Tarzan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tarzan (desambiguació)».
Il·lustració de Fred J. Arting (1914)

Tarzan és un personatge de ficció literari creat per Edgar Rice Burroughs i adaptat en nombroses ocasions en còmics i al cinema.[1]


Tarzan és el quart personatge de ficció que s'ha adaptat més vegades al cinema, darrere Sherlock Holmes, Dràcula i el monstre de Frankenstein, ja que supera els 100 llargmetratges, el primer dels quals, Tarzan of the Apes, es rodà el 1918. Aquest és el seu poder de seducció per a diverses generacions, des del seu naixement en les revistes pulp (nomenades així pel paper de polpa de baixa qualitat en què s'imprimia) fins a l'actualitat.

Tarzan en les novel·les[modifica | modifica el codi]

Nascut a Chicago el 1875, Edgar Rice Burroughs, el pare de Tarzan, realitza tota classe de treballs abans de començar a escriure, quan tenia ja més de 30 anys. La seva primera novel·la, Sota les llunes de Mart, aparegué per entregues en les pàgines de la revista The All Story, publicada per l'editorial Munsey, creadora de la primera revista pulp de la història, The Argosy, l'any 1896. Aquell relat, que després sortí al mercat com a novel·la independent amb el títol, Una princesa de Mart, era una faula de ciència-ficció poc habitual, que tenia més característiques de fantasia i aventures que de ficció científica. Burroughs signà aquest treball amb el pseudònim de Norman Bean i començà a preparar la seva segona novel·la per a entregues, Tarzan of the Apes. ''The All Story'' començà a publicar-la l'octubre de 1912. L'èxit del personatge conduí a la publicació de 23 novel·les més.

L'Àfrica que es presenta a les pel·lícules és, certament, un món de ficció, amb diversos escenaris on el protagonista, Tarzan, passarà per un seguit de peripècies que el portaran a trobar-se amb civilitzacions perdudes, des dels atlants fins al regne de les amazones, unes restes contemporànies oblidades per l’Imperi Romà, la civilització perduda dels Maies, els pigmeus, i fins i tot els nazis, sense oblidar una visita a Hollywood, i un viatge al centre de la Terra que creua el personatge selvàtic amb un dels seus "germans" sorgits de la imaginació de Burroughs: David Innes. Perquè Tarzan té "germans": John Carter, protagonista de la nissaga iniciada amb Una princesa de Mart, David Innes, l'heroi del regne subterrani de Pellucidar, i Carson, de Venus.

El còmic i els pastiches[modifica | modifica el codi]

Algunes d'aquestes característiques de les novel·les d'Edgar Rice Burroughs s'accentuaren en les versions del còmic del personatge portades a terme primer per Harold Rudolph Foster,conegut com a Hal Foster, el qual començà a publicar tires en diaris el 7 de gener de 1929. Foster dibuixà Tarzan fins al 16 de març de 1929, i quan se n'anà a tresar les aventures de El Princep Valent, el seu lloc fou ocupat successivament per Rex Mason, William Juhré, Dan Barry, Russ Manning i un llarg etcètera de creadors de vinyetes, entre els quals destaca especialment Burne Hogarth, que començà dibuixar Tarzan el 1936.

Entre les còpies més destacades del personatge en el món de la novel·la s'han de citar els treballs de Philip José Farmer, A Feast Unknown (1968), Lord of the Treess (1970) i Lord Tyger (1970), així com dues novel·les sobre la mítica ciutat d'Opar, Hadon de l'antiga Opar (1974) i Fugida a Opar (1976), i una falsa biografia titulada, Tarzan, a life (1972).

També té especial protagonisme un altre personatge pulp, Ka-Zar. Les seves aventures començaren a publicar-les setmanalment en el número u de la revista Marvel Comics d'octubre/novembre de 1939, i era una creació de Bob Byrd a imitació de Tarzan. El protagonista era David Rand, abandonat en la selva i criat pel lleó Zar, d'ací el seu nom, que significa "germà de Zar". La seva última aventura amb aquest format es publicà en el número 27 de la revista Marvel Mistery Comics, del gener de 1942, però posteriorment reaparegué amb nombrosos canvis, inclòs el del nom i personalitat en el número 10 del tebeo Patrulla X, de març de 1965. L'altra variant destacada de Tarzan és obra del dibuixant Frank Frazetta i el seu personatge Thunda, rei de les terres perdudes, aparegué en el número 47 de la revista A-1 Comics allà pel 1952.

Tarzan al cinema[modifica | modifica el codi]

El cinema s'interessà per primer cop pel personatge d'Edgar Rice Burroughs per l'any 1918, quan la productora National Film rodà Tarzan, l'home mono, amb l'ex-policia Elmo Lincoln (àlies artístic d’Otto Linkenhelt) com un heroi selvàtic lleugerament passat de quilos. Després heretà el <<tapall>> Gene Pollar (àlies artístic de Joseph C. Pohler), un bomber de Nova York que féu una sola pel·lícula, La venjança de Tarzan (1920), que fou a la vegada rellevat per un cantant d'òpera de Tennessee, Pierce Dempsey Tabler i, més tard, per James Pierce, que restà més o menys enganxat al paper, ja que es casà amb Joan, la filla d'Edgar Rice Burroughs el 1928, després de protagonitzar Tarzan i el lleó d'or (1927). Juntament a aquesta, interpretà la primera versió radiofònica, de 364 episodis. Més tard, la nissaga féu justícia a un dels seus més esforçats jornalers, Frank Merril, atleta especialitzat en escenes d'acció que havia doblat a Elmo Lincoln en les primeres pel·lícules i que va tenir oportunitat de ser el rei de les mones al cent per cent a Tarzan Mighty (1928) i Tarzan The Tiger (1923).

Després vingué Johnny Weissmuller, campió olímpic de natació. Es passà la resta de la seva vida fent crits i lluitant contra els estralls de la fama. Tretze films més tard, havia augmentat tant de pes que no podia continuar sent Tarzan, de manera que cercà acomodació professional en un personatge proper però que passejava per la selva amb més roba i menys saxons a l'aire, Jungle Jim. El seu problema de pes era de tal importància que el contracte que signà per aquest nou paper de sèrie B incloïa una clàusula que estipulava que Weissmuller devia pesar 86 quilos o menys en cada film. Per cada mig quilo que pesés de més se li reduirien 5.000 dòlars del seu salari de 75.000 per film. Sempre es va mantenir per sota del pes.

La primera pel·lícula protagonitzada per Johnny Weissmuller el 1932, Tarzan de les mones, va ser prohibida a l’Alemanya nazi perquè contradeia les doctrines de "biologia hereditària" sobre la qual se sustentava la suposada puresa de la raça ària, però això no va impedir que l'actor i el personatge incrementessin llur popularitat arreu del món com una nissaga inoblidable de llargmetratges entorn de l'incansable rei de la jungla. Les seves peripècies en el còmic l'han associat amb personatges com Batman o Depredador.

Amb la sortida de Weissmuller d'escena s'incorporaren a la mitologia del personatge altres actors, com Buster Crabbe, que també era campió olímpic de natació i estava familiaritzat amb els personatges llegendaris a treves dels seus treballs com Flash Gordon i Buck Rogers: Herman Brix, campió olímpic de llançament de pes el 1928; Glenn Morris, campió olímpic de decatló el 1936 i agent de segurs; Lex Barker, que tenia avantpassats espanyols, havia estat condecorat per la seva valentia en la Segona Guerra Mundial i després de cinc peripècies amb Tarzan s'especialitzà a protagonitzar films de pirates; Gordon Scott, precursor d’Arnold Schwarzenegger, que després de ser cinc vegades Tarzan es passà al pèplum italià per exercir com a gladiador de l’Antiga Roma; Denny Miller, el més avorrit de tots els Tarzans, ex-jugador de basket; Jock Mahoney, que durant anys havia doblat les escenes de perill de John Wayne, Errol Flynn i Gregory Peck i que acabà dalt d'un elefant en Tarzan a l'Índia (1962); Mike Henry, ex-jugador de rugby; Ron Ely, un Tarzan amb sabatilles d'anar per casa, res més lògic considerant que fou l'intèrpret d'una sèrie de TV sobre el personatge on, a més, conduïa un jeep...i així fins a arribar a Christopher Lambert, a Greystoke, la llegenda de Tarzan rei dels mones, tant llarg com el seu títol, visualment espectacular, però excessivament romàntica i ploranera. Altres actors que també han interpretat aquest personatge són: Miles O’Keefe a Tarzan, l'home mono (1981), i Casper Van Dien a Tarzan i la ciutat perduda (1998). La Factoria Disney també hi va dir la seva en una versió del1999.

El Tarzan més exòtic seria Tamar Balci, futbolista turc que interpretà l'heroi d'Edgar Rice Burroughs en l'únic film otomà que es coneix sobre el personatge.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarzan
  1. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 188. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014]. 
  • Revista de cinema Acción estiu del 2007