Xadhiliyya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tariqa xadhilita)
Infotaula d'organitzacióXadhiliyya

EpònimAbul Hasan ash-Shadhili Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipustariqa Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorAbul Hasan ash-Shadhili Modifica el valor a Wikidata
El dargah d'Aix-Xadhilí a Humaithara, Egipte

La xadhiliyya o confraria xadhilita (àrab: الطريقة الشاذلية, aṭ-ṭarīqa ax-xāḏilīya) és una confraria sufí fundada per Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí (1196–1258).

Escampada al Magrib des del segle xiv, va estendre la seva influència a Egipte, Síria i l'Aràbia. Partidaris d'un islam obert i tolerant, els xadhilís són avui presents als Balcans, l'Àfrica sahariana, l'oceà Índic, l'Àsia Sud-oriental, la Xina, Europa i els Estats Units. Arreu on poden, s'oposen al rigorisme del wahhabisme i a totes les formes d'integrisme islàmic. Els xadhilís egipcis són a més reputats pels seus cants místics.

La doctrina, exposada pel tercer mestre de la confraria, Àhmad ibn Atà-Al·lah, intenta fer coincidir l'ortodòxia doctrinal i la realització espiritual a través de la pràctica intensiva del dhikr (evocació del nom d'Al·là).

Branques[modifica]

La xadhiliyya compta amb més de 70 branques per tot el món. Algunes d'elles són:

  • La darqawiyya. La tariqa alawiyya n'és una subbranca de la que en foren adeptes els occidentals René Guénon i Frithjof Schuon.
  • La yaixrutiyya, fundada per Alí Nur-ad-Din ibn Muhàmmad ibn Nur-ad-Din Àhmad al-Maghribí al-Yaixrutu aix-Xadhilí at-Tarxihí (vers 1804-1891) nadiu de Bizerta a Tunísia, que va iniciar els seus estudis a Misrata (Líbia).[1]
  • La ziyaniyya. El seu mestre epònim fou Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Ziyan (mort en 1733), originari del riu Draa prop de Figuig. El càrrec de xeic fou hereditari generalment de pare a fill. Va estendre la seva influència a Orà i Alger. Van cooperar amb la colonització francesa.[2]

Influència en el cristianisme[modifica]

Les fonts per a aquestes influències han estat aportades per Miguel Asín Palacios en relació amb el poema Nit fosca de l'ànima[3] (i desenvolupades per altres)[4] que suggereix que Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí, i més generalment la xadhiliyya, van influir en Joan de la Creu, i dibuixa connexions detallades entre els seus ensenyaments.

Altres estudiosos, com José Nieto, sostenen que aquesta doctrina mística és bastant general, i que les similituds que existeixen entre els treballs de Sant Joan, Ibn Abbad i els xadhilís reflecteixen desenvolupament independent, no una influència.[5]

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Enciclopèdia de l'Islam, XI, 324
  2. Geoffroy, E. "Ziyāniyya". Encyclopaedia of Islam, segona edició, 2012
  3. "Un precursor hispano musulman de San Juan de la Cruz", que ha estat reimprès dins Huellas del Islam (1941), pàgines 235-304. Una traducció anglesa ha estat feta per Douglas and Yoder a Saint John of the Cross and Islam (Nova York: Vantage 1981).
  4. Per a la recerca més aprofundida que desenvolupa el treball de Miguel Asín Palacios, vegeu el llibre Luce López-Baralt San Juan de la Cruz y el Islam (1985, 1990).
  5. José Nieto, Mystic Rebel Saint. A study of Saint John of the Cross (Geneva: Droz 1979) at 25-27. Cf., Swietlicki, Spanish Christian Cabala (1986) at 184.

Bibliografia[modifica]