Taules alfonsines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taules Alfonsines

Les Taules alfonsines[1][2](que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet)[3] és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.[4]

L'objectiu d'aquestes taules era proporcionar un esquema d'ús pràctic per calcular la posició del Sol, la Lluna i els planetes d'acord amb el sistema de Ptolomeu. La teoria de referència preveia moviments segons epicicles i els seus deferents, i els paràmetres per a cada cos celeste eren les dimensions relatives dels epicicles, el període de revolució sobre un epicicle, el de l'epicicle sobre el deferent i així successivament. Va ser molt útil per a la geografia, contribuint a la localització de coordenades terrestres basant-se en les coordenades celestes, i per a la navegació, ja que facilitaven l'orientació basant-se en el coneixement de les constel·lacions i situació dels astres [5] Durant molt de temps, fins l'arribada de les taules de Pere el Cerimoniós van ser la base de totes les efemèrides que es van publicar a Espanya.

Les observacions originals provenen de les Taules de Toledo del segle XI de l'astrònom àrab cordovès Azarquiel, i la revisió de la mateixa es va fundar en les observacions dutes a terme en Toledo pels científics jueus alfonsíes Yehudà ben Moshe i Isaac ben Sid.

La influència de les Taules alfonsines va abastar a tot Europa a través d'una revisió francesa de començaments del segle XIV, la utilització arribar fins i tot fins al Renaixement. De les taules alfonsines se'n han fet diverses edicions, tot i que la més apreciada és la que Paschasius Hamelius, professor del Collège de France a París, va publicar el 1545 i 1553.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Josep Chabàs; Xavier Rodríguez i Gil. L'Astronomia de Jacob ben David Bonjorn / Josep Chabàs i Bergon; amb la col.laboració d'Antoni Roca i Rosell i Xavier Rodríguez i Gil. Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 9–. ISBN 978-84-7283-216-9 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  2. Juan Vernet Ginés, Ramon Parés i Farràs. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p. 509–. ISBN 978-84-370-6048-4 [Consulta: 11 gener 2013]. 
  3. Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486. 
  4. Valdeón Baruque, Julio. Alfonso X el Sabio. La forja de la España moderna (en castellà). Ediciones Planeta. Madrid, 2003, p. 172-177. ISBN 978-84-8460-994-0. 
  5. Laura Fernández Fernández, "Las tablas astronómicas de Alfonso X el Sabio. Los ejemplares del Museo Naval de Madrid"