Taron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Taron fou una regió d'Armènia féu originari dels mamikonian i més tard d'una branca bagràtida. Fou anomenada també Tauranítida i Taronítida i el seu nom deriva de les muntanyes del Taure. La capital fou la ciutat de Mush (avui Muş) a la riba del Murad Su. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al Peris Su i al sud fins a les muntanyes de Sasun i Khoit (a l'est de Sasun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou més tard l'emirat d'Arzen. A l'oest tenia Neferkert, modern Mayyafariquin (antiga Martiriòpolis) i Amida (Diyarbakir), i a l'est el Reshtuniq (al sud del llac Van), el propi llac i el Mardastan. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron històric, va passar als àrabs i a Manazkert es va establir la dinastia qaisita, que vers el 900 dominava també als emirs locals de Khelat, Ardjesh, Berkri i Nakhichevan. Hi havia possessions de nakharars mamikonian i palauni i probablement alguna altra.

Aquest territori va formar part dels dominis del príncep Ashot I Msaker i va correspondre al seu fill Bagrat I Bagratuni en el repartiment després del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebel·lió de la regió el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el 858 el seu fill Ashot de Taron. El 863 fou ocupat en part per Gurgen de Mardastan, però Ashot el va mantenir fins al 878 en què fou usurpat pel seu germà David Arqaik (casat amb Maria Ardzruni príncesa de Vaspurakan), que el va conservar fins a la seva mort el 895.

El 895 va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurgen, fill d'Ashot de Taron, en circumstàncies poc clares, ja que Ashot fill de David, casat amb una néta del rei Ashot I el gran, filla de Shahpuh, també apareix com a príncep, però finalment es va exiliar i establir a Constantinoble.

Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani que va annexar Taron el 897. El rei d'Armènia Sembat I el màrtir va demanar a l'emir de retornar el país al hereu legítim Ashot, fill de David Arkaiq però l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el país però foren derrotats prop de Thukh (898). Però poc després va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita.

La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Ashot el pretenent i el va empresonar. Perquè Ashot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació del emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a protospatari Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Ashot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a hostatge un altre Ashot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Ashot va rebre a Constantinoble el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com hostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat magistros i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de Keltzene. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla del ambaixador protopastari Constantí. Més tard Ashot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.

Grigorigos va morir el 923 i el país es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Ashot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el títol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el títol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la mà d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessió de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediació del emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, però abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part de principat a l'imperi. (vers 938). Krinites volia llavors annexar Taron però l'altra branca va fer apel·lació a l'emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjançant la cessió d'Olnut.

Bagarat Pankratios va morir vers 940. El seu germà Ashot li va succeir i fou nomenat (abans del 944) protospatari de Taron per l'emperador Romà I Lecapè. Ashot va morir el 966 o 967. Va deixar dos fills: Grigor i Bagarat-Pankratios però els bizantins van annexionar el país (968) segons l'historiador Cedrenos per cessió voluntària, a canvi del patriciat i un domini molt fèrtil. Grigor (Grigorigos) va rebre el títol de magistros. Els prínceps van conservar també alguns dominis al mateix Taron. El Taron fou incorporat a una unitat administrativa amb el Derdjan (Derxene) sota un protopastari (càrrec que ocupava un tal Lleó el 975). Des del Taron els bizantins no van tardar a conquerir l'emirat de Manazkert (vers 969), conquesta feta per Bardas Focas, que va destruir les muralles de la capital. Vers el 976 els prínceps bagràtides de Taron, contraris de fet a l'annexió, van donar suport a la rebel·lió de Bardas Skleros, junt amb el príncep de Mokq, un tal Zaphanik, però com que Skleros fou derrotat el 978, aquest dominis van restar possessió bizantina.

Llista de prínceps bagràtides de Taron[modifica | modifica el codi]

  • Bagrat I Bagratuni 830-851
  • Ashot de Taron (fill) 851
  • Domini àrab 851-858
  • Ashot de Taron 858-878 (restaurat)
  • David Arqaik (germà) 878-895
  • Gurgen Bagratuni (fill d'Ashot de Taron) 895-897
  • Ashot (fill de David Arqaik) 895-896
  • Als shaybanides de Diyar Bakr 897-898
  • Grigorigos, magistros i estrateg de Taron i nakharar de Keltzene, fill de Thornik (germa de Dabid Arqaik) 898-923
  • Apoganem, protopastari de Taron (germà) 898
  • Bagarat (Pankratios) (fill) a Keltzene 923-940
  • Romanos (fill associat)
  • Ashot III (germà de Bagarat) 940-966 o 967
  • Grigor (fill) a Keltzene 966 o 967-968
  • Bagarat II (Pankratios) 966 o 967-968 (associat)
  • Thornik (fill d'Apoganem) a part de Taron vers 923-938.
  • Vahan (germà, associat) 923-?
  • Sembat (germà, associat) 923-?
  • Annexió a Bizanci 968