Tecla d'Icònium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Tecla

Talla a la catedral de Barcelona, s. XVII
verge i màrtir
Nom secular Θήκλα (Thekla)
Naixement Segle I
Icònium? (actual Konya, Turquia), a l'Àsia Menor
Defunció Segle I
Selèucia? (actual Silifke, Turquia)
Enterrament Una tradició en situa les restes a Maalula (Síria); altra, a Silifke (antiga Selèucia, Turquia); els dos braços a la Catedral de Tarragona
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Maalula
Festivitat 23 de setembre (occident); 24 de setembre (orient); 25 Abib (coptes, correspon a l'1 d'agost del calendari gregorià)
Fets destacables Deixebla de Sant Pau de Tars
Iconografia Amb el reliquiari d'un braç (a Tarragona), palma de martiri, una lletra "tau" a la mà; entre lleons
Patronatge Tarragona, Biniamar, copatrona de Sitges

Tecla d'Icònium (Icònium?, actual Konya, Turquia, segle I - Selèucia?, actual Silifke, Turquia, segle I) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al segle I. No és esmentada, però, al Nou Testament; el registre més antic es dóna a un dels apòcrifs: els Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle II. És venerada com santa per certes confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segons els Actes de Pau i Tecla, Tecla (Taqla) va ser una jove noble verge que va escoltar Pau quan feia el seu "discurs sobre la virginitat" i se'n féu seguidora. La mare de Tecla i el seu promès, Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i canviar de vida, van voler escarmentar-la, a ella i Pau. Va ser miraculosament salvada per una tempesta, quan estava a punt de ser cremada a una foguera i va marxar amb Pau a Pisídia.

Allí, un noble anomenat Alexandre va desitjar-la i intentà prendre-la per la força. Tecla va defensar-se i va ser presa i jutjada per haver atacat un noble. Va ser sentenciada a ésser menjada per bèsties salvatges, però aquestes no van voler fer-li mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins. La llegenda ja no en diu res més.

Veneració[modifica | modifica el codi]

A l'Església ortodoxa, els Fets de Pau i Tecla van circular molt, la qual cosa demostra la veneració envers ella. Hi era anomenada Apòstol i protomàrtir entre les dones i, fins i tot, Igual als apòstols. Va ser tinguda com a model ascètic per a les dones. El culte va ser especialment important a Selèucia (on es deia que havia estat soterrada), Icònium (actual Konya) i Nicomèdia. Al segle IV també es troba el culte a l'Europa occidental. Al martirologi de Beda, Santa Tecla se celebrava el 23 de setembre, que encara és el dia de la seva festivitat a l'Església Catòlica Romana. Els ortodoxos la festegen el 24 de setembre.

És possible que l'episodi s'hagi originat a partir de la llegenda d'alguna santa local, que es relacionaria amb la de Pau. Va ser la santa més popular als primers temps del cristianisme.

Tomba de Tecla, Maalula[modifica | modifica el codi]

A Maalula (Síria), hi ha un monestir femení ortodox de Santa Tecla, Deir Mar Taqla, prop del que es considera el lloc del seu enterrament, al que s'arriba per unes escales tallades a la falda de la muntanya. La llegenda diu que la muntanya s'obrí miraculosament per a protegir la santa dels seus perseguidors.

Relíquies a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Part de les relíquies de santa Tecla, el braç menys els ossos d'un dels dits, van ser donades als ambaixadors del rei Jaume el Just pel rei Onsino d'Armènia arribant a Barcelona l'any 1320 essent dipositades al monestir de Sant Cugat, i es traslladaren a Tarragona en 1323.[1] Durant l'assalt per les tropes franceses el 1811 a Tarragona, va desaparèixer-ne el braç. El monestir de Sant Cugat donà el 1814 l'altre braç de la santa a la catedral de Tarragona per a la seva custòdia. Durant la rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XIX es va trobar una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores la catedral de Tarragona té els dos braços de santa Tecla.

Patronatge[modifica | modifica el codi]

Santa Tecla és la santa patrona de Tarragona: és el dia de la festa major de la ciutat, les Festes de Santa Tecla i santa patrona de Sitges, que celebra la festa Major Petita. També ho és del poble mallorquí de Biniamar.

Irònicament, es diu que Santa Tecla és la patrona d'internet i la informàtica, pel joc de paraules entre el nom i les tecles de l'ordinador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Isla, José Francisco. Año cristiano o Exercicios devotos para todos los dias del año: Septiembre (en castellà). Librería Religiosa, 1863, p.500. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tecla d'Icònium