Teatre Circ Olympia
| Teatre Circ Olympia | |
|---|---|
El Teatre-Circ en una postal dels anys trenta. |
|
| Adreça | Ronda de Sant Pau, núm. 27 |
| Població | Barcelona |
| Arquitecte | Francesc Folguera |
| Operat per | Josep Ventura Gannau |
| Capacitat | 6.000 |
| Tipus | teatre i circ |
| Obertura | 4 de desembre de 1924 |
| Anys actiu | 1924-1947 |
| Clausura | 28 de febrer de 1947 |
| Enderrocat | 1948 |
| Ús actual | Desaparegut. |
| Coord.: 41° 22′ 34″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.37608,2.166463 | |
El Teatro Circo Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc. Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.
No s'ha de confondre amb el Teatre Olímpia que va funcionar al Paral·lel des dels anys noranta del segle XIX.
L'edifici [modifica]
L'edifici, projectat per Francesc Folguera i construït per Juan Artigas i Campá, era conegut com "el Liceu del Paral·lel" per les seves dimensions i les seves instal·lacions. La façana era al xamfrà de la Ronda i el Paral·lel i tenia un estil noucentista, decorada amb pilastres i elements clàssics d'estuc i terracuita i coronada per un frontó triangular amb òcul.
La sala, amb forma d'amfiteatre, tenia capacitat per a 6.000 persones (quan es va fundar, Barcelona tenia 710.000 habitants), 3.000 de les quals podien seure al pati de butaques; era el local d'espectacles més gran de tot Espanya, i un dels més comfortables i millor condicionats d'Europa. Hi havia un pis de ferradura amb butaques numerades. L'escenari tenia unes dimensions enormes: 13 metres d'embocadura i 9 d'altura. Estava dotat de la maquinària, llums i escenari més avençada del moment, amb un doble pont i fossar. La pista de circ podia transformar-se ràpidament en una piscina de 300.000 litres d'aigua (una de les majors d'Europa), la qual cosa permetia fer-hi espectacles acuàtics.
Història [modifica]
Es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. La iniciativa havia estat de l'empresari Josep Ventura Gannau. L'Olímpia va ser durant molts anys el més gran i més popular local polivalent de Barcelona. Les dimensions i equipament del teatre permetien de fer-hi grans espectacles.
El 1926 va presentar la primera jazz-band que va actuar a Barcelona; des de llavors, la sala va ser una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.
El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis, "zarzuela en forma de magazine musical circense" de Josep Amich i Bert "Amichatis" amb música de Joan Dotras Vila i Demon: incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles a d'altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.
El 2 d'abril de 1944 hi va fer la seva presentació "popular" l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà i que s'acabava de crear i s'havia presentat oficialment al Palau de la Música Catalana tres dies abans.
Va tancar el 28 de febrer de 1947, amb una representació de La bohème de Puccini, i va ser enderrocat el 1948, per a aprofitar-ne el ferro de l'estructura, material escàs llavors.
Cap els primers anys del segle XXI, es va crear la Fundació Circ Olympia, presidida per Tortell Poltrona, per a la recuperació d'una seu estable per al circ a Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Circ Olympia.