Tauleta d'argila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llista de les victòries del rei Rimush, d'Accad en una tauleta d'argila

Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient, en idioma accadi:ṭuppu(m)[1]) es varen fer servir com a suport per l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat de bronze i ben entrada l'edat de Ferro.[2]

Els caràcters cuneiformes s'escribien a les tauletes d'argila encara toves amb un punxó (en llatí:stylus) sovint fet de la tija de plantes de la família ciperàcia que abundaven a la zona. Un cop s'havia escrit sobre les tauletes d'argila moltes d'aquestes s'assecaven al sol o l'aire i quedaven fràgils. Més tard aquestes tauletes que no s'havien cuit al foc es remullaven amb aigua i d'aquesta manera es reciclaven i es podia tornar a escriure a sobre. Altres tauletes, un cop escrites es posaven a la graella en un kennal o eren cuites en un forn (o inadvertidament quan els edificis es cremaven de manera accidental o com a resultat d'incendis intencionats durant les guerres) es feien més dures i duradores. Les col·leccions d'aquest tipus de tauletes d'argila van ser els primer arxius coneguts i l'arrel de les primeres biblioteques. S'han trobat desenes de milers de tauletes escrites incloent molts fragments al Mitjà Orient.[3]

En la civilització minoica/micènica l'escriptura només s'ha comprovat que es feia servir per la comptabilitat. Es feien servir per etiquetes i marques i en els primers resums. A la civilització minoica i micènica mai passaven per una cocció les tauletes deliberadament i en principi sempre es reciclaven, però algunes tauletes van passar per incendis accidentals allà on s'havien emmagatzemat, i d'aquesta manera, cuites pel foc, s'han pogut conservar. La resta de tauletes sense passar pel foc són extremadament fràgils i fins i tot alguns investigadors han plantejat de coure-les ara per tal de conservar-les.

Protoescriptura[modifica | modifica el codi]

Les tauletes de Tartària, datades amb el radiocarboni, de la de la cultura de Vinča potser representen la forma d'escriptura més antiga (abans del 4.000 aC. fins i tot del 5.500 aC.) però aquest fet està sota debat científic.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jeremy A. Black, A concise dictionary of Akkadian, Otto Harrassowitz, 2000, ISBN 9783447042642, p. 415
  2. «tauleta cuneïforme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Robert A. Guisepi, American Historical Association; F. Roy Willis, University of California. «Ancient Sumeria». International World History Project. [Consulta: 5 novembre 2010].
  4. Ioana Crişan; Marco Merlini. «Signs on Tartaria Tablets found in the Romanian folkloric art». The Global Prehistory Consortium, EURO INNOVANET. [Consulta: 5 novembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tauleta d'argila