Teatre CAPSA
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre  | |||
| Cronologia | ||||
| 1969 | inauguració | |||
| 1974 | reconversió, → teatre | |||
| 1998 | clausura | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | carrer Pau Claris, 134 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Activitat | comerços | |||
| Propietat de | Gremi de Forners | |||
El Teatre CAPSA (1969-1974) va ser una sala d'espectacles teatrals a Barcelona. Va ser fundat l'any 1969 per Pau Garsaball.[1][2]
Estava situat al carrer de Pau Claris, 134, a la cantonada amb el carrer d'Aragó, a l'edifici CAPSA (acrònim de Compañía Auxiliar Panificadora, SA), propietat del Gremi de Flequers de Barcelona. Abans de l'etapa professional iniciada per Pau Garsaball, havia acollit esporàdicament, a partir de 1950, obres de teatre d'aficionats.[3] En aquesta etapa inicial, abans de la modernització i reforma per Garsaball, disposava de 330 places de platea i 110 d'amfiteatre.
Va ser un espai de producció de peces a càrrec de companyies professionals de teatre independent. Va ser el primer i molta estona l'únic que es dedicava al teatre nou. S'hi va estrenar amb molt d'èxit durant un any El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, interpretat pel mateix Pau Garsaball.[4] També h hi ha hagut fracassos, com Berenàveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet el 1973.[1]
Després del 1974 va convertir-se en sala de cinema, amb el nom de Cinema CAPSA, amb una programació de pel·lícules d'art i assaig. Va tancar-se definitivament el 29 de desembre del 1998.[5]
Espectacles[modifica]
- 1969. El Adefesio, de Rafael Alberti.
- 1969. Guadaña al resucitado, de Alberto Gil Novales.
- 1970, gener. La noche de los asesinos, amb Emma Cohen, Juan Diego i Julia Peña. Escenografia: Fabià Puigserver.
- 1970, març. Caviar o llenties de G. Scaracci i R. Tarabusi, amb traducció de Màrius Picot. Per la companyia de Pau Garsaball.
- 1971, febrer. Noies perdudes en el paradís d'Antoni Ribas. Amb Rosa Maria Sardà i Enric Arredondo.
- 1971, maig. El retaule del flautista de Jordi Teixidor. Per la companyia de Pau Garsaball.
- 1972, gener. Cruel Ubris a càrrec d'Els Joglars.
- 1972, maig. Una guerra en cada esquina de Luis Matilla.
- 1973. Tiempo de 98, de Juan Antonio Castro.
- 1973, Berenàveu a les fosques de Benet i Jornet
- 1974, febrer. La boda de los pequeños burgueses de Bertolt Brecht.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Nadal, Antoni. Estudis sobre el teatre català del segle XX. Volum 23 de Biblioteca Miquel dels Sants Oliver. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 16-17. ISBN 9788484157113.
- ↑ Foguet i Boreu, Francesc «Teatre en temps de lluita». L'Avenç [Barcelona], 236, maig 1999, pàg. 40-46.
- ↑ «El nuevo Teatro CAPSA» (en castellà). La Vanguardia, 19-07-1969, pàg. 49 [Consulta: 24 juliol 2019].
- ↑ «Teatre independent». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31d'octubre 2012].
- ↑ «El cine Capsa cerró ayer sus puertas de forma definitiva» (en castellà). El País, 30-12-1998.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre CAPSA |