Tears for Fears

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tears for Fears
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Anglaterra Bath
Gènere(s) New wave, synthpop, rock psicodèlic
Anys en actiu 1981 – present
Discogràfiques New Door, Gut, Phonogram,
Mercury, Universal
Lloc web oficial Tears for Fears.net
Membres
Roland Orzabal
Curt Smith
Membres anteriors
Ian Stanley
Manny Elias
Altres membres:
Oleta Adams
Chris Hughes
Neil Taylor
Mel Collins
Nicky Holland
Alan Griffiths
Charlton Pettus

Tears For Fears (alguna vegada abreujat TFF) és un grup britànic que va formar part de la new wave. Es va fundar a principis dels anys 1980 i en 26 anys ha venut 22 milions de discos, dels quals 8 ho han estat als Estats Units.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El grup es va formar el 1981 a Bath, Anglaterra per Roland Orzabal (22-8-1961) i Curt Smith (24-6-1961). En un principi era un duet, els dos components que es coneixien des de l'adolescència, però ràpidament van incorporar altres músics com Ian Stanley i Manny Elias. Amb tot, la consideració de duo continuava, ja que la part creativa estava a mans de Orzabal/Smith. A poc a poc Stanley va multiplicar les activitats paral·leles a TFF, cosa que el va fer deixar el grup per convertir-se en productor de bandes i artistes com Lloyd Cole and the Commotions, Tori Amos, The Human League o A-ha i The Pretenders.

Roland Orzabal, el veritable líder del grup, va donar el nom a la formació com un eco de la psicoteràpia desenvolupada per Arthur Janov i la teoria del Crim primari. Aquesta teràpia (de la qual John Lennon en va esdevenir un adepte) tenia com a objectius trobar els problemes psicològics del pacient i alliberar-lo mentre es buscava la font de la malaltia, que pot representar-se simbòlicament pel naixement. Cal dir que Orzabal i Smith van créixer en famílies monoparentals, amb unes mares que havien de portar tot el pes de la llar.

Debut prometedor[modifica | modifica el codi]

Després que els primers singles -Suffer the children i Pale shelter (You don't give me love)- passessin desaparcebuts per al gran públic, Tears For Fears va tenir al Regne Unit un enorme èxit amb el tema Mad World a finals de 1982. La màquina s'havia llançat i ja res no l'aturaria.

El 25 de març de 1983, va aparèixer els primer àlbum, titulat The Hurting (El dany, la ferida), produït per Chris Hughes (ex-bateria d'Adam and the Ants) i Ross Cullum; en aquest àlbum hi predominen els sintetitzadors i les caixes de ritmes, però hi són presents també els instruments clàssics com la guitarra, la bateria, el piano i també el saxòfon. Els seus temes van ser compostos per Orzabal, que hi evoca els patiments de la infantesa, la recerca de la personalitat i el desig de canvi, sobre les teories d'Arthur Janov. Fou un èxit total al Regne Unit, va arribar al número 1 i durant un any i mig va estar a les llistes de vendes. A la resta del món també va tenir molt d'èxit, sobretot gràcies a títols com Change i una nova versió de Pale Shelter (tots dos van arribar al Top 5 al Regne Unit), que es van aprofitar de videoclips ben arrodonits amb una atmosfera estranya.

La consagració[modifica | modifica el codi]

Després d'aquests inicis tan prometedors, el grup no va tonar a treure un tema fins a finals de 1984, amb el títol Shout, un dels hits més importants dels anys 1980. Aquesta peça va ser composta per Orzabal ajudat per Stanley, i ràpidament va arribar al capdamunt de les llistes d'èxit internacionals: Alemanya, Austràlia, Canadà, Països Baixos... però també durant l'estiu següent als Estats Units.

El febrer de 1985 es va editar el segon àlbum Songs from the Big Chair - produït per Chris Hughes i David Bascombe - que, de nou, va tenir molt d'èxit i va arribar al número 1 de les llistes internacionals. El títol d'aquest àlbum s'inspira en una sèrie americana emesa durant els anys 1970 titulada Sybil i que tenir per tema el recorregut d'una dona que tenia diferents personalitats, que no sentia la seguretat que el seu psicoanalista, que ella anomenada la "big chair" (divan, gran cadira), un dels símbols típics de la psicoanàlisi. El tema continua l'estil iniciat amb l'àlbum anterior, i és una bona mostra de pop electrònic (els sintetitzadors com el Yamaha DX7 i el sampler Fairlight CMI hi predominaven) però també amb més guitarres.

L'èxit es va reforçar amb l'aparició al març de 1985 d'un altre 45 revolucions i una nova gira mundial, el tema més pop Everybody Wants to Rule the World. Ràpidament va esdevenir número 1 i un exemple de la new wave d'estil Duran Duran i va permetre unes bones vendes als Estats Units, sobretot gràcies al fet que va començar a aparèixer molt a la cadena MTV. Per altra banda, Songs from the Big Chair fou un dels primers àlbums a aparèixer en format Compact Disc.

El 1986, Tears for Fears va formar part de l'associació "Sport Aid", derivada del Live Aid, amb un senzill de Everybody wants to run the world, una reescriptura de la seva cançó mítica. Després d'aquests èxits i de feina incessant, Manny Elias va deixar el grup i es va convertir en un músic d'estudi molt cotitzat, que va col·laborar amb gent com Peter Gabriel.

Canvis de Cap[modifica | modifica el codi]

Va caler esperar fins al 1989 per tenir un nou àlbum de TFF: The Seeds of Love, àlbum que va comptar amb un nou productor: David Bascombe. El so d'aquest nou disc s'allunya lleugerament de l'electro-pop dels dos primers àlbums i explora ambients propers al jazz, sobretot amb el títol Woman in chains -cantada a duet amb Oleta Adams, cantant nord-americana, a qui Orzabal li va produir el primer disc en solitari- o Badman's song. The Seeds of Love compta amb la participació de més músics de renom, com Phil Collins i Manu Katché a la bateria, Pino Palladino al baix i també -per últim cop- Ian Stanley. L'àlbum vingué precedit pel single Sowing the Seeds of Love, amb influències evidents dels Beatles, que va ser l'últim gran èxit del grup. Els senzills següents, tot i que també tingueren èxit, no van arribar als nivells dels dos primers.

També fou el moment que van aparèixer les primeres tensions greus entre Orzabal i Smith i va fer que aquest últim deixés el grup el 1991 i es llancés a una carrera en solitari, que no va tenir massa èxit. Després de l'edició del single Laid so low (Tears roll down) i la recopilació Tears roll down: Greatest hits 82-92, Orzabal va continuar enregistrant amb el nom del grup, però en solitari, editant dos àlbums, Elemental i Raoul And The Kings Of Spain, i una recopilació.

El 2004, per sorpresa, es van tornar a unir amb un àlbum anomenat Everybody Loves a Happy Ending, continuació musical lògica de The Seeds of Love de 1989.

Membres inicials[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Albums & Singles[modifica | modifica el codi]

Live[modifica | modifica el codi]

Compilacions i Best Of[modifica | modifica el codi]

Albums Solo[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tears for Fears Modifica l'enllaç a Wikidata