Technicolor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Technicolor va ser el primer intent efectiu de la indústria cinematogràfica per a deixar enrere el blanc i negre i reproduir en pantalla els colors filmats en la realitat. El seu primer gran exponent és la superproducció Allò que el vent s'endugué i El màgic d'Oz (1939), ambdues dirigides per Victor Fleming.

Vivien Leigh interpretant el paper de Scarlet Ohara en Allò que el vent s'endugué

El sistema s'aconseguia per la filmació simultània de tres pel·lícules dins de la mateixa càmera, cada una de les quals comptava amb filtres perquè fora impressionada només per un color. Després d'un procés de tintura, que més tenia a veure amb la impremta que amb la fotografia, es treia una sola còpia que al ser projectada recreava els colors de la realitat.

Aquesta pràctica permetia una puresa de colors que encara no ha sigut igualada, emprant-se encara per al tiratge de còpies en alguns mercats. Així mateix també hi ha pel·lícules filmades amb aquest sistema entre els anys 40 i 90 del segle XX. Altres sistemes de filmació en color eren el Eastmancolor i el Metrocolor.

Technicolor de dos colors[modifica | modifica el codi]

El procés de Technicolor va néixer inicialment com un sistema de dos colors que es va estrenar en l'època del cinema mut. Hi va haver diversos mètodes diferents. El primer d'ells es va estrenar el 1917, es coneix com Procés 1 i només es va produir una única pel·lícula en aquest format, The GulfBetween, de la qual només es conserven alguns fotogrames. El mecanisme consistia a rodar la imatge en dues pel·lícules en blanc i negre, una després d'un filtre de color vermell i l'altra després d'un filtre de color verd. Això s'aconseguia amb l'ús d'un prisma, i rodant al doble de la velocitat habitual. La projecció es feia servir amb un mecanisme similar que tenia l'inconvenient que necessitava un tècnic en tot moment que es fes cura de les dues pel·lícules.

El 1922 es va estrenar el Procés 2, batejat pels acadèmics comTechnicolor de dues tires (encara que aquest terme també se sol aplicar erròniament al procés anterior i al posterior). El sistema era similar en el mecanisme de prisma, però variava en la impressió de la pel·lícula. Les dues tires de film, una filmada en vermell i l'altra en verd, eren d'un gruix inferior a l'habitual, i s'enganxaven, formant amb la seva unió la imatge en color. Es va utilitzar per rodar fragments de super-produccions de l'època com Els deu manaments (1923), El fantasma de l'òpera (1925) o Ben Hur (1925). El Procés 2 va deixar d'usar-se el 1928, sent a més la seva darrera producció,The Cavalier (1928), la primera que va incloure una banda sonora, encara que només amb música i efectes sonors. En aquest mateix 1928, només un dia després de The Cavalier, es va estrenar la primera pel·lícula que feia servir el Procés 3, titulada The Viking. El procés, que utilitzava un sistema similar de filmació als anteriors, es basava a aplicar a cada pel·lícula una substància gelatinosa que enduria.

Després, en tenyir la pel·lícula vermella de verd i la verda de vermell, la gelatina absorbia part de la tinta en les zones adequades. Una tercera pel·lícula absorbiria la tinta de les dues pel·lícules, creant la pel·lícula en color. El 1929 s'estrenaria la primera pel·lícula 100% sonora en color, On withthe show, de la qual avui en dia només es conserven còpies completes en blanc i negre i només algun fragment en color. El 1931 s'estrenaria una actualització del tercer procés que eliminava part del gra de la pel·lícula, augmentant la qualitat d'imatge. Sent ja l'època de la Gran Depressió, poc més d'una desena de pel·lícules es van produir en aquest format, la primera d'elles, The Run around (1931). Gran part dels negatius rodats en aquests formats de Technicolor van ser reciclats per a altres usos o van ser destruïts a finals dels anys quaranta quan Technicolor va voler fer lloc als seus magatzems. Això explica que tantes pel·lícules d'aquesta primera època de Technicolor s'hagin perdut o només es conservin en blanc i negre.

Technicolor de tres colors[modifica | modifica el codi]

El procés de Technicolor de tres colors va ser introduït el 1932, i va ser l'anomenat Procés 4. Es basava en un doble prisma. El primer d'ells descomponia la llum en magenta i verd, imprimint una primera pel·lícula pel verd. La llum magenta passava per un segon prisma que la descomponia en vermell i blau, i cada color s'imprimia en la seva corresponent pel·lícula. En el positiu, aquests colors quedaven en cian, magenta i groc. La combinació dels tres colors aconseguia reproduir tot l'espectre de color, a diferència de tots els processos de dos colors anteriors, resultant en una imatge més natural. Walt Disney va signar un contracte d'exclusivitat amb aquest procés de tres colors per dos anys, destinant- en principi per la seva sèrie Silly Symphonies, sent Flors i arbres(1932) la primera rodada en color.

L'èxit d'aquesta pel·lícula i de Els tres porquets un any després van rellançar l'interès pel cinema en color, i el 1934 El gat i elviolí es convertiria en la primera pel·lícula d'acció real amb fragments en tecnicolor de tres colors.

El 1935, Becky Sharp es convertiria en el primer llargmetratge rodat al 100% en aquest format. El camí del pi solitari un any després seria la primera a incloure exteriors.

Auge de Technicolor i primers competidors[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 30 i 40 Hollywood va anar augmentant la producció en Technicolor. També es veuen les primeres mancances del nou sistema. La complicació de necessitar tres tires d'imatge requeria càmeres molt més grans i pesades del que és normal, a més de l'ús de focus molt més potents que els utilitzats en blanc i negre. Aquesta llum extra i l'ús del triple de cel·luloide augmentaven els costos de producció. Ja als anys 30, Eastman Kodak i Agfa van començar a fer-li la competència a l'estudi.

Van aconseguir capturar imatge en color en una sola tira, si bé no amb la qualitat suficient per als grans estudis (16 i 8 mm). Technicolor introduiria un procés d'una tira el 1941 anomenat Monopack, que tot i arribar a 35 mm, augmentava considerablement el granulat de la imatge, per la qual cosa només es feia servir per escenes en el rodatge on no es podien fer servir les enormes càmeres tradicionals. Eastman llançaria entre 1950 i 1952 una nova versió de color en una sola tira que proporcionava la qualitat de les tres tires eliminant els inconvenients de Technicolor. La transició va ser ràpida, i el 1955 s'estrenaria l'última producció en Technicolor de tres tires, Fox fire.

Fins a 1953, es requeria per al positivat el procés de Technicolor. En aquest any, Eastman Kodak va introduir un nou procés que eliminava aquesta necessitat. No obstant això, aviat es va comprovar que mentre que Technicolor podia conservar la qualitat de color inalterada durant dècades, les pel·lícules que seguien el procés d'Eastman es degradaven amb gran rapidesa per una composició química inestable, al punt que sense la convenient conservació, en menys d'una dècada podien perdre tot el color excepte el magenta.

Decadència del Technicolor[modifica | modifica el codi]

Gairebé dues dècades després, els estudis van començar a apartar-se de Technicolor, al considerar-lo massa car, i massa lent a produir les seves còpies. “El Padrí II” es va convertir en l'última pel·lícula americana en fer servir el procés tradicional, mentre que Suspiria de Dario Argento va ser l'última pel·lícula europea en utilitzar-lo.

El 1983, Eastman va corregir el defecte de conservació del seu procés, i ja només van quedar Xina i Hong Kong, que havien comprat la planta britànica de Technicolor el 1978, usant-fins al seu tancament definitiu el 1993. A mitjans dels noranta i principis del segle XXI, el procés tradicional de Technicolor va viure un breu ressorgiment, reutilitzats en pel·lícules com Pearl Harbor i Toy Story entre d'altres. Aquest ressorgiment es va veure truncat per la compra el 2001 de Technicolor per part de Thomson, que va descartar el procés de Technicolor tradicional el 2002.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Technicolor Modifica l'enllaç a Wikidata