Tarom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran. La capital és Ab Bar. Al cens de 2006 constava amb 42.939 habitants. És dividit en dos districtes: Central i Chavarzaq amb capitals a les dues úniques ciutats municipalitats del comtat: Chavarzaq i Ab Bar. No s'ha de confondre amb el Taron armeni.

El districte medieval de Tarom es trobava a la riba del Safi Rud al Daylam cap al sud-est del llac Urmia. Limitava per l'est amb el districte de Khalkhal. Hi havia dos pobles amb aquest nom i al-Mustawfi l'anoema el districte dels dos Tarom (àrab Tarum), però no pels dos pobles sinó per l'alt Tarom i el baix Tarom; el primer centrat a Kalayi Taj i el segon a Shamiran. La població al segle XIV era sunnita xafiïta però va esdevenir xiïta més tard. El Tarom estava en la ruta entre Ardebil i Zandjan.

Història[modifica | modifica el codi]

Es suposa el territori habitat pels cadusis. Al-Djayhani encara designava el territori al segle XI com Kadustan. Va començar a jugar algun paper a l'època de la dinastia musafírida o kangàrida que va tenir Shamiran com a capital i va dominar l'Azerbaidjan, Arran, Gilan i el territori fins a Rayy. La família Kangari es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum (Tarom), dins el districte de Kazwin; el fundador de la família fou conegut com a Musafir (en realitat es deia Aswar) i el seu fill, Muhammad ben Musafir (o Sallar ibn Musafir, i per això també dinastia sallàrida) es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de Rudhbar (vers 640-928 sobirana i vers 928-1042 local) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar al oncle de la seva dona Ali ibn Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ibn Wahsudan, i des de llavors ambdós famílies van estar enfrontades. L'emir djustànida es va refugiar a les terres del daylamita Asfar ben Shiroya de Rayy i Kazwin, qui va enviar al ziyàrida Mardawidj ibn Ziyar contra Muhammad, però Mardawidj es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar a Asfar (931). El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, van prendre el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a Azerbaidjan i a Armènia. Durant uns anys hi va haver conflictes i reconciliacions entre els germans i els seus respectius fills.

Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i viuda de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla (997), un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era nét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin.

El 1022 Mahmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylamita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; no obstant el fill de Mahmud, Masud ibn Mahmud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ibn Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim". El 1062 Tarum apareix governat per un príncep de nom Musafir, que va haver de pagar tribut a Toghrul Beg. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades per els ismaïlites d'Alamut. Yakut diu que els ismaïles van destruir algunes fortaleses però en circumstàncies desconegudes i entre elles Shamiran; altres foren ocupades per ells com Kalat (que tenien ocupada al temps de Yakut).

Emirs de Tarum[modifica | modifica el codi]

  • Wahsudan ben Muhammad 941-966
  • Ismail ben Wahsudan 966-?
  • Nuh ben Wahsudan ?-989
  • Kakr al-Dawla (dinastia buwàyhida) 989-997
  • Ibrahim ben Marzuban ben Ismail 997-1022
  • Djustan ben Ibrahim 1022-vers 1050
  • Musafir (ben Djustan?) vers 1050-1075
  • als ismaïlites vers 1075

Després de l'època mongola els ismaïlites foren eliminats. Amb l'establiment de la capital ilkhànida a Sultaniyya, Tarum va adquirir importància. Un shina mongol va governar el districte; el shina Giray és esmentat el 1307 com inductor de la campanya a Gilan d'aquell any. Sota els timúrides un khan governava a Khalkhal i sobre el Tarom. Els historiadors de Gilan esmenten que a la mort de Yakub dels aq qoyunlu el 1491, es va apoderar de Shamiran la dinastia Kar Kiya de Gilan, dirigida per Mirza Ali, per mitjà d'una estratagema; això deixa entendre que la fortalesa estava en bon estat i havia estat reconstruïda en algun moment entre 1275 i 1475. Contra Mirza Ali es va revoltar a Shamiran un tal Mir Zayn al-Abidin al-Tarumi, però fou derrotat. En temps de Rustam Beg aq qoyunlu (1492-1497) el seu general Dede Beg amb 10.000 homes, es va apoderar de la "fortalesa de Tarom" que seria Shamiran, però al temps de la lluita entre Alwand aq qoyunlu i Muhammadi (1500-1501) altre cop Mirza Ali kar kiya se'n va apoderar ("va alliberar Tarum de la dominació turca" segons els historiadors gilanis).

El safàvida Ismail I s'havia amagat als dominis dels Kar Kiya i que tenia bona comunicació amb Ardabil, el lloc hereditari de la família. El 1500 Ismail I en el seu itinerari va passar per Tarom, Barandak, Nasak, Kui, Hifzabad, Abaruk i Ardabil. El xa va passar a Tarom l'hivern del 1515; la dinastia Kar Kiya fou abolida el 1592; els safàvides van utilitzar la regió com a base per atacs a Gilan el 1594-1595. Progressivament la població iranià (gilanis i daylamis) fou absorbida per turcmans. Amb Nadir Sha els turcs Amarlu foren establerts a Mandjil i a Push-e Kuh dins del Tarom; Rawlinson identifica als habitants com a membres de la tribu Lulu (Lolo), probablement kurds turquitzats. Sota els qajars fou un feu concedit a Muhammad Khan Dawalu i al seu fill Allahyar Asaf al-Dawla, i després altres descendents. Al pujar al poder Rida Shah es va enviar una expedició al Tarom i els senyors locals dels diferents pobles (el principal el de Khalkhal), foren penjats.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cens de la república islàmica de l'Iran, 1385 (2006).
  • اطلس گیتاشناسی استان‌های ایران [Atlas Gitashenasi Ostanhai Iran]
  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 335 i 336

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 57′ N, 48° 54′ E / 36.950°N,48.900°E / 36.950; 48.900