Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental
I Guerra Mundial
L'Àfrica Sud-occidental Alemanya
L'Àfrica Sud-occidental Alemanya
Data setembre de 19149 de juny de 1915
Localitat Namíbia i Sud-àfrica
Resultat Victòria aliada
Bàndols
Regne Unit Imperi britànic
Imperi Alemany Imperi Alemany
Comandants en cap
Sud-àfrica Jan Smuts
Sud-àfrica Louis Botha
Imperi Alemany von Heydebreck
Imperi Alemany Viktor Franke
Forces
67.000 10.000
Baixes
113 1.131
Seqüència cronològica de les batalles de la
I Guerra Mundial
Batalla anterior Batalla posterior
- -

El teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental fou el conjunt d'operacions de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori africà pel control de la colònia alemanya de l'Àfrica Sud-occidental Alemanya (actual Namíbia). Les operacions britàniques, organitzades a partir de la Unió Sud-africana, es veieren complicades, durant els primers mesos, per la revolta de Maritz dels bòers a Sud-àfrica.

L'inici de les hostilitats[modifica | modifica el codi]

El govern de la Unió Sud-africana havia començat a preparar-se per a la possibilitat del conflicte mesos abans de l'inici de les hostilitats, conscient de la frontera comuna amb la colònia alemanya de l'Àfrica Sud-occidental Alemanya. El primer ministre Louis Botha informà a Londres que la Unió es podia defensar pels seus propis mitjans i que la guarnició de l'exèrcit imperial britànic podia utilitzar-se a Europa; a més, també assegurà a Londres que, en cas d'hostilitats, les tropes locals podrien envair la colònia alemanya. Per la seva banda, les tropes alemanyes colonials (Schutztruppe) destinades a l'Àfrica Sud-occidental Alemanya, sota el comandament de Joachim von Heydebreck, eren molt escasses i difícilment podrien oposar gaire resistència davant d'una invasió procedent de Sud-àfrica.

Les tropes sud-africanes foren mobilitzades a començaments de setembre de 1914, sota el comandament de Henry Lukin i Manie Maritz, i es disposaren al llarg de la frontera. El 9 de setembre tropes sud-africanes ocuparen l'estació de Ramansdrift, mentre que el dia 10 una força alemanya ocupà Walvis Bay. Poc després, una força britànica, amb el suport de 2 creuers, ocupà el port de Lüderitzbucht amb el desembarcament de 8.000 soldats. En general, els primers intents sud-africans de penetrar a territori alemany acabaren amb diverses derrotes, entre les quals la més important fou la del 26 de setembre a la batalla de Sandfontein.

La revolta de Maritz[modifica | modifica el codi]

Nogensmenys, el govern sud-africà aviat va haver d'ocupar-se d'un problema més greu, abans de poder realitzar un atac més ben organitzat contra la colònia alemanya. Entre la població bòer de Sud-àfrica hi havia una certa simpatia cap a la causa alemanya; al capdavall, només feia dotze anys de la Segona Guerra dels Bòers, durant la qual Alemanya els havia donat suport. Maritz, un dels comandants de les tropes sud-africanes, féu una proclamació d'independència de la colònia britànica amb el següent comunicat:

«L'antiga República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange, així com la Província del Cap i Natal es declaren lliures de control britànic i independents, i es convoca a tots els habitants blancs dels territoris esmentats, de qualsevol nacionalitat, a agafar les armes i aconseguir el tan anhelat ideal d'una Sud-àfrica lliure i independent.»

Maritz i altres oficials d'alta graduació aconseguiren ràpidament un conjunt de 12.000 homes al Transvaal i a l'Estat Lliure d'Orange, preparats per lluitar contra els britànics.

El govern sud-africà declarà la llei marcial el 14 d'octubre de 1914 i les forces lleials al govern, sota el comandament de Louis Botha i Jan Smuts, hagueren d'abandonar els plans per atacar les forces alemanyes a Namíbia i dirigir-se a sufocar la revolta. Les tropes rebels de Maritz foren derrotades el 24 d'octubre i Maritz es refugià a territori alemany. Tot i així, la revolta no quedà plenament sufocada fins al febrer de 1915, moment en què el govern sud-africà pogué finalment reprendre l'ofensiva contra Namíbia.

L'ocupació de Namíbia[modifica | modifica el codi]

Durant els mesos de la revolta bòer, però, les operacions a la frontera no s'havien aturat. El 12 de novembre el comandant alemany von Heydebreck morí d'accident i fou substituït pel tinent coronel Viktor Franke, que demostrà una gran habilitat per enfrontar-se a enemics molt superiors en nombre. Poc després d'assumir el comandament, el 18 de desembre, féu un atac sorpresa amb 600 homes contra la posició fortificada sud-africana de Nautilia, que ocupà.

El febrer de 1915, una vegada finalitzada la revolta de Maritz, totes les forces sud-africanes pogueren destinar-se a l'ofensiva contra Namíbia. L'exèrcit consistia en 67.000 homes repartits en quatre columnes, que avançaren cap a territori alemany. Les escasses tropes alemanyes no pogueren oferir prou resistència, tot i que practicaren una tàctica de «terra cremada», col·locant mines i contaminant els pous a mesura que es retiraven.

Louis Botha dirigí la columna que ocupà ràpidament Walfischbucht (actualment Walvis Bay) i Swakopmund a la zona nord del territori. La capital de la colònia, Windhoek, fou ocupada el 12 de maig, moment en què les tropes sud-africanes ja havien ocupat la major part del territori. Una vegada ocupada la capital els britànics oferiren condicions de rendició als alemanys, però aquests no les acceptaren i la campanya prosseguí, amb les tropes colonials alemanyes cada vegada més arraconades al nord-oest del país. A la petita ciutat d'Otavi es produí una darrera batalla, en què els alemanys foren derrotats i precipità la seva rendició a Khorab, el 9 de juny de 1915.

Valoracions[modifica | modifica el codi]

La campanya de l'Àfrica sud-occidental constituí un teatre molt menor dins la I Guerra Mundial. A diferència del que passà a l'Àfrica oriental, els britànics pogueren ocupar fàcilment el territori alemany, escassament defensat. Segurament l'ocupació podia haver estat completada abans de finalitzar el 1914 si no s'hagués produït la revolta bòer de Maritz, el darrer dels grans conflictes que des de feia dècades enfrontaven la població bòer amb el govern imperial britànic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 28° 01′ 42″ S, 19° 44′ 27″ E / 28.02833333°S,19.74083333°E / -28.02833333; 19.74083333