Teatre Romea (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el teatre de Barcelona; per al de Múrcia, vegeu Teatro de Romea (Múrcia)
Teatre Romea

Façana del teatre en l'actualitat
Adreça Carrer de l'Hospital, núm. 51
Població Barcelona
Arquitecte Desconegut
Propietari Teatre Romea S.A.
Operat per Grup Focus
Capacitat 1.500
Tipus Teatre a la italiana
Obertura 18 de novembre de 1863
Reobertura 15 de desembre de 1943
Anys actiu 1863-1939, 1943--
Reconstrucció 1913 (reforma integral)
Noms previs Teatre Català (1867), Teatre Català Romea, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1981-1998)
Ús actual Teatre en general
www.teatreromea.com

El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals ubicada al barri del Raval de Barcelona. Va ser construït el 1863 ocupant el lloc on hi havia hagut el convent de Sant Agustí Nou al carrer Hospital, número 51. Reformat el 1913 per un arquitecte desconegut, el Teatre Romea compta amb platea i dos pisos, i una capacitat de 1.500 espectadors. S'hi van fer remodelacions parcials el 1943 i 1964, aquesta del vestíbul i la planta baixa.

Des d'un principi va esdevenir el local més important de teatre en català i només de 1939 a 1945 es van deixar de representar obres en aquesta llengua. Hi han actuat totes les generacions d'actors catalans des de Enric Borràs, Iscle Soler, Lleó Fontova, Maria Morera i Margarida Xirgu a Joan Capri i Josep Maria Pou. En els anys 20 el teatre va ser gestionat i remodelat per l'empresari Josep Canals. L'empresa propietària actual és Teatre Romea S.A. De 1981 a 1998 el Teatre Romea va ser gestionat per la Generalitat com a seu del Centre Dramàtic de Catalunya. El 1992 va ser remodelat, en unes obres dirigides per l'arquitecte Joan Rodon.

Taula de continguts

Història [modifica]

Al solar on hi havia hagut la biblioteca del convent de Sant Agustí Nou, desamortitzat el 1835, es van aixecar diversos equipaments, entre ells, dos teatres: el Teatre de Sant Agustí (després Teatre Odeon) i el de l'Hospital.

Article principal: Teatre Odeon

Al Teatre de l'Hospital, i també sobre el terreny del convent, hi havia una sala on s'hi feien balls, festes i representacions teatrals. Reformat, es va inaugurar, ja com a teatre, el 18 de novembre de 1863 amb el nom de Teatre Romea en homenatge al popular actor del segle XIX Julián Romea Yanguas, que havia actuat triomfalment a la ciutat.[1]

El teatre cap al 1914.

En 1867 va canviar el nom del teatre pel de Teatre Català Romea o Teatre Català, ja que la majoria de la programació eren obres teatrals en català. L'escriptor Frederic Soler (Serafí Pitarra) en va ser coempresari i director artístic de 1870 a 1895. La majoria de les seves obres van estrenar-se en aquest teatre. El 1876, el rei Alfons XII va assistir-hi, sense avís previ, a una representació de Lo ferrer de tall.

Amb l'empresari Josep Canals, el teatre va esdevenir un dels més destacats en la història del teatre català: en ell s'han estrenat bona part de les obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol o Josep Maria de Sagarra, a més d'haver-s'hi representat els grans títols del teatre català. Hi actuaren habitualment Lleó Fontova, Teodor Bonaplata, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Enric Borràs, Maria Vila, Pius Daví, Joan Capri i molts altres.

Tancat després de la Guerra Civil, va obrir de nou el 15 de desembre de 1943.

Entre el 1945 i el 1954 el teatre va estar regit pels germans Joan i Claudi Fernàndez i Castanyer, que el 1946 reprengueren les representacions en català. Els anys següents el Romea fou l'únic teatre de Barcelona de programació habitualment catalana. La crisi general del teatre a Catalunya, a començament dels seixanta, l'afectà i estigué a punt de tancar. El local fou adquirit per Josep Canals, Agustí Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domènec Valls i Taberner, que el restituïren a l'escena catalana (1963).

Els anys seixanta i setanta presentà un teatre líric en català, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-1968), amb obres d'Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del Romea).

Centre Dramàtic de Catalunya [modifica]

Article principal: Centre Dramàtic de Catalunya

El 21 de gener de 1981 va esdevenir Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, fins que va ser substituït en aquesta funció pel Teatre Nacional de Catalunya. [2]

Actualitat [modifica]

Avui és de titularitat privada. El director artístic és, des de 2011, Julio Manrique, succeïnt Calixto Bieito, director entre 2006 i 2001.

Altres activitats [modifica]

El 1864 hi va debutar Isaac Albéniz, de quatre anys, amb un concert de piano.

Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema: el 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de l'"Heliocinografo" de Bousset. El cinema, però, va fer-s'hi només de manera esporàdica: el 13 de gener de 1927 s'hi projectà El místic, sobre l'obra de Rusiñol, i el 6 d'abril del mateix any, Entre la vida y la muerte. El 1941 també va exhibir dues pel·lícules, que han estat les últimes a fer-s'hi.

Algunes obres estrenades al Romea [modifica]

En negreta, les més rellevants o significatives a la història del teatre.

Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres.
  • 1865 L'ajuda de Déu, "comedia bilingüe" de Francesc de Sales Vidal.
  • 1866 L'ase d'en Mora (30 gener) i Cada un per on l'enfila (16 abril), d'Eduard Vidal i de Valenciano; La muller que fa per casa, comèdia de Pere Antoni Ventalló i Vintró (21 de febrer); O rei o res! de Frederic Soler (22 de febrer); La pubilla del Vallès de Josep Maria Arnau i Pascual (19 de setembre); La creu de plata, drama de Francesc Pelagi Briz; La campana de la Unió, drama històric de Damàs Calvet (9 abril).
  • 1867 La rosa blanca de Frederic Soler; Un embolic de cordes(8 d'abril), Un pollastre eixelat(17 de setembre), Els banys de Caldetes (13 de novembre) de Josep Maria Arnau i Pascual.
  • 1868 Palots i ganxos (9 de gener), La urbanitat (abril), Les francesilles(8 d'octubre) i L'últim rei de Magnòlia (1 de desembre) de Frederic Soler; La mitja taronja (3 març) de Josep Maria Arnau i Pascual.
  • 1869 Les papallones (9 de març), Si us plau per força(26 d'abril), La bala de vidre (7 d'octubre), Els càntirs de Vilafranca (12 de novembre), Lo Pla de la Boqueria o Lo rovell de l'ou de Frederic Soler i Josep Feliu i Codina, amb música Joan Sariols i Porta (20 d'abril); Les pubilles i els hereus de Josep Maria Arnau i Pascual (12 de gener).
  • 1870 Lo collaret de perles (17 de març), Els egoïstes (15 de desembre) de Frederic Soler
  • 1871 La casaca i la casulla, o sia Un ciri trencat (23 de enero), Els polítics de gambeto (23 de febrero), L'apotecari d'Olot(28 de setembre), Cafè i copa (17 d'octubre), Lo rector de Vallfogona (14 de novembre) de Frederic Soler
  • 1872 Per carta de mes (20 de febrer), L'àngel de la guarda (16 d'abril), La dida (28 d'octubre) de Frederic Soler
  • 1873 La creu de la masia de Frederic Soler (13 d'abril)
  • 1874 Lo ferrer de tall de Frederic Soler (16 d'abril)
  • 1875 El cercado ajeno (9 de novembre) i Lo Jardí del General(18 de novembre) de Frederic Soler
  • 1876 Lo didot (3 de gener), Teresa de Dolors Monserdà de Macià (24 de febrer)Lo plor de la madrastra (4 d'abril), Els segadors (19 d'octubre) i Cura de moro (7 de desembre) de Frederic Soler;
  • 1877 Senyora i majora (22 de febrer), L'Hostal de la Farigola (maig), Lo Ret de la Sila (13 de desembre) de Frederic Soler
Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea.
El teatre en 1914.

Fons [modifica]

El seu fons entre 1948 i 1990 es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de més de 500 espectacles i més un centenar de retrats d'actors. En total més de 1000 fotografies. Es disposa d'un inventari.[4]

Referències [modifica]

  1. ↑ Alvaro Francisco. El espectador y la critica: el teatro en España, 1965 [Consulta: 10 maig 2011]. 
  2. ↑ La institucionalització
  3. ↑ Fitxa de Rosa Maria Arquimbau al Diccionari Biogràfic de Dones
  4. ↑ Inventari del FonsNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Bibliografia [modifica]

  • Romea, 125 anys, a càrrec de Ramon Bacardit, Carles Batlle, Enric Gallén, Pere Gómez i Anglada, Mariantònia Lladó, Anna Vázquez, Manel Zamora. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Romea (Barcelona)

Coord.: 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38056,2.17111

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teatre_Romea_(Barcelona)&oldid=11183340»