosac. Els versos de Xevtxenko produïren una gran impressió entre la societat ucraïnesa, mentre que trobà una acollida freda entre la bohèmia russa, que l'acusava principalment d'escriure en "l'idioma del mugic" (мужик, pagès), és a dir, l'ucraïnès. L'estiu del 1842, basant-se en el poema Kateryna, pintà una tela en oli homònim que es convertí en una de les obres més populars de l'art ucraïnès de l'època.

Primer gran viatge de tornada a Ucraïna[modifica | modifica el codi]

El Xevxenko va fer tres grans viatges per Ucraïna. El 1843, va fer una estada a Kíev, on coneix el poeta, etnògraf i historiador Mykhailo Maksymóvytx (Миха́йло Максимо́вич) i el dramaturg, poeta, folklorista i etnògraf Panteleimon Kulix (Пантелеймо́н Кулі́ш), i a la regió de Poltava, es trobà amb Hrebinka i visità la família de la família Riepnin (Рєпнін). Allí també es va retrobar amb la seva família, encara sota l'esclavitud (servitud). Sota la influència de les seves vivències a Ucraïna, escriví el poema "La tomba saquejada" («Розрита могила»), on denúncia iradament la repressió del poble ucraïnès sota la Rússia tsarista. Durant el viatge, Xevtxenko es va plantejar d'editar una sèrie de dibuixos de l'"Ucraïna pintoresca" («Живописна Україна»), en la línia del romanticisme del dia. Aquesta idea la va començar a realitzar de tornada a Sant Petersburg, el febrer del 1844. Els primers 6 aiguaforts del cicle van sortir el febrer del mateix any sota el títol de "El Kobzar de Txyhyryn" («Чигиринський Кобзар»). El 1844, surt una reedició del Kobzar («Кобзар») afegint-hi el poema èpic Haidamaky («Гайдамаки»). El mateix any, escriu un poema altament crític, "El somni. A cadascú el seu destí" («Сон». «У всякого своя доля»), on comença un camí decidit de lluita contra el sistema autocràtic de l'imperi Rus.

Segon gran viatge de tornada a Ucraïna[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar la seva formació a l'Acadèmia d'Art, Xevtxenko, a la primavera del 1845, va emprendre el seu segon gran viatge de tornada a Ucraïna, on va ser rebut com a gran poeta nacional. Com a membre de la Comissió Arqueogràfica de Kíev (Київська Археографічна Комісія), el poeta va viatjar molt per Ucraïna, recollint material folklòric i etnogràfic i pintant monuments històrics i arquitectònics. A la tardor del 1845, Xevtxenko va escriure les obres: Ivan Hus, Herètic («Іван Гус, Єретик»), El cec («Сліпий»), El gran soterrani («Великий льох»), Jornalera («Наймичка», Nàimytxka), El Caucas («Кавказ»), Als morts i als vius («І мертвим, і живим…»), Kholodnyi Iar («Холодний Яр», "Barranc fred", nom d'un lloc), Els psalms de David («Давидові псалми»). Greument malalt, va escriure El Testament («Заповіт») a les acaballes del 1845, en el qual feia una crida a la lluita i la revolució per l'alliberament del seu poble subjugat. Degut al caràcter clarament antirrègim de les seves noves obres, no es van poder publicar, pel qual es van difondre entre les masses en versions manuscrites. L'autor també els va copiar en un quadern, que anomenà Tres estius («Три літа», 1843 — 1845).

Primera detenció[modifica | modifica el codi]

A la primavera del 1846, Xevtxenko va arribar-se a Kíev, es va assentar en un edifici (ara la Casa-Museu literari memorial Taràs Xevtxenko) al carreró abans dita "Pantà de Cabres" («Козине болото», Kozyne boloto) i a l'abril d'aquell mateix any, va entrar en la germandat de Ciril i Metodi (Кири́ло-Мефо́діївське бра́тство), una organització política clandestina fundada a iniciativa de l'historiador i poeta ucraïnès i rus, Mykola Kostomàrov (Микола Костомаров), entre d'altres, i que tenia com a objectiu la liberalització del sistema polític i social de l'imperi rus, l'abolició de la servitud, i la transformació de l'imperi en una federació de nacions lliures. No sense influència, Xevtxenko firmà els estatuts de la societat i altres documents programàtics de la germandat. El 27 de novembre d'aquell mateix any, Taràs Xevtxenko es presenta com a candidat per a una posició com a professor de dibuix a la Universitat de Kíev, posició que li van atorgar el 21 de febrer del 1847. El març de 1847, arran d'una denúncia, els socis de la germandat van començar a ser detinguts. A Xevtxenko el van detenir el 5 d'abril i el van transferir a Sant Petersburg, on el van empresonar a la casamata dita "de la Tercera Divisió". Durant les interrogacions, el poeta demostrà una gran fortitud i autodomini: no renuncià les seves opinions ni denuncià els altres companys de la germandat. Durant els dos mesos que va passar empresonat allí, va continuar escrivint poesia que després formarien part del cicle "A les casamates" («В казематі»). Dins les murs de la presó, mentre esperava la sentència, va escriure una peça lírica excepcional, el poema L'hort dels cirerers al costat de casa... («Садок вишневий коло хати…»). El seu amor infinit envers Ucraïna l'expressa al poema M'és igual si he de viure... («Мені однаково, чи буду...»).

Més tard, fou arrestat de nou per participar en moviments revolucionaris i com a càstig, reclutat a l’exèrcit i enviat a Orenburg i després Kazakhstan com a soldat ras, on li fou prohibit d’escriure i pintar, tot i que ho féu d’amagat. Després de 10 anys d’aquest exili, els seus amics aconseguiren que l’indultessin i finalment pogué tornar a Ucraïna i a Petersburg.[3]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Un selecció de les seves obres líriques:

  • 1840: Кобзар ("Kobzar" o "El bard") - recull de poesia, la seva obra "revelació", escrita quan encara era un serf (esclau) i encara no li havien comprat la llibertat.
  • 1841: Гайдамаки ("El Haidamaks" o "Els rebels") - poema èpic
  • 1844: Гамалія ("Hamaliia") - poema èpic o "balada"
  • 1845: Три літа (1843—1845), ("Tres anys. 1843-1845") - és un recull que no es va publicar, sinó que el va transcriure el poeta mateix durant l'exili. Arribaven als lectors en forma de sàmvydav (còpies clandestines fetes a mà). Alguns dels poemes no foren redescoberts i publicats fins al 1901. Inclou, entre altres poemes:
    • Кавказ ("El Caucas")
    • Холодний Яр ("Kholodnyi Iar", "Barranc fred" - el nom d'un bosc i lloc mític de la lluita dels cosacs ucraïnesos contra l'invasor)
    • Заповіт ("El testament") - el seu poema més conegut
    • Іван Гус (Єретик) - ("Ivan Hus, Herètic") - sobre l'heroi nacional txec, Jan Hus.
    • Великий льох (Містерія) (Velykyi liokh (Mistèriia), "El gran soterrani (Misteri)")
    • etc.

Drama[modifica | modifica el codi]

Algunes obres de teatre:

  • 1842: Микита Гайдай (Mykyta Haidai) - tragèdia
  • 1843: Назар Стодоля (Nazar Stodòlia)

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un kobzar és una figura clau de la cultura ucraïnesa. És un músic errant, a tall de trobador o joglar, que toca l'instrument tradicional ucraïnès de corda, la kobza.
  2. La servitud a l'imperi Rus va durar fins a 1861 - sota aquest sistema, es podien comprar i vendre els serfs.
  3. La secció "Biografia" és principalment una traducció de la pàgina viquipèdia en ucraïnès.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taràs Xevtxenko