Teòfil d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Teòfil».
sant Teòfil d'Alexandria

Miniatura del Papir Golèsnitxev, s. V-VI, amb Teòfil sobre el Serapeum
bisbe
Nom secular Θεόφιλος (Zeófilos, "amat de Déu")
Naixement ca. 350
Província romana d'Egipte
Defunció 412
Alexandria, Província romana d'Egipte
Commemoració en Església Ortodoxa Copta
Canonització Antiga
Festivitat 14 Mesori (correspon al 20 d'agost del calendari gregorià).
Fets destacables Patriarca d'Alexandria (385); oncle de Ciril d'Alexandria
Iconografia Robes de bisbe oriental

Teòfil (Teophilus, Θεόφιλος) fou bisbe d'Alexandria al final del segle IV i començament del segle V. Es va destacar per la persecució dels origenistes i l'hostilitat a Joan Crisòstom. Molt discutit pel seu radicalisme, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta, mentre que l'Església Ortodoxa el considera "impius".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicialment fou monjo a Nítria i es va decantar pels originistes en la controvèrsia dels monjos entre antropomorfites i origenistes. Va succeir al bisbat d'Alexandria a Timoteu el 385 i va donar suport als origenistes. El 388 es va assegurar el favor imperial després de donar-li suport en la lluita contra Magne Màxim, però en realitat havia enviat al seu llegat Isidor amb cartes se suport pels dos rivals, amb instruccions de donar només la carta destinada al que finalment fos el guanyador.

Va emular el zel de l'emperador contra els pagans, i amb permís de l'emperador, el 391 va començar a perseguir als pagans de la seva diòcesi i a destruir els seus temples i confiscar les propietats, i molts foren expulsats d'Egipte. Es va apoderar per la força del bisbat de Cirene, però va tractar bé el filòsof pagà Sinesi. A la seva diòcesi va combatre les diferents sectes.

Quan la majoria del clergat egipci es va veure que donava suport als antropomorfites en el tumults del 399, va canviar de bàndol i va condemnar els escrits d'Orígenes però particularment va romandre de fet seguidor dels escrits d'aquest; tot i així el 401 en una carta pastoral va condemnar els escrits i als seus partidaris, i ho va reiterar el 402. Por aquestos fets va rebre el malnom de Ἀμφαλλάξ. Els monjos origenistes condemnats van fugir a Constantinoble on foren rebuts per Joan Crisòstom, que havia estat nomenat bisbe de Constantinoble tot i l'oposició de Teòfil.

L'emperadriu Eudòxia va cridar a Teòfil a la capital, on aviat va reeixir a fer deposar Crisòstom (403). Durant els tumults que van seguir a la deposició es va escapar en secret a Egipte i va tornar a Alexandria on el 404 va emetre la seva tercera pastoral contra els origenistes. Va morir el 412.

Obres conservades[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • προσφωνητικὸν πρὸς τοὺς φρονοῦντας τὰ Ὠριγένονς, Adversus Origenem unum et grande volumen
  • Carta a Porfiri bisbe d'Antioquia
  • Alguns discursos, cartes i obres de controvèrsia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teòfil d'Alexandria