Tarabay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Tarabay foren un clan beduí de la tribu Banu Haritha del nord de Palestina. Diversos membres del clan van governar el sandjak otomà de Ladjdjun als segles xvi i xvii que els fou acordat per Selim I en la seva campanya a Síria.

El primer membre destacat fou Karadja que va ser recaptador de tributs i governador militar de Mardj Ibn Amir, nomenat el 1480 pel soldà mameluc. El 1516 Selim I va tenir bones relacions amb els Tarabay i els va concedir el govern de Ladjdjun, a Palestina, dins la província de Damasc. Karadja fou succeït pel seu fill Tarabay ibn Karadja que es va oposar al rebel Djanbirdi al-Ghazzali (1520). Ali ibn Tarabay (1559-1571), Assaf ibn Tarabay (1571-1583), i Tarabay ibn Ali (vers 1583-1601) van governar a Ladjdjun. Tarabay ibn Ali va morir el 1601 i el va succeir Ahmed ibn Tarabay que va governar fins al 1647 i va estar quasi sempre en conflicte amb Fakhr al-Din II que governava el sandjak de Safad, col·lindant amb Ladjdjun. Zayn ibn Ahmed (1647-1660) i Muhammad ibn Ahmed (1660-1671) van governar després. El 1677 la família va perdre el govern i es va establir un governador otomà.

Referències[modifica]

  • Ze'evi, Dror (1996), An Ottoman Century: The District of Jerusalem in the 1600s, Suny Press, ISBN 0791429156, a [1]