Dragó de casc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tarentola chazaliae)
Infotaula d'ésser viuDragó de casc
Tarentola chazaliae Modifica el valor a Wikidata

Dragó de casc (Tarentola chazaliae) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN199698 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaPhyllodactylidae
GènereTarentola
EspècieTarentola chazaliae Modifica el valor a Wikidata
((Mocquard, 1895))
Nomenclatura
Sinònims
Geckonia chazaliae
ProtònimGeckonia chazaliae Modifica el valor a Wikidata

El dragó de casc o gecko de casc (Tarentola chazaliae) és una espècie de petit sauròpsid (rèptil) terrestre de la família Filodactílids estès del sud del Marroc, Mauritània i l'oest del Sàhara fins a Senegal.[1] La seva inclusió entre els Tarentola no és clara, i a vegades ha estat inclòs en el gènere Geckonia, essent el sol representant del gènere. Hi ha una certa discussió sobre aquest tema, però d'ençà de 2002 i arran de diverses anàlisis d'ADN tendeix a situar-lo en el primer gènere. Va ser classificat per la primera vegada com a Tarentola per François Mocquard en 1895.[2]

Característiques[modifica]

Mesura entre 6-9 cm, per bé que les femelles són lleugerament majors i es caracteritza pel seu cap engruixat i amb forma semblant a un casc, que li atorga el seu nom. Els mascles també disposen d'una inflor en la cua a la zona genital. La seva pell és d'un color gris o castanyer clar a fosc, variant d'intensitat lleugerament per camuflar-se. Posseeix diverses taques més fosques en el dors, que és recorregut en llom per una línia longitudinal de taques blanques.[3]

Història natural[modifica]

És un animal eminentment nocturn, encara que a vegades surt durant els dies assolellats. És propi de les zones costaneres rocoses, i és rar que s'allunyin del mar més de 5 km. Al contrari que la major part dels membres del seu gènere, les dragons de casc són terrestres i se'ls han atrofiat les seves làmines adhesives en els dits, encara que són capaços de grimpar per troncs i pedres.

Posa entre 1-2 ous amb 6 posades anuals. S'alimenta bàsicament d'insectes.

Recentment Lina Roth i Almut Kelber de la Universitat de Lund, Suècia, han descobert que amb poca llum el dragó de casc té una visió en color, i és capaç de distingir els colors blau, verd i ultraviolat.[4]

Referències[modifica]

  1. Wilms, T.; Wagner, P.; Geniez, P.; Mateo, J.A.; Joger, U.; Pleguezuelos, J.; Slimani, T.; El Mouden, E.H. (2013). "Tarentola chazaliae." 2013 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2013. [Consulta: {{{consulta}}}]
  2. Tarentola chazaliae al Reptarium.cz Reptile Database. Accedit 8 Febrer 2015.
  3. Jean-François Trape; Sébastien Trape; Laurent Chirio Lézards, crocodiles et tortues d'Afrique occidentale et du Sahara. IRD Editions, 2012, p. 270–271. ISBN 978-2-7099-1726-1. 
  4. «The pupils and optical systems of gecko eyes». Journal of Vision, 9, 27, 2009, pàg. 27.1–11. DOI: 10.1167/9.3.27. PMID: 19757966.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó de casc