Teatro Massimo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Teatro Massimo a la plaça G. Verdi.

El Teatro Massimo de Palerm és el major dels teatres d'òpera d'Itàlia i el tercer més gran d'Europa. Està dedicat al rei d'Itàlia Víctor Manuel II.

De gust neoclàssic, va ser construït sobre els terrenys resultants de la demolició de l'església de "le Stimmate" i del monestir de San Guiliano, a finals del segle XIX. Els treballs de demolició van ser iniciats l'any 1875 després dels successius contratemps que van seguir al concurs de 1864, guanyat per l'arquitecte Giambattista Filippo Basile. El teatre va ser conclòs pel seu fill, Ernesto Basile, qui es va fer càrrec de la construcció l'any1891 després de la mort de son pare, acabant-se el 16 de maig de 1897 i inaugurant-se amb Falstaff, de Verdi. Precisament el teatre està situat a la plaça G. Verdi, en el part vella de la ciutat.

Els exteriors del teatre, seguint la moda neoclàssica d'utilitzar arquitectura antiga, presenta un pronaos corinti hexàstil elevat sobre una monumental escala. Als laterals d'aquesta es troben dos lleons de bronze amb al·legories de la Tragèdia i la Lírica. Sobre les sis columnes es pot llegir "L'Arte rinnova i popoli e ne rivela la vita": l'art renova els pobles, i en revela la vida. Hi ha diverses teories sobre la paternitat d'aquesta frase, sense arribar a existir consens. En la part alta de l'edifici es va construir una enorme cúpula semiesfèrica. L'esquelet de la cúpula és una estructura metàl·lica reticular que es recolza sobre un sistema de corrons que permeten els moviments provocats pels canvis de temperatura.

La simetria al voltant de l'eix d'ingrés, la repetició constant de certs elements (columnes, finestres en arc, etc.) i la decoració rigorosament composta defineixen una estructura espacial simple i una volumetria clara, harmònica i geomètrica, d'inspiració grega i romana. Les referències formals en aquest edifici són, a més dels teatres antics, les construccions religioses i públiques romanes com el temple, la basílica civil i les termes romanes, sobretot pel que fa al desenvolupament planimètric dels volums i en la cobertura.

L'interior va ser decorat amb pintures de R. Lentini, E. de Maria Bercher, M. Cortegiani i L. Di Giovanni. Disposa d'al voltant de tres mil cinc-centes localitats.

El Teatro Massimo va reobrir les seues portes el 12 de maig de 1997 després d'un llarg període d'abandó. Avui dia proposa una gran varietat d'esdeveniments culturals: ballets amb artistes de fama internacional, òpera, mostres i trobades.

Les últimes escenes d'El Padrí III es van rodar al Teatre Massimo.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatro Massimo

Coord.: 38° 07′ 13″ N, 13° 21′ 26″ E / 38.12028,13.35722