Teatre d'operacions d'Àfrica oriental (Primera Guerra Mundial)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teatre d'operacions d'Àfrica Oriental
Primera Guerra Mundial
La batalla de Tanga, 3 de novembre de 1914.
La batalla de Tanga, 3 de novembre de 1914.
Data 3 d'agost de 191423 de novembre de 1918
Localitat Tanzània, Zàmbia, Moçambic
Resultat Victòria aliada
Bàndols
Regne Unit Imperi Britànic

France França
Bèlgica  Bèlgica

Portugal Portugal

Imperi Alemany Imperi Alemany
Comandants en cap
Sud-àfrica Jan Smuts Imperi Alemany Lettow-Vorbeck
Forces
40.000
~ 500.000 portadors[1]
15.000
~ 50.000 portadors
Baixes
~ 10.000 ~ 2.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
Primera Guerra Mundial
Batalla anterior Batalla posterior
- -

El teatre d'operacions d'Àfrica Oriental fou el conjunt de campanyes de la Primera Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori africà pel control de la colònia alemanya de l'Àfrica Oriental Alemanya, que comprenia aproximadament els actuals Tanzània, Burundi i Rwanda. Per part alemanya hi prengueren part les tropes de la colònia sota el comandament del coronel Paul von Lettow-Vorbeck i per part aliada una diversitat de forces de diversos territoris colonials, però especialment de colònies britàniques, sota el comandament, a partir de 1916, del sud-africà Jan Smuts i amb tropes bàsicament sud-africanes i rhodesianes.

Introducció[modifica | modifica el codi]

L'Àfrica Oriental Alemanya era un territori d'orografia complexa, amb la gran vall del Rift i el llac Victòria. Al començament de la guerra, l'administrador alemany de la colònia, von Schnee, ordenà que no s'emprenguessin accions hostils contra les colònies veïnes dels països aliats. Per la seva banda, el governador britànic de Kenya declarà que no tenia cap interès en la guerra.[2] Aquesta manca d'interès bèl·lic per part d'ambdós bàndols estava causada per la poca presència militar que tenia cap de les colònies i el desig de no iniciar un nou front, esperant un ràpid desenllaç de la guerra a Europa.

Tot i així, el comandant del petit destacament militar alemany (Schutztruppe) a Àfrica Oriental, el coronel Paul von Lettow-Vorbeck, ignorà les ordres de von Schnee i mobilitzà el seu petit exèrcit per a la guerra. A l'inici de les hostilitats, les forces alemanyes estaven formades per uns 200 oficials i 2.500 Àscaris (soldats nadius).

Primeres operacions i la batalla de Tanga[modifica | modifica el codi]

El setembre de 1914 Lettow-Vorbeck ja envià petites expedicions a fer incursions en territori de les colònies britàniques de Kenya i d'Uganda. També formà una petita flota per al llac Victòria, fronterer amb Kenya i Uganda, amb la qual causà alguns danys a les costes britàniques. El resultat d'aquestes accions fou poc important, però prou sorprenent perquè el govern britànic s'alarmés; per això decidí enviar alguns canoners, per tren i desmuntats, fins al llac Victòria.

Els britànics també decidiren enviar a la zona dues brigades des de l'Índia, que intentaren desembarcar a Tanga el 2 de novembre de 1914. Els alemanys, però, aconseguiren auturar l'operació; Lettow-Vorbeck dugué a terme diverses emboscades i contraatacs que evitaren que els britànics poguessin avançar gaire més enllà de les seves posicions de desembarcament. Finalment les tropes angloíndies hagueren de tornar a reembarcar el dia 5 de novembre, deixant una quantitat considerable de queviures que ajudaren a mantenir l'exèrcit de Lettow-Vorbeck durant l'any següent (vegeu «Batalla de Tanga»).

Operacions al llac Tanganyika[modifica | modifica el codi]

El 1915 dues llanxes britàniques, HMS Mimi i HMS Toutou, i dos vaixells belgues, sota el comandament de Geoffrey Spicer-Simson, aconseguiren enfonsar el vaixell alemany Hedwig von Wissman en un intent d'assegurar-se el control d'un altre llac fronterer: el llac Tanganyika. L'èxit, però, quedà compromès per la presència d'un altre vaixell alemany al llac, el Graf von Götzen, que mantingué la supremacia alemanya al llac fins que fou enfonsat per la seva tripulació un any més tard per evitar ser capturat durant un assalt britànic a Ujiji.[3]

L'arribada de Smuts[modifica | modifica el codi]

A començaments de 1916 el comandament britànic encarregà al general sud-africà Jan Smuts dirigir una força per derrotar Lettow-Vorbeck. Smuts disposava d'un exèrcit considerable per a la zona: uns 13.000 soldats bòers, anglesos i rhodesians més uns 7.000 soldats indis i africans. A més, tot i que no sota el seu comandament directe, també comptava amb una petita força belga i un conjunt d'unitats militars portugueses estacionades a Moçabic però poc efectives. Nogensmenys, Lettow-Vorbeck també s'havia reforçat durant 1915 i el seu exèrcit estava format per 3.500 soldats alemanys i uns 12.000 askaris. Es dóna la circumstància que a Smuts i Lettow-Vorbeck els unia una certa amistat des d'abans de la guerra, quan Lettow-Vorbeck va passar una temporada a Sud-àfrica.

El febrer l'exèrcit de Smuts es dirigí cap a la colònia alemanya i l'atacà des de diverses direccions, amb l'atac principal procedent del nord, des de Kenya, mentre que altres forces avançaven des del Congo Belga en dues columnes: una pel llac Victòria i l'altra per la vall del Rift. Una tercera força avançà des del sud-est pel llac Nyasa (actual llac Malawi). Cap d'aquestes forces aconseguí enfrontar-se directament a Lettow-Vorbeck, que evità hàbilment un xoc contra un enemic superior, i en canvi, patiren baixes considerables provocades per les malalties; una unitat, per exemple (la 9a divisió d'infanteria sud-africana) començà la campanya amb 1.135 homes i a l'octubre havia quedat reduïda a només 116.[4] Tot i així, malgrat les nombroses baixes i el fet que Lettow-Vorbeck no havia estat derrotat ni capturat, les forces alemanyes es veieren obligades a retirar-se i cap al setembre, el ferrocarril de la costa, de Dar es Salaam a Ujiji, estava ja en mans britàniques. La força belga, sota el general Tombeur, capturà Weidmannsheil (actual Tabora), capital de l'Àfrica Oriental Alemanya. Smuts, tement una reclamació belga sobre els territoris alemanys, ordenà a les forces belgues retornar cap al Congo.

En aquest moment les forces de Lettow-Vorbeck s'havien vist a obligades a replegar-se a l'extrem meridional de la colònia. Smuts retirà les seves tropes sud-africanes, rhodesianes i índies i les substituí per soldats africans. El gener de 1917 Smuts marxà de la zona per anar a Londres a integrar-se dins del Gabinet Imperial de Guerra. Però Lettow-Vorbeck continuà les seves accions de guerra de guerrilles i els britànics hagueren de tornar a portar reforços i demanar ajuda a les tropes belgues del Congo.

Les operacions de 1917 i 1918[modifica | modifica el codi]

Malgrat els esforços per capturar o destruir l'exèrcit de Lettow-Vorbeck, els britànics no aconseguiren acabar amb la resistència alemanya ni amb els seus atacs. Després de la marxa de Smuts, el comandament de les forces aliades a la zona recaigué en el general Hoskins i després en el general van Deventer. Aquest, el juliol de 1917, emprengué una ofensiva contra les forces alemanyes, que en aquell moment estaven dividides en tres grups; Lettow-Vorbeck i dos dels grups aconseguiren escapar, però la tercera força, d'uns 5.000 homes es veié obligada a rendir-se. En canvi, l'octubre de 1917, en una batalla a prop de Mahiwa, els alemanys derrotaren una força britànica i els provocaren unes 1.600 baixes.

Tot i així, la superioritat numèrica britànica arraconava cada vegada més les tropes alemanyes. Finalment, el 22 de novembre de 1917, Lettow-Vorbeck passà a Moçambic, colònia portuguesa, per intentar capturar petites guarnicions portugueses i així aconseguir queviures, material i alguns reclutes. Durant els següents nou mesos el petit exèrcit de Lettow-Vorbeck travessà bona part del país, sense poder ser capturat però també sense aconseguir gaire recursos. Posteriorment, penetrà a Rhodèsia del Nord l'agost de 1918. El 13 de novembre, dos dies després de la firma de l'armistici a Europa, l'exèrcit alemany capturà la ciutat de Kasama.[5] El dia següent, a la vora del riu Chambezi, finalment arribà a Lettow-Vorbeck un telegrama on se li comunicava la signatura de l'armistici;[6] el comandant alemany, doncs, acordà un alto el foc i es dirigí cap a la ciutat d'Abercorn, on es rendí formalment a la guarnició britànica el 23 de novembre de 1918. Amb aquesta acció finalitzaren totes les operacions militars al teatre d'Àfrica Oriental.

El viatge de l'Afrikaschiff[modifica | modifica el codi]

A final de 1917 es produí un dels episodis més curiosos i sorprenents de la guerra. El comandament alemany decidí enviar reforços a Lettow-Vorbeck utilitzant un dirigible. Evidentment, la poca capacitat de càrrega dels dirigibles no permetia enviar reforços de tropes, però sí subministraments de municions, armes petites, roba, medecines i peces de recanvi, a més de servir de cop propagandístic. La idea era que el dirigible LZ 102, en aquells moments en construcció, es dirigís cap a l'Àfrica Oriental Alemanya des de la base aèria més meridional de què disposaven les potències centrals, Yambol, al sud de Bulgària. El viatge havia de ser només d'anada i així, les tropes africanes podrien aprofitar l'estructura metàl·lica del dirigible, els motors i la tela. L'autorització de l'estat major per a aquesta operació fou concedida el 4 d'octubre de 1917 i s'informà per ràdio a Lettow-Vorbeck per acordar un punt de trobada. El dirigible es modificà amb dues cel·les addicionals de gas i el recobriment es féu de cotó, per poder ser aprofitat. El LZ 102, batejat ja amb el nom d'Afrikaschiff, estigué llest el 7 d'octubre. Malauradament, el dirigible fou destruït per una tempesta durant un vol de prova. Amb una gran rapidesa s'adaptà i equipà un segon dirigible, el LZ 104, que estigué llest cap al 20 de novembre.

L'Afrikaschiff s'envolà el 21 de novembre i inicià la seva ruta, que el dugué per sobre de Turquia, el Mediterrani oriental i penetrà al continent africà molt a l'oest del delta del Nil, per evitar possibles avistaments britànics des de la zona del Caire. Quan l'Afrikaschiff arribà a la latitud de Khartum, el 23 de novembre, fou informat per ràdio que Lettow-Vorbeck s'havia vist obligat a passar a Moçambic i que no es podria trobar amb el dirigible. En conseqüència la missió quedava anul·lada i l'Afrikaschiff retornà a Yambol, on arribà el 25 de novembre. Malgrat que la missió no es pogué completar amb èxit, el viatge de l'Afrikaschiff fou una gesta considerable, el viatge més llarg fet mai per un dirigible fins al moment: 7.000 km en 95 hores de vol continuat, en zones de climes extrems. El vol de l'Afrikaschiff demostrà que els dirigibles eren capaços de fer grans vols intercontinentals, possibilitat que fou explorada amb èxit després de la guerra.[7]

Valoracions[modifica | modifica el codi]

El teatre d'operacions d'Àfrica Oriental fou un conjunt de campanyes relativament menor dins la I Guerra Mundial, tot i que després de la guerra, les operacions d'en Lettow-Vorbeck i l'enfrontament amb el seu amic Jan Smuts, prengueren un caire gairebé romàntic. Tot i així, l'impacte sobre la població i els recursos locals i les baixes, respecte a les forces implicades, foren considerables.

Lettow-Vorbeck, sabedor que amb els pocs recursos al seu abast no podia aconseguir cap mena de victòria decisiva, decidí atacar agressivament i amb una tàctica guerrillera, els interessos britànics, per tal que aquests haguessin d'invertir-hi tropes i recursos contínuament. En aquest sentit, les operacions de Lettow-Vorbeck aconseguiren plenament el seu objectiu, i diversos historiadors les consideren la campanya alemanya més efectiva de tota la guerra i, certament, el petit exèrcit de Lettow-Vorbeck fou l'únic de l'imperi alemany que mai fou derrotat en campanya.[8][9]

D'altra banda, com que la major part de la campanya es va fer en zones plenes de paràsits, sense ferrocarrils ni carreteres, ambdós bàndols hagueren d'utilitzar grans quantitats de portadors, reclutats a la força entre les poblacions locals i sense cap mena d'assistència mèdica. Les xifres de portadors reclutats són difícils d'estimar, però es calcula que les tropes alemanyes n'utilitzaren uns 50.000, mentre que els aliats mig milió o més;[1] les baixes per malaltia (especialment disenteria) i combat encara són més difícils de calcular, pero s'estimen en unes 10.000 i 100.000, respectivament.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Farewell. Great War in Africa
  2. J. Keegan. World War I, pàg. 210.
  3. Després de la guerra el vaixell fou reflotat pels britànics i convertit en ferri de passatgers amb el nom de MV Liemba i actualment encara és operatiu a la vora oriental del llac.
  4. Cyril Falls. The Great War, pàg. 253
  5. The Northern Rhodesia Journal online, Vol. IV núm. 5 (1961) pp440-442. «The Evacuation of Kasama in 1918». [Accedit el 18 de març de 2007].
  6. En el punt on Lettow-Vorbeck rebé aquest telegrama, actualment es troba el Memorial Von Lettow-Vorbeck.
  7. Charles Stephenson. Zeppelins: German Airships 1900-40 (Osprey, 2004).
  8. Cyril Falls. The Great War, pàg. 254.
  9. D. Stevenson. 1914-1918. The history of the First World War.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre d'operacions d'Àfrica oriental (Primera Guerra Mundial)