Tarrés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tarrés (desambiguació)».
Tarrés
Bandera de Tarrés Escut de Tarrés
(En detall) (En detall)
Localització

Tarrés situat respecte Catalunya
Tarrés situat respecte Catalunya

Localització de Tarrés respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme
Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Tarresà, tarresana
Superfície 13,08 km²
Altitud 578 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
107 hab.
8,18 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 334650 4587800Coord.: 41° 25′ 23″ N, 1° 1′ 10″ E / 41.42306,1.01944
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Ramon Maria Arbós i Palau (TxT-AM)
Codi postal 25480
Codi territorial 252189
Festa major 15-16 d'agost i 15 de maig
Web

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet. Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, de l'òrbita de la qual no se'n separaria fins al primer terç del segle XIX.

Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle XX. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. L'any 2008 entrà en funcionament el parc eòlic Serra de Vilobí, emplaçat entre els termes de Tarrés i Fulleda, i que compta amb 27 aerogeneradors.[2]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

Festes[modifica | modifica el codi]

Festa major d'estiu
Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)
Festa major d'hivern
Sant Isidre (15 de maig)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 18 79 162 366 327 323 361 298
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
286 310 243 229 224 159 107 103 100 100
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
108 109 105 119 121 111 106 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «CENTRAL EÒLICA DE LA SERRA DEL TALLAT (PASSANANT, BELLTALL I VALLBONA DE LES MONGES)». Territori, 31/12/2011. [Consulta: 23/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarrés Modifica l'enllaç a Wikidata