Tavernes de la Valldigna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tavernes de la Valldigna
Escut de Tavernes de la Valldigna
(En detall)
Localització

Localització de Tavernes de la Valldigna respecte del País Valencià Localització de Tavernes de la Valldigna respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Muntanya de les Creus des de Tavernes
Muntanya de les Creus des de Tavernes
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Safor
Mancomunitat de la Valldigna i
Mancomunitat de la Safor
Sueca
Gentilici Valler (o tavernenc),
Vallera (o tavernenca)
Predom. ling. Valencià
Superfície 49,23 km²
Altitud 17 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
17.916 hab.
363,92 hab/km²
Coordenades 39° 4′ 20″ N, 0° 15′ 57″ O / 39.07222°N,0.26583°O / 39.07222; -0.26583Coord.: 39° 4′ 20″ N, 0° 15′ 57″ O / 39.07222°N,0.26583°O / 39.07222; -0.26583
Organització
Nuclis
• Alcalde:

2
Jordi Juan Huguet (BLOC)
Codi territorial 46238
Web

Tavernes de la Valldigna és una població de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna de la qual n'és capital. També és conegut com a la Vall de Tavernes.

Història[modifica | modifica el codi]

La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal existeixen restes arqueològiques que permeten afirmar que ja va existir presència humana des del Paleolític Mitjà, com el testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes més antigues trobades al País Valencià), existint així mateix restes del Mesolític a la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l'Edat del Bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la Penya del Migdia.

Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, Gebalsogra (que significa muntanya menor) i Gebalcobra (muntanya major). Aquestes dues últimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, també, un poblat cristià a peus de la marjal, al sud del terme, anomenat el Ràfol, el qual es trobava protegit per una muralla. L'expulsió dels moriscs en 1609 va provocar un notable descens demogràfic, per la qual es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'aquests llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsió.

Tavernes va obtenir el títol de ciutat en desembre de 1916,[2] concedit per Alfons XIII.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Es troba situada en la part est de la Valldigna. Al nord s'hi troba la vall del Massalari i la Serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentre que al sud s'hi troba el massís del Mondúver. Pel centre del terme (la foia baixa) circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i compta amb excel·lents platges.


Administració[modifica | modifica el codi]

El Partit Popular va perdre la majoria absoluta a les Eleccions municipals del 2011, al disminuir en un regidor els 9 que tenia anteriorment. El Bloc Nacionalista Valencià va aconseguir els seus millors resultats locals a Tavernes, amb el 25,28% dels vots i 5 regidors. El PSOE va sofrir una forta davallada, passant dels 5 als 3 regidors. Mentre que EUPV va entrar al consistori amb un regidors. En aquestes eleccions es van presentar més patits que mai a Tavernes, amb un total del vuit candidatures. Aquest fet va propiciar una elevada participació: 78,29%.[cal citació]

L'actual alcalde és Jordi Juan, el cap de llista de la candidatura del Bloc Nacionalista Valencià, gràcies als pactes fets amb el Partit Socialista Obrer Espanyol i Esquerra Unida del País Valencià. Així, Tavernes és el segon municipi més important del País Valencià amb un alcalde del BLOC.

Resultats electorals de Tavernes de la Valldigna, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Manolo Vidal Almiñana 4.246 8 40,57%
Bloc Nacionalista Valencià Jordi Juan Huguet 2.646 5 25,28%
Partit Socialista del País Valencià Carmen Canet 1.495 3 14,28%
Esquerra Unida del País Valencià Karina Vercher 863 1 8,25%
Iniciativa pel Poble Valencià Encar Mifsud 381 0 3,64%
Gent de Tavernes Vicenta Cortés 289 0 2,76%
Alternativa per Tavernes Carlos Giner 289 0 2,76%
Esquerra Republicana del País Valencià Juan Vicent Salavert 148 0 1,41%
En blanc 109 - 1,04%
Vots nuls 76 - 0,72%
Total 10.543 17
Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques
Legislatura Nom de l'Alcalde Partit Polític
1979-1983 Eduard Bononad PCE-PCPV
1983-1987 Eduard Bononad PCE-PCPV
1987-1991 Josep Escrihuela PSPV
1991-1995 Eduard Bononad / Joaquim Altur EUPV
1995-1999 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
1999-2003 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
2003-2007 Eugeni Pérez Mifsud PPCV
2007-2011 Manol Vidal PPCV
2011-2015 Jordi Juan Huguet BLOC-Compromís

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre de Guaita

L'Església Parroquial de Sant Pere se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, que va ser declarada independent. La seua façana ha estat recentment restaurada i en ella destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al Monestir de la Valldigna.

Prop de l'entrada principal de la platja, s'alça Torre de Guaita (segle XVII), condicionada actualment com a zona d'esplai, que formava part de la xarxa de torres de vigilància contra els pirates barbarescs, construïdes al llarg de la costa mediterrània. Té una planta circular de 6 metres de diàmetre, i està construïda amb carreus i morter. A la segona planta es pot observar una xemeneia i diversos armaris. En l'última planta i, coincidint amb la porta d'entrada, sobreïx del mur el matacà, element defensiu molt utilitzat per a castells i fortaleses. Aquesta torre encara que es considera que forma part de l'escut de Tavernes, no hi té res a veure.


Castell de Tavernes

Escuts del Molló

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Tavernes de la Valldigna disposa de dos de les millors platges d'arena del litoral mediterrani (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat i constituïxen el lloc ideal per a descansar, prendre el sol o un bany, i practicar tota classe d'esports aquàtics. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas), destinades a persones de totes les edats. Per descomptat, la platja de Tavernes disposa d'una àmplia gamma de restaurants on podem degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.

En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Gran, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on podrem observar tota mena d'aus aquàtiques.

Clot de la Font

El jaciment de la Cova de Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Montdúver, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conèixer per Joan Vilanova i Piera, en l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, les quals constitueixen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a la península Ibèrica. Si es vol anar a passar el dia al camp, podem escollir nombrosos llocs on anar. A part de l'esmentada Torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs on anar són l'ermita de Sant Llorenç, al racó de Joana, i el Mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.

A Tavernes també podem gaudir del senderisme, doncs hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a tal activitat. Un recorregut bastant utilitzat pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existeix, a més, una tradició de pujar a peu a aquesta muntanya l'1 de Maig. Des de dalt d'aquesta muntanya, gaudirem de magnífiques vistes, ja que es pot vore en dies clars València, Eivissa i més enllà de Dénia. Altres llocs per a pràcticar senderisme són la Font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.

Al terme municipal de Tavernes s'hi troben quatre diferents LICs (Lloc d'Importància Comunitària), cosa que demostra la gran diversitat d'hàbitats presents en aquesta zona. Aquests són:

  • Marjal de la Safor
  • Dunes de la Safor
  • Serres del Montdúver i la Marxuquera
  • Serra de Corbera

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, Tavernes comptava l'1 de gener de 2010 amb 18.130 habitants, dels quals 9.126 eren homes i 9.004 dones.

Evolució demogràfica de Tavernes de la Valldigna
1787 1842 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2008 2010 2012
3.644 5.104 5.838 6.517 6.529 7.990 9.061 9.563 10.249 11.411 12.168 12.890 13.962 15.597 16.062 16.412 16.510 17.988 18.364 18.130 18.138


Platja de la Goleta

Platja de Tavernes[modifica | modifica el codi]

La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estació de rodalia RENFE de la línia C-1, compta amb 1.627 habitants censats, dels quals 849 són homes i 778 són dones. Però la població que arriba a tindre aquesta platja en estiu pot superar els 40.000 habitants per causa del turisme.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupa a una gran part de la població activa de Tavernes, on destaquen les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005) i Federico Giner (210 empleats). Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartró, així com Asfaltos Chova (90).

Agricultura[modifica | modifica el codi]

Com s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes però, òbviament, no sempre ha sigut així. En aquesta vall s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle XX, encara es conreava a les parts properes de les marjals arròs. Però aquest cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, i aterrant també gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat "els Sequers" doncs, fa uns anys, la zona estava repleta d'aquestes construccions esmentades.

Tavernes ha estat una ciutat on els magatzems han tingut gran importància en l'economia. A la segona meitat del segle XX, sorgiren grans magatzems de cítrics però, a poc a poc, anaren desapareguent o traslladant-se a altres ciutats, quedant-se actualment amb un parell de magatzems menuts. També hi havia magatzems d'hortalisses, del qual destacava Frestaber, però, a pesar que aquesta fàbrica continua operant a Tavernes, la producció de fresons pràcticament desaparegué del terme.

Transport[modifica | modifica el codi]

Estació de rodalia de Tavernes

Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llíria (construïda per allà l'any 1860), la qual finalitza en la zona coneguda com a Borderia, enllaçant amb la N-332 Vera(Almeria)-València (que travessa el terme de nord a sud, en paral·lel a la AP-7) i amb la carretera CV-603 (coneguda com "la Calçada") que arriba a la platja de Tavernes. Aquesta última carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (el Camí Reial).

Tavernes disposa d'una estació de rodalia RENFE en la C-1 València-Gandia del nucli de València. Es troba situada a 1 km de la platja i a uns 2'5 km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores pla; en dies festius i dissabtes passen cada hora.

Abans hi havia una línia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig Colom i passeig Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a Espanya (1864). Dirigida inicialment pel Marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent era fet amb tracció animal, fins allà el 1881, què passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari el 1969 (el 1974 es tancaria el tram Gandia-Oliva-Dénia i el tram Dénia-Alacant romandrà obert fins a l'actualitat gestionat per FGV). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3 hores 40 minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20 minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Inicialment, es pretenia construir la nova estació a Borderia però, s'optà definitivament per una ubicació més propera a la platja i llunyana al poble. Aquesta línia ha anat augmentant el seu nombre de serveis diaris des dels 12 en l'any 1982, 32 en l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.

Hi ha un sistema de bus urbà el qual connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts pels matins, i 60 minuts per la vesprada, mentre que en la resta de l'any amb prou feines circulen 6 autobusos diaris. També hi ha alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i altres que puntualment l'uneixen amb Madrid mitjançant els autobusos d'AutoRes.

Actualment, està en construcció un carril bici que uneix la Platja, l'estació de rodalia i el poble de Tavernes.

Com arribar-hi[modifica | modifica el codi]

Des de València (50 Km): Per la carretera nacional N-332. Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50. Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.

Des d'Alacant (116 Km): Per la carretera nacional N-332. Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).

Des de Barcelona (416 Km): Per l'autopista AP-7 o la carretera N-332. Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Des de Madrid (400 Km): Autovia A-3 (Per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o el trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de mil formes diferents. D'entre tots ells destacarem l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero amb pilota i les coques de mestall.

Quant a les postres es recomana l'arnadí o caramull i les coques d'ametló (també conegudes com a coques Cristina).

Costums[modifica | modifica el codi]

El joc de la Pilota valenciana està molt arrelat en aquesta població de la Valldigna. A més, esta localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autòctones de la població. Actualment, el Grup de Balls Populars "La Vall de Tavernes", continua amb la conservació d'estos balls, dels quals cal anomenar balls com el "Ball de comptes per la de l'ú", la "Jota Vallera" o el "Bolero de Tavernes". Una altra dansa d'esta població és la "Dansa del vetlatori". Aquesta última era una dansa que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un "mortitxol" o "albat" (un infant menor de set anys, que es suposava que, en no tindre encara ús de raó, es convertia automàticament en àngel i se'n anava al cel).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Notícia de signatures del Rei Alfons XIII» p. 12. La Vanguardia, 22 de desembre de 1916.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tavernes de la Valldigna