Tay Garnett

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Tay Garnett
Nom real: William Taylor Garnett
Naixença: 13 de juny de 1894
Santa Ana, Califòrnia (EUA)
Defunció: 3 d'octubre de 1977 (als 83 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Eileen Atherton
Helga Moray
Patsy Ruth Miller (1929-1933)
Mari A. Aldon (1953-1970)[1]
Papers importants: The Postman Always Rings Twice

Pàgina sobre Tay Garnett a IMDb

William Taylor "Tay" Garnett (Santa Ana, Califòrnia, 13 de juny de 1894 − Sawtelle, Los Angeles, Califòrnia, 3 d'octubre de 1977) va ser un director, guionista, productor, actor i compositor estatunidenc. « Personalitat negligible », segons Georges Sadoul, o « escenògraf enèrgic, directe, sabent explicar històries plenes de salut, d'alegria, de sabor», com el va definir, al començament de la seva carrera, Jean George Auriol[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Director, guionista i productor de cinema, Tay Garnett neix a Santa Ana (Califòrnia), prop de Los Angeles. Estudiant a la Polytechnic High School de la «Ciutat dels Àngels», després a l'Institut superior de tecnologia (MTT) de Massachusetts[3] El jove, tot i que massa jove per ser futbolista, és també un gimnasta consumat; apassionat pel teatre, posarà la seva capacitat física al servei d'una tropa d'acròbates ambulants.

Quan els Estats Units van entrar en guerra el 2 d’abril de 1917, s’apunta a la Marina i és instructor de pilots pel Naval Air Service a San Diego entre 1917 i 1922;[3] ferit en un aterratge forçós, hereta una coixesa permanent i es troba encarregat d'organitzar espectacles per les tropes. Pouant en el seu amor pel vodevil còmic, concep encadenaments de gags burlescs, la qualitat dels quals atreuen l'atenció del productor independent Alan Holubar (1888-1923). El seu biògraf Christian Viviani diu en relació al seu gust per la comèdia:

« Garnett té el millor d'ell fins i tot en el registre del melodrama i de la comèdia, o a la frontera dels dos amb aquest sorprenent melodrama que fa riure Seven Sinners »

.[2] Retirat de les seves obligacions militars el 1922, Garnett és contractat com a guionista a Broken Chains (un western) i Slander the Woman (una aventura romàntica).

Segur amb aquesta primera experiència cinematogràfica, s'incorpora a l'equip dels estudis Hal Roach,[1] una de les figures notables de la paròdia americana, i escriu gags per Charley Case, Will Rogers; després d'un període de difícil feina, Garnett aterra naturalment sota la direcció de l'altre gran de la comèdia, Mack Sennett;[1] entre 1924 i 1926, col·labora amb Hal Conklin, Vernon Smith o Frank Capra amb guions destinats als còmics: Harry Langdon, Ben Turpin, Slim Summerville o Stan Laurel.

El 1926, signa un contracte de set anys com a guionista pels estudis Cecil B. DeMille, llavors sota pavelló Pathé;[4] les seves primeres signatures tenen per títol Cruise of the Jasper B , White Cold , Power , o Skyscraper . Atret per la direcció, Garnett li dóna una oportunitat per prendre les regnes de Celebrity , l'adaptació té l’èxit de Broadway; Després d'altres sis titols per Pathé, Tay Garnett signa amb Universal un dels èxits de l'any 1932, Okay, America! , el mateix any, és «prestat» a la Warner Bros per signar One Way Passage , Oscar al millor guió original.[4]

De tornada a la Universal, Garnett es guanya de nou la direcció amb China Seas (1935 ), comèdia estrepitosa interpretada per Clark Gable, Wallace Beery i Jean Harlow. El 1937, El cineasta fa societat amb el productor independent Walter Wanger, i compra així la llibertat de fer pel·lícules de la seva tria; la seva col·laboració va durar tres anys i donarà algunes comèdies tretes com Stand-In , Trade Winds i Eternally Yours.

1940 marca el gran èxit de Seven Sinners, interpretat per John Wayne i Marlene Dietrich. El 1943, Garnett signa dues pel·lícules de guerra extremadament populars per la Metro-Goldwyn-Mayer: Bataan i The Cross of Lorreine ; El cineasta continuarà al capdamunt del box office amb Mrs. Parkington (1944 ), i The Valley of Decision (1945 ).

Després de The Postman Always Rings Twice, Tay Garnett deixa la MGM i la seva carrera llavors no fa més que declinar, anant d'un estudi a l'altre amb pel·lícules d'encàrrec sense gran interès, Garnett troba una mica el seu estil a Cause for Alarm (1951 ) abans de marxar el 1953, cap a la televisió (Els Incorruptibles, Rawhide, Bonanza)[3] fins a mitjans dels anys 1960. Durant aquests anys retorna també a l'escriptura (havia escrit una novel·la, Man Laughs Back el 1935, recollint les confidències d'alguns «grans» del cinema internacional, de Capra a Fellini, per un llibre, Un segle de cinema , que serà publicat després de la seva mort,[2] després escriu el 1973 una autobiografia: Light Yout Torches and Pull Up Your Tights (literalment: «Encen les teves torxes i puja't les mitges»).[5]

El llibre de Tay Garnett Un segle de cinema és reeditat el 2013 per TNVO Edicions. Signa encara tres pel·lícules entre 1970 i 1975 a Alaska,[1] abans de morir de leucèmia[1] el 3 d’octubre de 1977 a Califòrnia. Tay Garnet té la seva estrella al famós Passeig de la Fama al 6556 Hollywood Boulevard

Filmografia[modifica | modifica el codi]

com a director[modifica | modifica el codi]

com a guionista[modifica | modifica el codi]

com a productor[modifica | modifica el codi]

com a actor[modifica | modifica el codi]

Als seu propis films

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Passek, Jean-Loup. Larousse. Dictionnaire du cinema (en fr). Paris: Larousse, 2001, p. 497-498. ISBN 2-03-505031-1. 
  • Viviani, Christian. L'avant-scène. Tay Garnett: (1898-1977), Anthologie du cinema (en fr). L'avant-scène, 1978, p. 30. 
  • Cain, James M. L'avant-scène. El carter sonne toujours deux fois, un film de Tay Garnett. L'avant-scène, 2004, p. 112. 
  • Truffaut, François; Toubiana, Serge. Le plaisir des yeux, 2010, p. 110-111. ISBN 978-2866422769. 
  • Veillon, Olivier-René. Seuil. Le Cinema dels Estats Units. Seuil, 1986, p. 104-110. ISBN 978-2020091091. 
  • Tavernier, Bertrand. Actes. Amis américains. Actes, 2003, p. 103 i ss.. ISBN 978-2742700561. 
  • Universitat de Michigan. Anthologie du cinema. Universitat de Michigan, 1983, p. 99 i ss.. 
  • Garnett, Tay. Hatier. Un siècle de cinema. Hatier, 1981, p. . ISBN 978-2880030391. 
  • Tay, Garnett. Liveright. Tall Tales from Hollywood (en en). Liveright, 1932. 
  • Garnett, Tay. Arlington House. Light Your Torches and Pull Up Your Tights (en en). Arlington House, 1973, p. . ISBN 978-0870002045. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tay Garnett a Internet Movie Database (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Passek, Jean-Loup. Larousse. . Larousse, 2001, p. 325-326. ISBN 2-03-50531-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Tay Garnett» (en anglès).
  4. 4,0 4,1 «The Postman Always Rings Twice». L'edat d'Or del Cinema dels Estats Units, 2010.
  5. Robert Edwards. «Tay Garnett». Find A Grave.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema