Tarda negra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Dog Day Afternoon
Tarda negra
Tarda negra2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Sidney Lumet
Direcció artística: Charles Bailey

Producció: Martin Bregman
Martin Elfand

Guió: Frank Pierson
P. F. Kluge
Thomas Moore

Fotografia: Victor J. Kemper

Muntatge: Dede Allen i Angelo Corrao

Protagonistes: Al Pacino
John Cazale
Charles Durning
James Broderick
Chris Sarandon

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1975
Gènere: Cinema policíac
Duració: 124 min

Companyies
Distribució: Warner Bros. Entertainment

Pàgina sobre “Dog Day Afternoon a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars

Tarda negra (títol original en anglès: Dog Day Afternoon)[1] és una pel·lícula dirigida per Sidney Lumet estrenada el 1975, i doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Dos «aprenents de gàngsters» Sonny i Sal intenten atracar un banc però una alarma es dispara de cop i es troben envoltats per la policia.

Comentari[modifica | modifica el codi]

Nominada a l'Oscar al millor actor, Pacino serà batut per Jack Nicholson amb Algú va volar sobre el niu del cucut, Tarda negra continua sent tanmateix una pel·lícula referència d'un cinema social i compromès, en la línia de Cowboy de mitjanit de John Schlesinger (1969) o L'espantaocells de Jerry Schatzberg (1973). En efecte, aquesta història treta d'un verdader atracament comès el 1972, es defineix també com un reflex de la seva època. Per primera vegada en el cinema, una gran estrella acceptava interpretar un personatge obertament homosexual. La pel·lícula no es redueix a una història "gai", però existeix una verdadera història d'amor entre Sonny i Leon que Lumet tracta amb sensibilitat i sense caricatures. Aquesta pel·lícula és també un atac contra l'absurd del sistema policíac: el contrast és colpidor entre aquests dos petits brètols mal preparats i els mitjans utilitzats contra ells (policia, FBI, helicòpters). La incapacitat de la policia a comprendre el perill ínfim que representa Sonny, l'execució freda de Sal per la policia és la comprovació del fracàs del "tot repressiu". Es tracta d'un dels principals papers d'Al Pacino en el cinema. Porta la pel·lícula tot sol, com Robert De Niro va fer a Taxi Driver. No és atzar que les dues pel·lícules, estrenades amb alguns mesos d'interval, continuen estant entre els millors testimonis del cinema estatunidenc dels anys 1970: una finestra oberta sobre la rebotiga del somni americà, sobre els descentrats i el malestar d'una societat traumatitzada pel Vietnam.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Al Pacino (Sonny) i John Cazale (Sal) es troben aquí alguns anys després d'haver interpretat dos dels germans Corleone a la trilogia El Padrí.
  • El guió de la pel·lícula s'inspira en un fet real que va passar a Brooklyn el 22 d'agost del 1972. John Wojtowicz i Salvatore Naturile van assaltar un banc retenint nou empleats com a ostatges durant prop de catorze hores. John Wojtowicz va rebre 7.500 dòlars i l'1% dels beneficis de la pel·lícula com a drets d'autors de la seva aventura.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema