Taula de Rangs de la Rússia Imperial
La Taula de Rangs (Табель о рангах; Tabel o rángaj) era una llista formal de posicions i status de militars, del govern, i de la cort de la Rússia imperial. Va ser introduïda per Pere el Gran el 1722 en la seva lluita amb el poder existent de l'antiga noblesa dels Boiards).
La taula de rangs determinava la posició i l'estat d'una persona segons el seu servei al tsar més bé que al naixement o a la procedència. La taula estava composta de 14 rangs, segons la formació dels individus (funcionaris, militars, juristes, acadèmics, eclesiàstics ...). Els 5 rangs superiors es concedien a la noblesa hereditària, els rangs 6è, 7è i 8è eren per a la noblesa vitalícia (el pare de Lenin pertanyia al 6è rang com a administrador educatiu) i els restants rangs concedien els drets i privilegis nobiliaris mentre s'exercís el càrrec. En el curs de l'administració es pujava cada 4 anys, però era difícil poder ascendir als rangs superiors sense relacions familiars (nobiliàries) o estar a la cort. Amb el pas dels anys els rangs superiors van ser acaparat per persones procedents de la gran noblesa terratinent.
La taula de rangs va existir fins a la revolució de 1917. El 1914 la noblesa russa estava formada per un total de gairebé 1.000.000 de persones (0,6% de la població) que acaparava tot els llocs de l'administració, de les forces armades i de la diplomàcia.
