Teatro Regio (Torí)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aspecte actual del teatre, dissenyat per Carlo Mollino

El Teatro Regio és un dels edificis de la casa reial de Savoia declarats Patrimoni De La Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Té el codi 823-009 i es troba a la Piazza Castello de Torí, en el Piemont, (Itàlia). És un destacat teatre d'òpera i amb el mateix nom, es coneix la seva companyia d'òpera, amb seu a Torí. La seva temporada va d'octubre a juny amb la presentació de vuit o nou òperes amb 5-12 representacions de cada una.

Diversos edificis proporcionaven locals per a les produccions a Torí des de mitjan segle XVI, però no va ser fins a 1713 quan es va considerar la creació d'un teatre d'òpera, i va començar el planejament amb Filippo Juvara. Tanmateix, els fonaments no es van establir fins al regnat de Carles Manuel III el 1738 després de la mort de Juvara. L'obra va ser supervisada per Benedetto Alfieri fins que el teatre es va acabar.

Història[modifica | modifica el codi]

Nuovo Teatro Regio, de 1740 a 1936[modifica | modifica el codi]

Giovanni Michele Graneri (Torí, 1708-1762), Interior del Teatro Regio. Oli sobre tela, circa 1752. Torí, Palazzo Madama - Museo Civico d'Arte Antica

El Nuovo Teatro Regio ('Nou Teatre Reial') va ser inaugurat el 26 de desembre de 1740 amb l'Arsace de Francesco Feo. Va ser construït amb sumptuositat, 1.500 seients i 139 llotges ubicades en cinc pisos i una galeria.

Tanmateix, el teatre es va tancar per ordre reial el 1792 i es va convertir en magatzem. Amb l'ocupació francesa de Torí durant les Guerres Napoleòniques el teatre va ser rebatejat com Teatro Nazionale i finalment, després de l'ascens de Napoleó a emperador, canvià de nom de nou com Teatro Imperiale. La caiguda de Napoleó el 1814 va fer que el teatre tornés al seu nom original, el Regio. En els anys següents el teatre d'òpera va passar per diversos períodes de crisis financeres i va ser assumit per la ciutat el 1870.

Altres teatres es van reconstruir i van presentar temporades d'òpera a Torí. Entre ells el restaurat Teatro Carignano el 1824. També va ser adquirit pel municipi el 1932 i, després de la destrucció per l'incendi del Teatre Regio el 1936, el Carignano va servir com a principal local d'òpera a la ciutat fins que el Regio va tornar a obrir el 1973.

Fins i tot abans que es cremés, hi havia discussions sobre si reconstruir el Regio o crear un flamant teatre nou a Torí a començaments del segle XX]. Es van presentar dos plans i el seleccionat va expandir la capacitat dels seients fins a 2.415, traient els nivells quart i cinquè de llotges i creant un ampli amfiteatre. L'obra es va acabar el 1905 però el teatre va tancar durant la Primera Guerra Mundial i va reobrir el 1919. Les temporades d'òpera es van succeir fins a febrer de 1936, quan el foc el va destruir tot llevat de la façana del Teatre Regio. Va quedar tancat durant trenta-set anys. Arturo Toscanini va ser el director de l'Òpera de Torí de 1895 a 1898, temps durant el qual diverses produccions d'obres de Wagner es van estrenar a Itàlia.

Reconstrucció i actualitat del teatre[modifica | modifica el codi]

Les llotges des de l'escenari
El hall

Després de l'incendi, es va llançar una competició nacional per trobar un arquitecte. Tanmateix, a causa de la guerra i la situació financera general, la primera pedra no va ser col·locada fins al 25 de setembre de 1963. Encara així, l'obra no va començar fins al setembre de 1967 amb l'arquitecte Carlo Mollino.

El teatre reconstruït, amb el seu sorprenent interior contemporani però amagat darrere de l'original façana, va ser inaugurat el 10 d'abril de 1973 amb una producció de l'obra de Verdi I vespri siciliani dirigida per Maria Callas (el seu únic fallit intent en aquesta disciplina) i Giuseppe Di Stefano.

Al nou teatre hi ha 1.750 seients i té forma el·líptica amb un gran nivell d'orquestra i 37 llotges al voltant del seu perímetre. Una closca acústica es va afegir per millorar el seu so.

El teatre presenta una àmplia varietat d'òperes durant les seves temporades, incloent obres contemporànies, encara que en els primers anys del nou segle les pressions financeres han fet la programació una mica més conservadora i va afavorir més òperes del segle XIX.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Lynn, Karyl Charna, Italian Opera Houses and Festivals, Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, Inc., 2005. ISBN 0-8108-5359-0
  • Plantamura, Carol, The Opera Lover's Guide to Europe, Nova York: Citadel Press, 1996. ISBN 0-8065-1842-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 45° 4′ 14″ N, 7° 41′ 16″ E / 45.07056°N,7.68778°E / 45.07056; 7.68778