Teca (biologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teques de diatomea. Dibuixos d'Ernst Haeckel.

El terme teca (del grec: theke, en llatí: thecam) en sentit general es refereix a cobertura o involucre.

En els protists[modifica | modifica el codi]

Teca en microbiologia és l'estructura externa dura a manera de closca que protegeix la cèl·lula d'alguns protista, com les diatomees i dinoflagel·lats. Pot ser orgànica o mineral. En les diatomees, la teca està composta de dues peces que encaixen com una caixa i la seva tapadora i s'anomena frústul. En els dinoflagel·lats es compon de diverses plaques. També s'anomena armadura o lorica.

Si és una conquilla interna, la denominació correcta és la de testa.

Antera de maduixera amb les teques paral·leles

En botànica[modifica | modifica el codi]

En botànica, la teca d'una angiosperma està formada per un grup de microesporangis adjacents que conflueixen en una zona de dehiescència. [1]

Una tipica antera és bilocular, és a dir, formada per dues teques.

Si els sacs pol·línics no són adjacents no es formarà cap teca com passa en les Lauraceae, per exemple.

La disposició de les teques d'un estam típic pot ser :

  • divergent: les dues teques formen un angle agut amb el filament;
  • trasversal ;
  • obliqua ;
  • paral·lela.

En biologia humana[modifica | modifica el codi]

La teca del fol·licle és la zona on es produeixen andrògens en les dones.

En l'embriogènesi human les cèl·lules de la teca formen un cos luti després de l'expulsió dels ovòcits secundaris.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Larry Hufford, "L'origine e l'arcaica evoluzione degli stami dell'angiosperma" In: William G. D'Arcy e Richard C. Keating (editori). L'antera: forma, funció i filogènesi. Cambridge University Press, 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]