Tarrés
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi de les Garrigues | |||||
| Perspectiva de Tarrés des de la Creu de terme | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Garrigues |
||||
| Gentilici | Tarresà, tarresana | ||||
| Superfície | 13,08 km² | ||||
| Altitud | 578 m | ||||
| Població (2008) • Densitat |
106 hab. 8,1 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 25′ 22.79″ N 1° 1′ 9.95″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Ramon Maria Arbós i Palau (TxT-AM) |
||||
| Codi postal | 25480 |
||||
| Festes majors | 15-16 d'agost i 15 de maig | ||||
| Web | |||||
Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues.
El terme municipal està situat a l'est de la comarca, en una perllongació de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al N amb el municipi de Fulleda, a l'O amb Vinaixa, i a l'E i al S amb Vimbodí i Poblet.
Els conreus predominants són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme és superfície forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a través d'un enllaç amb la carretera local LV-2014.
Taula de continguts |
[edita] Història
Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, de l'òrbita de la qual no se'n separaria fins al primer terç del segle XIX.
Com altres pobles rurals, experimentà un decreixement demogràfic al llarg del segle XX. L'agricultura deixà de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. L'any 2008 entrà en funcionament el parc eòlic Serra de Vilobí, emplaçat entre els termes de Tarrés i Fulleda, i que compta amb 27 aerogeneradors.
[edita] Llocs d'interès
L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnífica façana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colònies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de calç, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.
[edita] Festes
Festa major d'estiu:
- Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost)
Festa major d'hivern:
- Sant Isidre (15 de maig)
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||

