Tate Britain
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Tate Britain  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu d'art i museu nacional | |||
| Part de | Tate | |||
| Arquitecte | Sidney R. J. Smith (en)  | |||
| Construcció | 1897 | |||
| Obertura | 1897 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat de Westminster (Anglaterra) | |||
| Localització | Millbank, London SW1P 4RG | |||
| ||||
| Monument classificat com a grau II* | ||||
| Data | 5 febrer 1970 | |||
| Identificador | 1222913 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Henry Tate | |||
| Visitants anuals | 1.808.637 (2019) | |||
| Lloc web | tate.org.uk… | |||
 | ||||
.jpg)
La Tate Britain forma part de la xarxa de galeries Tate a Gran Bretanya, juntament amb la Tate Modern, la Tate Liverpool i la Tate St Ives. Va ser el primer d'aquests museus que es va establir i va obrir el 1897. Allotja una important col·lecció d'obres de J.M.W. Turner.
Història[modifica]
Es localitza a la seu original de Tate a Millbank, en el lloc en el qual va estar la Presó de Millbank. La part frontal de l'edifici va ser dissenyada per Sydney R. J. Smith amb un pòrtic clàssic i una cúpula. La construcció va començar el 1893. La galeria va obrir el 21 de juliol de 1897 amb el nom de Galeria Nacional d'Art Britànic, però va passar a ser coneguda com a Galeria Tate, en honor del seu fundador sir Henry Tate. Hi ha hagut moltes ampliacions des de la seva fundació. La galeria central d'escultures va ser dissenyada per John Russell Pope.
Alguns dels problemes que ha sofert inclouen inundacions a causa d'unes obres en el Tàmesi i els danys ocasionats pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial, encara que la major part de la col·lecció estava fora de perill en un altre indret, i un gran quadre de Stanley Spencer, massa gran per ser mogut, va estar protegit per un mur davant d'ell.
La Tate també inclou la Galeria Clore de 1987, dissenyada per James Stirling, on s'exposen les obres de J.M.W. Turner
Instal·lacions[modifica]
El museu és accessible per escales i per una rampa per a cadires de rodes. La galeria té un restaurant i una cafeteria, així com una zona reservada en exclusiva per als "amics de la Tate". Tothom pot ser membre amb només pagar una subscripció anual. L'edifici alberga també les oficines d'administració, una Biblioteca i un Arxiu al Centre de Recerca Hyman Kreitman.[1][2][3] En el restaurant hi ha un mural pintat per Rex Whistler.
Actualment, la Tate Britain i la Tate Modern estan connectades pel Tàmesi per un vaixell, que surt de l'embarcador de Millbank Millenium, que està just enfront de la galeria. El vaixell està decorat amb pigues, basat en un quadre semblant de Damien Hirst.
Exposició[modifica]
L'exposició permanent mostra la col·lecció permanent d'art britànic històric, així com obres contemporànies. Té sales dedicades a un sol artista, com les dedicades a: Tracey Emin, John Latham, Douglas Gordon, Sam Taylor-Wood, Marcus Gheeraerts II, encara que aquestes obres com la resta roten periòdicament.
La Tate Britain alberga l'anual i sempre controvertida exhibició del Premi Turner, que mostra les obres de quatre artistes menors de 50 anys, seleccionats per un jurat liderat pel director de la Tate, Sir Nicholas Serota. Aquesta exhibició s'allarga durant tot l'any, ja que els nominats s'anuncien al maig, l'exhibició de les seves obres a l'octubre, i la fallada del premi és al desembre. Cada etapa del lliurament del premi genera expectació per part dels mitjans, i també nombroses manifestacions contra el premi.
La Tate ha intentat arribar a un públic més nombrós, especialment jove, amb el programa Fins a tarda en la Tate Britain que es fa cada primer divendres de cada mes, aquest programa comporta que el preu de les entrades es redueixi a la meitat, i es toqui música en directe.
La col·lecció permanent[modifica]
La Tate Britain és la galeria nacional d'art britànic des de 1500 fins a l'actualitat. Com a tal és la galeria més important d'aquest tipus al món. En el museu també s'exposen obres d'artistes més recents com David Hockney, Ficar Blake i Francis Bacon. Algunes de les obres que s'exposen en la Tate Britain són:
- Newton de William Blake
- Cavall atacat per un lleó de George Stubbs
- Giovanna Baccelli de Thomas Gainsborough
- Esbós del Castell de Hadleigh de John Constable
- El gran dia de la seva ira de John Martin
- La Senyora de Shalott de John William Waterhouse
- Ophelia de John Everett Millais
- La Mort de Chatterton de Henry Wallis
- Beata Beatrix de Dante Gabriel Rossetti
- La branca daurada de J. M. W. Turner
- La Resurrecció, Cookham de Stanley Spencer
- Castillo de Norham de J. M. W. Turner
- Tres estudis per a figures en base de crucifix de Francis Bacon
- El Bany de fang de David Bombreg
- Nocturn: Blau i Or – Vieje pont de Battersea de James McNeill Whistler
Art britànic dels segles xvi i xvii: Els retrats dominen aquest període. El quadre més antic del museu, A Man in a Black Capi, pintat per Jonh Bettes en 1545, revela la influència de Hans Holbein, introductor del renaixement a Gran Bretanya. El seu meticulós estil lineal es reflecteix en moltes obres. Un dels primers genis nascuts i educats a Anglaterra va ser Nicholas Hilliard, representat en la galeria per un dels seus rars retrats de grandària natural, d'Isabel I. Al segle xvii, sota la influència de sir Anthony van Dyck, va emergir un nou estil de retrat, del que són excel·lents exemples Lady of the Spencer family, de Van Dyck, i Endymion Porter, deWilliam Hobson. Altres dues obres mestres són Monkeys and Spaniels Playing, de Francias Bralow, una pintura primerenca de tema animal, i Landscape with Rainbow, Henley-on-Thames, de Jan Siberechts, que marca el naixement de la tradició paisatgista anglesa.
Art britànic del segle XVIII: Al costat de la col·lecció de principis del segle xviii, la Tate Gallery també ofereix excel·lents exemples de "peces de conversa" (composicions informals de figures), com a Família James, d'Arthur Devis, i The Strode Family at Breakfast, de William Hogarth, la figura més excel·lent de l'art britànic del segle xviii, ben conegut per les seves obres satíriques. A la fi d'aquest segle, el Gran Estil de Joshua Reynolds pot comparar-se amb la cuidada factura dels retrats del seu rival Thomas Gainsborough. Les obres de Richard Wilson, de la mateixa època, mostren aquest "Gran Estil" als paisatges, mentre que George Stubbs està ben representat amb pintures rurals i cavalls de sorprenent bellesa.
Art britànic del segle XIX: La Tate Gallery alberga un gran nombre d'obres de William Blake, així com d'alguns deixebles, inclòs Samuel Palmer, amb escenes íntimes pastorals imbuïdes d'una mística intensitat. També estan representats els dos grans paisatgistes del segle: les obres de Turner (a la Clore Gallery) superen en nombre a les de John Constable, però aquest compta amb una bona varietat d'olis i esbossos, com Flatford Mill. També hi ha paisatges de Crome, Cotamn, Bonington i altres. La col·lecció revela la varietat d'estils de l'art victorià, que va des del molt sentimental Blind Fiddler, de Wilkie -la mort del qual es commemora a Pau de Turner-, fins a la visió del Derby Day de William Frith i els malbarataments de color i emoció intensa dels pintors parrafaelitas.
Clore Gallery: Quan J.M.W. Turner (1775-1851) va llegar la seva obres a l'estat, ho va fer amb la condició que es mantinguessin juntes. El 1910, es va habilitar una sèrie de sales per als seus olis, però només quan es va obrir la Clore Gallery, el 1987, el total del llegat es va exhibir al complet, inclosos milers d'esbossos. La galeria també mostra aquarel·les de Turner, com A City on a River Sunset, part del seu projecte de Grans Rius d'Europa.
Referències[modifica]
- ↑ "Research services: library", Tate online.
- ↑ "Research services:archive", Tate online.
- ↑ "Research services: research centre", Tate online.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tate Britain |
- Jesus Pedro Lorente, Cathedrals of urban modernity: the first museums of contemporary art, 1800-1930, Ashgate (1998)