Tarquínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tarquínia (Tarkynia) fou una ciutat d'Etrúria, a uns 7 km de la costa de la mar Tirrena, prop de la riba esquerra del riu Marta. Actualment és el nom d'una ciutat moderna (fins al 1922 anomenada Cornéto o Cornéto-Tarquinia), situada a dos quilòmetres de les ruïnes de la ciutat antiga.

Fou una de les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i fou suposadament fundada per Tarcon, fill o germà del mític Tirrè (fundador també de les altres ciutats de la lliga). Justí diu que la ciutat fou fundada pels tessalis (suposadament els pelàsgis) als qui atribueix en general la colonització de tota Etrúria.

La seva divinitat era Tages.

Demaratus, pare de Tarquini Prisc, procedia d'aquesta ciutat segons Ciceró, encara que d'altres el fan d'origen grec (de Corint). Lucum va emigrar de Tarquinia a Roma i va esdevenir rei sota el nom de Lluci Tarquini, connexió que no pot descartar-se.

El 398 aC els tarquínis van estar en guerra amb Roma, la van atacar i van assolar el seu territori mentre els romans assetjaven Veii. Quant els tarquínis tornaven a la seva ciutat foren atacats pels romans. Veii fou conquerida per Roma el 396 aC el que va posar en contacte directe a Roma amb Tarquinia i Volsinii. El 389 aC les ciutats del sud d'Etrúria encapçalades per Tarquinia van formar una lliga contra Roma i van intentar reconquerir Sutrium, però el 388 aC els romans van entrar en territori de Tarquinia i van ocupar Cortuosa i Contenebra, que eren dependencies de Tarquinia.

Desapareix de la història fins al 358 aC quan els tarquínis van tornar a atacar Roma i el cònsol C. Fabius que els hi va sortir el encontre fou derrotar en una batalla i els romans van deixar 307 presoners que foren executats al fòrum de Tarquinia. Poc després els tarquínis i els faliscs es van enfrontar amb els romans i els van derrotar (356 aC) . El 354 aC el dictador romà Marcius Rutilus va prendre venjança de la mascara de presoners dels 358 aC, va derrotar els tarquínis i els va fer 358 presoners nobles que foren executats al fòrum de Roma. Tarquinia es va aliar amb les ciutats de Falerii i Caere i van seguir la guerra fins al 351 aC en què es va acordar una treva per 40 anys.

La guerra es va reprendre el 311 aC. Tarquinia es va unir a altres ciutats etrusques i va atacar la colònia romana de Sutrium però foren derrotats pel cònsol Emili Barbula i l'any següent altre cop pel per Q. Fabius, que va creuar la zona boscosa del Cimini i es va presentar a la part nord d'Etrúria. El 309 aC hi va haver una batalla entre etruscs i romans al llac Vadimnonium en la qual probablement va prendre part Tarquinia dins la lliga etrusc, ja que seguidament fou de les ciutats que es va sotmetre a Roma i es va guanyar el favor del cònsol Decius proveint-lo de moresc, per lo que es va convertir en ciutat aliada i es va establir una altra treva de 40 anys.

Ja no se sap que va passar doncs la ciutat no torna a aparèixer a la història en els dos segles següents, i cal suposar que es va unir a les ciutats etrusques i va perdre la seva independència o que va passar gradualment de la condició d'aliada independent a la de aliada dependent.

A la Segona Guerra Púnica apareix esmentada un moment quan va contribuir a l'expedició naval d'Escipió.

L'any 90 aC era una ciutat aliada dependent i en aquest any va obtenir de Roma franquícia completa. Grac va enviar una colònia que es va dir colònia Tarquinia, però no devia arrelar, perquè, si bé és esmentada al Liber Coloniarum, després no torna a aparèixer.

Ciceró ja parla de la ciutat com un municipi i Plini el vell la col·loca entre els municipis ordinaris d'Etrúria. La condició de municipi està confirmada per una inscripció trobada al segle XIX. Després no se sap més que encara existia el segle IV i probablement va desaparèixer el segle VII degut als atacs dels àrabs.

Actualment les seves ruïnes són a un parell de quilòmetres de la ciutat moderna; d'elles n'és interessant la necròpolis.


Coord.: 42° 14′ 57″ N, 11° 45′ 22″ E / 42.249166666667,11.756111111111