Taula dels temps geològics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació dels temps geològics.

La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra. S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants. Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. La darrera edició (i 32a) se celebrà l'agost del 2004 a Florència, Itàlia. En aquesta ocasió, la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depèn de l'UIGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París. Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternari, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i rigoroses. La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. La versió catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geològic de Catalunya.

Era Període[1] Sèrie/
Època
Esdeveniments importants Data de començament
en milions d'anys en el passat[2]
Fane-
rozoic
Cenozoic Neogen[3] Holocè Fi de l'edat glacial més recent i aparició de la civilització. 0.011430 ± 0.00013 [4]
Plistocè Expansió i posterior extinció de molts grans mamífers (megafauna del Plistocè); evolució dels humans moderns. 1.806 ± 0.005 *
Pliocè Intensificació de l'edat glacial. Clima fred i sec; apareixen els australopitecs, molts dels gèneres actuals de mamífers i els mol·luscs moderns. 5.332 ± 0.005 *
Miocè Clima moderat; orogènesi a l'hemisferi nord; les famílies modernes de mamífers i aus esdevenen recognoscibles. Els cavalls i mastodonts es diversifiquen. L'herba s'estén arreu. Apareixen els primers homínids. 23.03 ± 0.05 *
Paleogen
[3]
Oligocè Clima càlid; la fauna evoluciona i es diversifica ràpidament, especialment els mamífers. Evolució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes. 33.9±0.1 *
Eocè Els mamífers arcaics (e.g. creodonts, condilartres, uintateris, etc) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Els cetacis primitius es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'edat glacial actual. 55.8±0.2 *
Paleocè Clima tropical amb plantes modernes; els mamífers es diversifiquen en una sèrie de llinatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans. 65.5±0.3 *
Mesozoic Cretaci Superior Aparició de les plantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixen peixos teleostis moderns. Els ammonites, belemnites, rudists, equinoïdeus i esponges marines són comuns. Evolucionen molts tipus nous de dinosaure (tiranosaures, titanosaures, hadrosaures i dinosaures banyuts...) i apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes, els marsupials i els mamífers placentaris. Fragmentació de Gondwana. 99.6±0.9 *
Inferior 145.5 ± 4.0
Juràssic Superior Les gimnospermes (especialment les coníferes, les Benettitales, i són comuns les ciques) i les falgueres. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara els sauròpodes, carnosaures o estegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primers ocells i sargantanes. Gran varietat d'ictiosaures i plesiosaures. Els bivalves, els ammonites i els belemnites són abundants. Els equinoïdeus, els crinoïdeus, les estrelles de mar, les esponges de mar i els braquiòpodes terebratúlids i rinconèl·lids són molt comuns. Divisió de Pangea en Gondwana i Lauràsia. 161.2 ± 4.0
Mitjà 175.6 ± 2.0 *
Inferior 199.6 ± 0.6
Triàsic Superior Els arcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; els cinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primers dinosaures, mamífers, pterosaures i cocodrils. Els Dicrodium són comuns a la terra. Molts grans amfibis temnospòndils aquàtics. Els ictiosaures i notosaures són comuns al mar. El ammonites són extremament comuns. Els coralls moderns i els peixos teleostis fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns. 228.0 ± 2.0
Mitjà 245.0 ± 1.5
Inferior 251.0 ± 0.4 *
Paleozoic Permià Lopingià Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els rèptils sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix. 260.4 ± 0.7 *
Guadalupià 270.6 ± 0.7 *
Cisuralià 299.0 ± 0.8 *
Carbo-
nífer
[5] /
Pennsil-
vanià
Superior Apareixen els insectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata i Palaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Els amfibis són comuns i diversos. Primers rèptils i boscos carbonífers (Lepidodendron, Sigillaria, Anularia, Calamites, Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls. 306.5 ± 1.0
Mitjà 311.7 ± 1.1
Inferior 318.1 ± 1.3 *
Carbo-
nífer
[5] /
Missis-
sipià
Superior Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, aigua salobre i amfibis euriptèrids; els rizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, els taurons primitius són comuns i molt diversos, els equinoderms (especialment els crinoïdeus i els blastoides) són abundants. Els coralls, briozous i els braquiòpodes són molt comuns, així com els goniatites. Els trilobits i els nautiloides es troben en declini. Glaciació a l'oest de Gondwana. 326.4 ± 1.6
Mitjà 345.3 ± 2.1
Inferior 359.2 ± 2.5 *
Devonià Superior Primers licòpsids i equisets, aparició dels progimnospermes (primeres plantes amb llavors), primers arbres (Archaeopteris). Primers insectes (sense ales). Al mar, els braquiòpodes strofomènids i atrípids, els coralls rugosos i tabulats, així com els crinoïdeus, són abundants. Els ammonoides goniatítics són comuns i apareixen els coleoids. Es redueix el nombre de trilobits. Els àgnats amb armadura entren en declini; les formes de vida importants al mar són els placoderms, sarcopterigis i osteïctis, així com els taurons primitius. Primers amfibis. Euramèrica.) 385.3 ± 2.6 *
Mitjà 397.5 ± 2.7 *
Inferior 416.0 ± 2.8 *
Silurià Pridoli Primeres plantes vasculars terrestres; centpeus i artroplèurids, els primers peixos amb mandíbula i agnats ostracoderms. Els escorpins de mar assoleixen grans dimensions. Els coralls tabulats i rugosos, els braquiòpodes i els crinoïdeus són abundants; els trilobits i els mol·luscs són diversos; els graptòlits no tant. 418.7 ± 2.7 *
Ludlow 422.9 ± 2.5 *
Wenlock 428.2 ± 2.3 *
Llandovery 443.7 ± 1.5 *
Ordovicià Superior Els invertebrats són molt diversos i inclouen molts nous tipus. Els coralls primitius, braquiòpodes, bivalves, nautiloides, trilobits, ostràcodes, briozous, molts tipus d'equinoderms i graptòlits són comuns. Els conodonts foren vertebrats primitius que s'alimentaven de plàncton i que aparegueren a principis de l'Ordovicià. Edat glacial a finals del període. Primeres plantes terrestres, molt primitives. 460.9 ± 1.6 *
Mitjà 471.8 ± 1.6
Inferior 488.3 ± 1.7 *
Cambrià Furongià Gran diversificació de les formes de vida a l'explosió cambriana; apareixen més de la meitat dels fílums moderns d'animals, així com fílums extints i problemàtics. Els Archeocyatha foren abundants a principis del Cambrià. Són comuns els trilobits, priapúlids, esponges de mar, braquiòpodes i moltes altres formes. Apareixen els primers cordats. Els anomalocàrids són els predadors dominants. La fauna vendiana entra en declini i s'extingeix. 501.0 ± 2.0 *
Mitjà 513.0 ± 2.0
Inferior 542.0 ± 1.0 *
Proter-
ozoic

[6]
Neo-
proterozoic
Ediacarià Primers animals multicel·lulars. La fauna ediacariana prospera arreu del món. Primers porífers. 630 +5/-30 *
Criogenià Possible període de Terra bola de neu; Rodínia comença a fragmentar-se

Primeres algues pluricel·lulars [~750ma]

850 [7]
Tonià Primera radiació d'acritarcs 1000 [7]
Meso-
proterozoic
Estenià Plataformes altament metamòrfiques, com ara Rodínia, es formen a causa de l'orogènia
Primers rodòfits [1.200ma]
1200 [7]
Ectasià Els sediments de les plataformes continuen expandint-se 1400 [7]
Calimmià Els sediments de les plataformes continuen expandint-se 1600 [7]
Paleo-
proterozoic
Estaterià Primers acritarcs (ecuariotes?). Colúmbia. 1800 [7]
Orosirià L'atmosfera terrestre increment el seu contingut d'oxigen. Cràter de Vredefort i Conca de Sudbury. Intensa orogènia. 2050 [7]
Riacià Formació de Bushvekd Glaciació huroniana. 2300 [7]
Siderià A la base: màxima abundància de les banded iron formations [2.500ma] 2500 [7]
Arqueà
[6]
Neoarqueà Estabilització dels cratons més moderns, possible esdeveniment d'inversió del mantell 2800 [7]
Mesoarqueà 3200 [7]
Paleoarqueà Primers estromatòlits [∼3.300ma]
Primers cianobacteris productors d'oxigen [∼3.400ma]
3600 [7]
Eoarqueà Origen de la vida: Procariotes [∼3.900ma] 3800
Hadeà
[6][8]
Imbrià inferior[9] Aquesta era s'encavalca amb la fase final del darrer bombardeig pesant del sistema solar interior. c.3850
Nectarià[9] El nom prové d'un període de l'escala geològica lunar en el que es formaren molts dels grans cràters de la Lluna. c.3920
Grups Basin[9] Les primeres formes de vida que dupliquen molècules de ARN poden haver evolucionat a la terra ara fa uns 4.000 milions d'anys. c.3920
Críptic[9] 4400 Ma - Mineral més antic conegut, el zircó; 4570 Ma - Formació de la Terra c.4570

Milions d'anys


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els paleontòlegs prefereixen usar els estatges faunístics que els períodes geològics. La nomenclatura d'aquests estatges és bastant complexa
  2. Les dates són lleugerament imprecises, amb petites diferències segons la font. Això és degut principalment a incerteses en la datació radiomètrica i el fet que els sediments aptes per la datació rarament es troben al lloc idoni de la columna geològica. Les dates i marges d'error indicats són segons la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Stratigraphic Chart, 2004). Les dates amb un asterisc indiquen límits en què s'ha trobat un GPSSP
  3. 3,0 3,1 Històricament, el Cenozoic estava dividit en les suberes Quaternària i Terciària, així com en els períodes Neogen i Paleogen. Tanmateix, la CIE ha decidit recentment deixar de reconèixer els termes Quaternari i Terciari en la nomenclatura formal
  4. Per més informació sobre la datació de l'Holocè, vegeu-ne l'article principal
  5. 5,0 5,1 A Amèrica del Nord, el Carbonífer se subdivideix en Mississipià i Pennsilvanià
  6. 6,0 6,1 6,2 Se sol agrupar el Proterozoic, Arqueà i Hadeà en el Precambrià, a vegades anomenat Criptozoic
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Definits per l'edat absoluta (GSSA)
  8. Tot i el seu ús comú, l'Hadeà no és un eó formal i no s'ha acordat un límit inferior de l'Eoarqueà. L'Hadeà també ha rebut els noms de Priscoà o Azoic
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Aquests noms vénen de l'escala geològica lunar. Els termes i seqüències, encara no reconegudes oficialment per l'ICS, van ser proposats pel geòleg Preston Cloud. Atès que no es troben mostres d'aquestes roques en la terra, Cloud va proposar d'utilitzar la seqüència establerta a la lluna, on sí que s'han conservat els afloraments

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taula dels temps geològics Modifica l'enllaç a Wikidata