Taules de Pere el Cerimoniós

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Taules de Pere el ceremoniós)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Taules de Pere el Cerimoniós o Taules de Barcelona[1] són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós. Aquest rei va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia. A part de fabricar bombardes i fer-ne servir una contra Pere el Cruel a la batalla naval de Barcelona (1359),[2] va promulgar un decret pel que tota nau catalana havia de dur a bord, entre altres, un compàs, una carta portolana, i un astrolabi. La longitud es calculava per estima, en canvi la latitud es calculava per mesures d’angles preses amb instruments (quadrants, bastons de Jacob o astrolabis), fets entre altres, pels jueus bruxolers de Mallorca. De nit es mesurava amb l'altura de l'estel Polar i de dia amb l'altura del sol, amb l'ajut de taules amb la declinació del sol.

Com complement doncs d'aquesta llei, va encarregar (1360-1380) a Jacob Corsino[3] unes noves taules, que havien iniciat en Pere Gilbert i van finalitzar Dalmau Sesplanes, construint un observatori i fabricant uns instruments astronòmics (esferes armil·lars, quadrants, astrolabis, etc...), de gran mida per a guanyar precisió, únics al seu temps i ja desapareguts.

Les taules van ser totalment calculades a Barcelona:".. calculades pels més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella..",[4][5] (Montepelusano = Montpeller actual) sent les primeres no traduïdes de les d'Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Abu-l-Abbas al-Fargani[6] o Al-Battaní.

Taula de continguts

Descobriment [modifica]

Les taules van ser descobertes a principis del segle XX a un manuscrit en llatí de la Biblioteca Nacional de París i un altre en hebreu de la Biblioteca del Vaticà. Moritz Steinschneider va comparar els dos textos i va desmentir Manuel Rico Sinobas, que els considerava un epígraf de les taules alfonsines, afegint que ambdós manuscrits deien que s’havien fet a Barcelona per ordre del Rei Pere. Es van trobar els altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i al Vaticà, a part del document en hebreu de Barcelona cedit per un rabí de la ciutat abans de la guerra civil espanyola. Josep Maria Millàs i Vallicrosa va concloure-el debat en trobar el manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i entre tots els documents es va aconseguir reconstruir les taules originals.

Llista de manuscrits [modifica]

  • BNP nº.10.263 (llatí)

Rico Sinobas ⇒ epígraf “T.Alfonsíes”

  • B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu)

M.Steinschneider ⇒ Rei Pere, original català

  • Ms.Berna nº.227 (hebreu)
  • N.B. Viena nº 132 (hebreu)
  • B.Catalunya nº.1.664 (hebreu)
  • B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català)

Trobat per Millàs Vallicrosa

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486. 
  2. ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
  3. ↑ Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino. 
  4. ↑ Robert Louis Benson; Giles Constable & Charles Homer Haskins. Renaissance and Renewal in the Twelfth Century. University of Toronto Press, 1991, p. 447–. ISBN 978-0-8020-6850-7 [Consulta: 23 setembre 2012]. 
  5. ↑ Capdevila, Manel. «Cristòfor Colom i la ciència naùtica catalana». Colombins, n.52, juliol 2010, p.7, nº.52 [Consulta: 24/12/2011].
  6. ↑ «Abū-l-'Abbās al-Fargānī». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taules_de_Pere_el_Cerimoniós&oldid=11586062»