Teatro Real (Madrid)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana principal del Teatro Real, vista des de la Plaça d'Orient.

El Teatro Real és el teatre d'òpera de Madrid i està considerat com un dels més importants d'Espanya. Està situat en la Plaza de Oriente, enfront del Palacio Real, i és un dels monuments emblemàtics de la ciutat.


Construcció[modifica | modifica el codi]

Isabel II, promotora de la construcció del Teatro Real

La reina Isabel II va promoure la construcció a Madrid d'un teatre d'òpera per a acollir a la cort. Per a aquesta tasca, la corona va cedir els solars de l'antic teatre de los Caños del Peral, a la Plaza de Oriente. No obstant això, nombrosos esdeveniments polítics van paralitzar el projecte, i no va ser fins al 7 de maig de 1850, quan amb una Reial Orde es va manifestar el desig d'impulsar les obres del teatre, i es va programar que les obres de construcció havien d'acabar-se en un termini de sis mesos.

Els arquitectes van ser Antonio López Aguado i Custodio Moreno, encarregats de crear un magnífic edifici amb forma hexagonal irregular. La façana principal miraria a la Plaza de Oriente i l'altra, de menor prestància, a la Plaça d'Isabel II.

En la decoració interior van treballar els artistes i decoradors més importants de l'època com ara Bravo, Tegeo i Lúcar. A banda del teatre pròpiament dit, hi havia dos salons de ball, tres salons, una confiteria, un cafè, un tocador i un guarda-roba. Totes aquestes comoditats s'havien copiat de grans teatres europeus com el San Carlo de Nàpols o La Scala de Milà.

El teatre es va inaugurar el 10 d'octubre de 1850, coincidint amb l'aniversari de la sobirana. L'obra triada va ser La favorite, de Donizetti i hi van actuar artistes de renom, com la soprano Alboni i el director d'orquestra Michel Rochelle.

Primeres temporades[modifica | modifica el codi]

Verdi, molt apreciat pel públic del Teatro Real, al qual va acudir per a estrenar La forza del destino

A causa de l'enorme cost que tenia una representació, entorn d'1.200.000 rals i als deutes per la seua construcció, el Teatro Real va passar a les mans d'una empresa privada, que va imposar uns preus que oscil·laven entre els 80 i els 100 reals.

La segona temporada es va iniciar amb la representació de Les Martyrs, de Donizetti. Va ser una temporada breu amb només 69 representacions, amb gran èxit entre l'aristocràcia madrilenya que gaudia amb l'assistència a l'òpera com l'alta societat parisenca.

En aquestes primeres temporades, van triomfar els compositors italians: Verdi (que va assistir a l'estrena a Espanya de la seua obra La forza del destino en 1864), Donizetti, Bellini i Rossini. Les òperes que el públic va acollir amb més entusiasme van ser La traviata, Il trovatore, Rigoletto i La forza del destino, perquè el bel canto gaudia de gran popularitat a Espanya, en detriment de l'escola alemanya.

Cada un dels cicles tenia un mitjana de 120 representacions, la majoria òperes, ballets i concerts. La plantilla del teatre ascendia a 447 empleats, més els artistes que participaven en cada obra concreta.

Ruïna i tancament[modifica | modifica el codi]

Interior del Teatro Real.

Econòmicament, el Teatro Real va ser un fracàs. La mala gestió de les vendes i els pocs beneficis obtinguts van obligar a atorgar a una companyia d'òpera italiana l'exclusivitat en les representacions al coliseu.

Les temporades de 18541855 i 18551856 no van omplir l'aforament i hi van causar importants deutes, per la qual cosa es van rebaixar les entrades del teatre amb la intenció d'ampliar el públic. Però aquesta mesura va provocar que l'aristocràcia i l'alta burgesia deixaren de freqüentar-lo, fent encara major la desfeta financera.

L'any 1857, va començar a superar-se la crisi, ja que el teatre va recuperar el seu públic. Es van haver de numerar els seients i es va disposar la construcció d'un Llotja Real. La Casa Reial va intentar fer costat al teatre, amb esdeveniments com la funció commemorativa del naixement de l'Infant Alfons el 28 de novembre de 1857, però no va poder evitar la gran fallida de la temporada de 18581859.

A partir de llavors, el teatre va patir un enorme declivi, perquè tot i el muntatge de grans espectacles i la direcció d'intel·ligents gestors, com ara Andrés Coello, les crisis economicopolítiques i diversos factors (incendi del teatre l'any 1867) van precipitar la seua ruïna. El 1925, el Teatre Real es va tancar per Reial Decret, ja que corria el perill d'esfondrar-se a causa de les obres del metro, que discorrien pel mateix subsòl del teatre.

Reobertura[modifica | modifica el codi]

Malgrat el tancament del teatre l'any 1925, el govern sempre va contemplar la possibilitat de restaurar-lo, encarregant nombrosos projectes, com el de l'arquitecte Flórez Urdanpilleta, qui va plantejar una remodelació faraònica de l'edifici. No obstant això, les dificultats econòmiques van impedir la realització d'aquests projectes i es va dur a terme una simple restauració, patrocinada per la Fundació Juan March, duta a terme per l'arquitecte Manuel González Valcárcel. L'any 1966 es va reobrir com a sala de concerts, incloent a l'edifici las instal·lacions del Conservatori de Música. La reobertura es va celebrar amb un concert de l'Orquestra Nacional d'Espanya, dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos, i l'Orfeó Donostiarra, al qual van assistir el dictador Francisco Franco, els prínceps Joan Carles i Sofia, la Reina de Grècia i la seua filla Irene.

L'any 1969 va acollir el XIV Festival d'Eurovisió amb un decorat dissenyat per Salvador Dalí.

De 1991 a 1997, els arquitectes Jaime González Varcárcel, Miguel Verdú Belmonte i Francisco Rodríguez Partearroyo van dur a terme les seues obres de reconversió del Teatre en una sala operística. Es va haver de reformar l'escenari, que mesura 1.430 metres quadrats sota un arc de 18x24 metres, a la qual cosa cal afegir una complexa i sofisticada constitució tècnica. A més, es van redecorar tots els espais de l'edifici.

Avui dia el Teatro Real és un dels grans teatres operístics d'Europa i les seues temporades acullen produccions en què participen primeres figures internacionals del cant, la direcció musical, la direcció d'escena i la dansa.

El teatre ofereix un servei de visites guiades en diversos idiomes, tots els dies. Els recorreguts inclouen l'auditori, l'escenari, tallers i sales d'assaig.

Estrenes absolutes al Teatro Real[modifica | modifica el codi]

En negreta, els títols més importants en cada gènere. Si no s'indica una altra cosa, es tracta d'òperes.

Vestíbul del teatre

- Primera etapa com a teatre d'òpera:

- Etapa com a sala de concerts:

  • 1969 Cantata sobre los derechos humanos, cantata d'Òscar Esplà amb text de Gerardo Diego
  • 1970 Llama de amor viva, cantata d'Òscar Esplà, amb text de Sant Joan de la Creu
  • 1981 Sonido de la guerra, cantata de Luis de Pablo
  • 1982 Sinfonía del mar, simfonia de Joaquín Turina, inacabada, orquestrada per Manuel Castillo.
  • 1983 Kyros, obra simfònica de Juan José Falcón Sanabria

- Reobertura com a teatre d'òpera:

Arxiu[modifica | modifica el codi]

El seu fons arxivístic generat entre 1850 i 1925 es conserva en bona part al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de més de 800 fulls manuscrits, impresos, programes i retalls de premsa, quaderns del director, cartes, esbossos i figurins, 190 fotografies, documentació administrativa artística, legal i comptable. Luis Paris,[1] ordenà el fons per “arxius de produccions”, i el treball arxivístic realitzat pel MAE ha respectat el criteri de procedència i classificació originals, tot estudiant i classificant les produccions existents a l’arxiu i documentant els documents gràfics i iconogràfics. El fons s'organitza en 24 caixes depenent de si cada producció escènica té l’arxiu complet o incomplet, i de la documentació associada.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Director d’escena d’aquest teatre de 1896 a 1902 i de 1907 a 1925.
  2. Inventari del FonsNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bilbao, J. Recuerdos de las cinco temporadas del empresario Arana. Madrid, Norma, 1936.
  • Fernández-Cid, A. Historia del Teatro Real como sala de conciertos, 1966-1988. Madrid, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 1991.
  • Fernández García, A. Historia de Madrid. Editorial Complutense, 1993.
  • Garrido García, R. Teatro Real: historia, crónica y curiosidades. S.L. 1986.
  • Gómez de la Serna, G. Gracias y desgracias del Teatro Real: abreviaturas de su historia. Madrid, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1975.
  • González Maestre, F. Teatro Real: historia viva (1878-1901). Madrid, Mundimúsica, 1991.
  • Martínez Ibáñez, M. A. El Teatro Real en la época de Isabel II. Madrid, Instituto de Estudios Madrileños, 1993.
  • Velasco Zazo, A. Historia del Teatro Real. Madrid, Victoriano Suárez, 1956.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatro Real (Madrid)

Coord.: 40° 25′ 07″ N, 3° 42′ 40″ O / 40.418593°N,3.711233°O / 40.418593; -3.711233