Tarda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La tarda, també anomenada horabaixa a Mallorca i Menorca i vesprada (contret habitualment en la parla oral com vesprà) al País Valencià, és la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús és bastant subjectiu, se sol considerar l'horari entre les 14h o 15h, o havent dinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18h o 19h a l'hivern o les 20h a l'estiu.

L'àpat típic de la tarda s'anomena berenar o espertinar en rossellonès.

La denominació de tarda s'utilitza a Catalunya, Catalunya del Nord, Eivissa i l'Alguer. La seva etimologia és discutida. Segons Alcover, és un castellanisme introduït al segle xvi. En dóna com a prova que es pronuncia amb e tancada en el català occidental. Segons Coromines, els primers documents on està atestat són rossellonesos, i ho explica com una reducció del sintagma hora tarda, expressió relacionada amb horabaixa.[1]

La salutació tradicional durant aquesta part del dia és «bon dia», reforçada amb l'expressió «bon dia tot el dia». És d'introducció recent el castellanisme «bones tardes», fórmula que subsisteix a les Balears tot i que no existeix el mot tarda. A Catalunya es va substituir per «bona tarda», forma introduïda a través de la ràdio en la dècada de 1960 per Salvador Escamilla. Per similitud s'ha adoptat en valencià la forma «bona vesprada».[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu Tarda en el Viccionari, el diccionari lliure.
  1. Farreny Sistac, Maria Dolors. La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 409. ISBN 9788472837294 [Consulta: 12 agost 2010]. 
  2. Bibiloni, Gabriel. «Bon dia tot el dia». Diari de Balears, 19 de setembre de 2009 [Consulta: 12 agost 2010].