Taules de Pere el Cerimoniós
Les Taules de Pere el Cerimoniós o Taules de Barcelona[1] són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós. Aquest rei va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia. A part de fabricar bombardes i fer-ne servir una contra Pere el Cruel a la batalla naval de Barcelona (1359),[2] va promulgar un decret pel que tota nau catalana havia de dur a bord, entre altres, un compàs, una carta portolana, i un astrolabi. La longitud es calculava per estima, en canvi la latitud es calculava per mesures d’angles preses amb instruments (quadrants, bastons de Jacob o astrolabis), fets entre altres, pels jueus bruxolers de Mallorca. De nit es mesurava amb l'altura de l'estel Polar i de dia amb l'altura del sol, amb l'ajut de taules amb la declinació del sol.
Com complement doncs d'aquesta llei, va encarregar (1360-1380) a Jacob Corsino[3] unes noves taules, que havien iniciat en Pere Gilbert i van finalitzar Dalmau Sesplanes, construint un observatori i fabricant uns instruments astronòmics (esferes armil·lars, quadrants, astrolabis, etc...), de gran mida per a guanyar precisió, únics al seu temps i ja desapareguts.
Les taules van ser totalment calculades a Barcelona:".. calculades pels més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella..",[4][5] (Montepelusano = Montpeller actual) sent les primeres no traduïdes de les d'Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Abu-l-Abbas al-Fargani[6] o Al-Battaní.
Taula de continguts |
Descobriment [modifica]
Les taules van ser descobertes a principis del segle XX a un manuscrit en llatí de la Biblioteca Nacional de París i un altre en hebreu de la Biblioteca del Vaticà. Moritz Steinschneider va comparar els dos textos i va desmentir Manuel Rico Sinobas, que els considerava un epígraf de les taules alfonsines, afegint que ambdós manuscrits deien que s’havien fet a Barcelona per ordre del Rei Pere. Es van trobar els altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i al Vaticà, a part del document en hebreu de Barcelona cedit per un rabí de la ciutat abans de la guerra civil espanyola. Josep Maria Millàs i Vallicrosa va concloure-el debat en trobar el manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i entre tots els documents es va aconseguir reconstruir les taules originals.
Llista de manuscrits [modifica]
- BNP nº.10.263 (llatí)
Rico Sinobas ⇒ epígraf “T.Alfonsíes”
- B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu)
M.Steinschneider ⇒ Rei Pere, original català
- Ms.Berna nº.227 (hebreu)
- N.B. Viena nº 132 (hebreu)
- B.Catalunya nº.1.664 (hebreu)
- B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català)
Trobat per Millàs Vallicrosa
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486.
- ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
- ↑ Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino.
- ↑ Robert Louis Benson; Giles Constable & Charles Homer Haskins. Renaissance and Renewal in the Twelfth Century. University of Toronto Press, 1991, p. 447–. ISBN 978-0-8020-6850-7 [Consulta: 23 setembre 2012].
- ↑ Capdevila, Manel. «Cristòfor Colom i la ciència naùtica catalana». Colombins, n.52, juliol 2010, p.7, nº.52 [Consulta: 24/12/2011].
- ↑ «Abū-l-'Abbās al-Fargānī». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.