Tarentola angustimentalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTarentola angustimentalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61572 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaPhyllodactylidae
GènereTarentola
EspècieTarentola angustimentalis Modifica el valor a Wikidata
Steindachner, 1891

Tarentola angustimentalis és una espècie de sauròpsid (rèptil) de la família dels Phyllodactylidae. És una espècie endèmica de les illes Canàries orientals, trobant-se a Lanzarote, Fuerteventura, Illa de Lobos, Graciosa, Muntanya Clara, Alegranza, Roque de l'Est i Roque de l'Oest.[1] Durant un temps la hi va denominar Tarentola mauritanica angustimentalis, com a subespècie de la Tarentola mauritanica, però actualment la hi considera una espècie diferent.

Característiques[modifica]

El seu cos és robust i aixafat. Com la majoria dels dragons la seva pell està recoberta d'inflors, excepte en el centre del dors que presenta una quilla. El seu color és gris clar amb una línia clara longitudinal i amb cinc bandes fosques transversals. L'iris dels seus ulls és daurat o marró. Els mascles mesuren una mitjana de 76,5 mm i les femelles de 64 mm.[2]

Història natural[modifica]

Normalment habita sota pedres o en llocs rocosos. Està associat a les zones de matoll, sorrenques o fins i tot a construccions humanes. En general és una espècie abundant, excepte en zones concretes de la seva zona de distribució. S'alimenta d'insectes, principalment artròpodes. A vegades també devora la muda de la seva pell.

Sobre la seva reproducció existeixen dades escasses, encara que no sembla diferent de la d'altres dragons endèmics de Canàries. La posada consta d'un a dos ous, que són enterrats. Realitza diverses posades durant un període de sis a set mesos al primavera i l'estiu, fins a un màxim de tretze posades en captivitat. La temperatura d'incubació també determina el sexe de l'embrió. Així mateix, també en captivitat, aconsegueix uns 17 anys de vida.

Forma part de la dieta d'òlibes i corbs. El torlit comú és un altre depredador de l'espècie, que també és afectada per alguns paràsits, cestodes i nematodes. Generalment es mostren actius de nit, encara que també els hi pot trobar prenent el sol durant el dia. És una espècie ben adaptada, que malgrat el fet que el seu territori cobreix menys de 5.000 km² el seu hàbitat no està amenaçat.[3]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarentola angustimentalis

Referències[modifica]

  1. Peter Uetz i Jakob Hallermann, «Tarentola angustimentalis STEINDACHNER, 1891» (anglès), The Reptile Database, Hamburg, Zoologisches Museum, s.d.
  2. Alfredo Salvador, «Perenquén majorero – Tarentola angustimentalis Steindachner, 1891» (castellà), Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles (castellà), Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrid, 19-02-2007, revisió 29-07-2009 (en català: Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols)
  3. «Tarentola angustimentalis», The IUCN Red List of Threatened Species, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), 2013.1