Tayma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tayma (àrab تيماء; romanitzat com a Tema) és un gran oasi amb una llarga història de poblament, al nord-oest de l'Aràbia Saudita a la ruta comercial entre Yathrib (Medina) i Dumah que comença després del desert de Nefud. Tayma és a 264 km al sud-est de Tabuk i a uns 400 km al nord de Medina. La seva població el 1992 era de 18.086 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Recents excavacions arqueològiques mostren que fou habitat des de l'edat del bronze; el 2010 es va trobar una roca amb una inscripció del faraó Ramsès III, la primera inscripció jeroglífica en territori saudita. Basats en aquest descobriment s'ha suposat que Tayma era escala d'una important ruta comercial per terra entre la mar Roja i la vall del Nil.

Una tauleta cuneïforme assíria esmenta Tayma vers 740-730 aC i hi ha també inscripcions de Senaquerib i Assarhaddon. L'oasi es va desenvolupar sorgint una rica i pròspera ciutat amb nombroses fonts i edificis notables. Teglatfalassar III va percebre tribut de Tayma, i Senaquerib va donar el nom de Porta del Desert a una de les portes de Nínive, recordant que "els tributs dels sumuanites i els taymeites entren per ella". Era prou rica al segle VII per fer que el Profeta Jeremies fes una profecia en contra (Jeremies 25:23). Fou governada per una dinastia local àrab coneguda com els Kedarites; s'han conservat el nom de dues reines del segle VIII, Shamsi i Zabibei. El 539 aC Nabònides es va retirar a Tayma per pregar i escoltar les profecies, deixant el tron al seu fill, el que mostra que era una plaça prou important. Inscripcions cuneïformes del segle VI s'han trobar a Tayma que també és esmentada al Antic Testament on s'anomena Tema, per l'epònim Tema, un dels fills d'Ismael.

Era la ciutat principal d'Aràbia del nord junt amb Dedan. A l'inici de l'època cristiana va entrar al domini nabateu, que després fou província romana. Segons la tradició àrab fou habitada per una comunitat jueva a la part final del període clàssic; no se sap si es tractava d'exiliats jueus o d'àrabs convertits. Es va oposar a Mahoma però després de la matança de Wadi l-Kurra es van sotmetre i van poder conservar el domini pagant un tribut anual. Però sota Umar ibn al-Khattab foren expulsats. No obstant al segle X Ibn Hawkal encara diu que era un lloc més poblat que Tabuk i un mercat pels beduïns de la regió. Al-Hamdaní diu que al seu temps (segle X) hi vivien els Banu Tayyi. Al-Bakri al segle XI diu que produïa molts dàtils, figues i raïms i diu que tenia muralla que seguia el curs d'un rierol.

Tayma i la veïna Khaybar foren visitades per Benjamí de Tudela en algun moment vers 1170. Benjamí, un jueu de Tudela ell mateix, visitava les comunitats jueves arreu. L'estiu del 1181 Reinald de Châtillon durant la seva incursió per la mar Roja, va atacar una caravana musulmana prop de Tayma, violant la treva entre Saladí i el rei Balduí IV de Jerusalem.

Després fou visitada al segle XIX per Charles M. Dougherty (1877) quan feia poc que havia reconegut l'autoritat dels Banu Rashid de Hail si bé encara pagava un tribu als antic amos de la regió els Banu Sakhr; El lloc fou investigat i grafiat pel visitants. Charles Huber i Euting la van visitar el 1884 i el primer va descobrir i comprar una estela (avui al Museu del Louvre) del segle VI aC, en arameu, que dona la llista de déus de Tayma: Ṣalm de Maḥram, Shingala i Ashira; aquesta darrera podria ser Aixera. Euting va trobar restes de dos temples i algun rastre del castell d'al-Ablak. Jaussen i Savignac i van estar el 1896 fins al 1914. Philby la va visitar el 1951 just després de l'assassinat del cap local semi-autònom Abd al-Karim Al Rumman, però el control saudita era ferm; diu que Tayma, abans pròspera, estava en ruïnes. Però posteriorment, en estar en la ruta Jordània-Tabuk-Medina, ha prosperat notablement. El 1992 la població era de 18.086 habitants dels quals 15.129 eren saudites. Actualment s'hi estan fent excavacions per un equip alemany.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gary La Viere Leiser, The Crusader Raid in the Red Sea in 578/1182-83, Journal of the American Research Center in Egypt, vol. 14, pàgs. 87-100, 1977
  • Raymond P. Dougherty, A Babylonian City in Arabia, American Journal of Archaeology, vol. 34, no. 3, pàgs. 296-312, 1930

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 27° 37′ 47″ N, 38° 32′ 38″ E / 27.62972,38.54389