Tecnologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els bifaços foren una de les primeres manifestacions tecnològiques de la humanitat probablement fou ja utilitzada per homínids no pertanyents a l'espècie Homo sapiens.
Cap a mitjans del segle XX els humans van aconseguir el nivell tecnològic suficient per deixar la superfície del planeta per primer cop i explorar l'espai.

La tecnologia és l'ús combinat amb el coneixement, eines i tècniques per a controlar i adaptar-se a l'entorn. No obstant podríem definir la tecnologia (del grec τεχνολογια, que prové de τεχνολογος: τεχνη, "art, tècnica" i λογος, "tractat") com el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans. Això implica el desenvolupament i l'aplicació d'eines, màquines, materials, tècniques, sistemes i processos.

Invencions tan antigues com la roda, la fosa de metalls o l'escriptura són també tecnologia. Habitualment, s'associa la tecnologia puntera a invencions o estris desenvolupats recentment. Al llarg dels temps, hi ha procediments artístics, empírics, creatius, d'artesania, d'oficis, per exemple, que han generat tècniques per a resoldre els problemes. La tecnologia engloba ciència i tècniques. Les persones que es dediquen a la tècnica se'n diuen tècnics.

Quan s'utilitza en majúscula, Tecnologia pot referir-se tant a la disciplina teòrica que estudia els sabers comuns a totes les tecnologies, com a Educació tecnològica, la disciplina escolar dedicada a la familiarització amb les tecnologies més importants.

L'activitat tecnològica requereix un enfocament integrat dels distints elements que intervenen: el coneixement científic, l'aplicació tècnica, el component econòmic, la dimensió estètica, la dimensió comunicativa, etc.

Funcions de les tecnologies[modifica | modifica el codi]

Històricament la tecnologia ha servit per satisfer les necessitats essencials (alimentació, vestimenta, habitatge, protecció personal, relació social, comprensió del món natural i social), per obtenir plaers corporals i estètics (esports, música, hedonisme en totes les seves formes) i com també per satisfer els desitjos (simbolització d'estatus, fabricació d'armes i tota la gamma de mitjans artificials utilitzats per persuadir i dominar a les persones.

Els judicis ètics no són aplicables a les tecnologies,[per a qui? judici de valor parcial no enciclopèdic] sinó a l'ús que fem d'elles.[per a qui? judici de valor parcial no enciclopèdic]

Ciència, tecnologia i societat[modifica | modifica el codi]

Hom pot parlar del trinomi CTS: Ciència-Tecnologia-Societat. La tecnologia es basa en coneixements científics entre altres eines de recursos, com l'experiència, tècnica, experimentació tecnològica, etc. L'objectiu de la tecnologia en principi no és la contemplació teòrica sinó la resolució de problemes que afecten a membres de la societat. La ciència cerca conèixer el perquè (per què això que percebo i ja existeix és així?) mentre que la tecnologia té com a objectiu cercar el com (com puc aconseguir crear això que m'interessa i no existeix encara?), per exemple en forma d'aplicacions de la ciència, el per a què en comptes del perquè. La tecnologia és pràctica, no cerca la veritat ni la perfecció sinó el realitzable.

Per exemple, la revolució industrial, és a dir tecnològica, va comportar una important revolució a la gestió de persones i recursos (vegeu capacitat de càrrega). A més va fomentar un canvi de classes socials que van donar lloc a l'aparició de diferents models de formes d'organització (del feudalisme, absolutisme, etc. al capitalisme, comunisme, anarquisme, etc.) a explorar a les ciències socials. D'altra banda, la tecnologia energètica i de motors que va fer possible aquest desenvolupament no es podria haver fet sense una base de física i matemàtica.

Economia i tecnologies[modifica | modifica el codi]

Les tecnologies, encara que no són objecte específic d'estudi de l'economia, han estat al llarg de tota la història i són actualment part imprescindible dels processos econòmics, és a dir, de la producció i intercanvi de qualsevol tipus de béns i serveis. Des del punt de vista dels productors de béns i dels prestadors de serveis, les tecnologies són el mitjà indispensable per obtenir renda. Des del punt de vista dels consumidors, les tecnologies els permeten obtenir millors béns i serveis, usualment (però no sempre) més barats que els equivalents del passat. Des del punt de vista dels treballadors, les tecnologies disminueixen els llocs de treball al reemplaçar-los creixentment amb màquines. Aquestes complexes i conflictives característiques de les tecnologies requereixen estudis i diagnòstics, però fonamentalment solucions polítiques mitjançant l'adequada regulació de la distribució dels guanys que generen.

Teoria econòmica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Microeconomia

La majoria de les teories econòmiques dóna per asseguda la disponibilitat de les tecnologies. Schumpeter és un dels pocs economistes que va assignar a les tecnologies un rol central en els fenòmens econòmics. En les seves obres assenyala que els models clàssics de l'economia no poden explicar els cicles diaris d'expansió i depressió, com els de Kondràtiev, que són la regla més que l'excepció. L'origen d'aquests cicles, segons Schumpeter, és l'aparició d'innovacions tecnològiques significatives (com la introducció de la il·luminació elèctrica domiciliària per Edison o la de l'automòbil econòmic per Ford) que generen una fase d'expansió econòmica. La posterior saturació del mercat i l'aparició d'empresaris competidors quan desapareix el monopoli temporal que dóna la innovació, condueixen a la següent fase de depressió. El terme empresari schumpeterià és avui correntment utilitzat per designar els empresaris innovadors que fan créixer la seva indústria gràcies a la seva creativitat, capacitat organitzativa i millores d'eficiència.[1]

Indústria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Indústria
Braç robot soldador.

La producció de béns requereix la collita, fabricació o generació de tots els seus insums. L'obtenció de la matèria primera inorgànica requereix les tecnologies mineres La matèria primera orgànica (aliments, fibres tèxtils...) requereix de tecnologies agrícoles i ramaderes. Per obtenir els productes finals la matèria primera ha de ser processada en instal·lacions industrials de molt variat mida i tipus, on es posen en joc tota mena de tecnologies, inclosa la imprescindible generació d'energia.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Fins i tot els serveis personals requereixen de les tecnologies per la seva bona prestació. Les robes de treball, les eines, els edificis on es treballa, els mitjans de comunicació i registre d'informació són productes tecnològics. Serveis essencials com la provisió d'aigua potable, tecnologies sanitàries, electricitat, eliminació de residus, escombrat i neteja de carrers, manteniment de carreteres, telèfons, gas natural, ràdio, televisió... no es podria lliurar sense l'ús intensiu de múltiples tecnologies.

Les tecnologies de les telecomunicacions, en particular, han experimentat grans progressos a partir de la instal·lació en òrbita dels primers satèl·lits de comunicacions, de l'augment de velocitat, memòria i disminució de mida de les ordinadors, de la miniaturització de circuits electrònics (circuits integrats, de la invenció dels telèfons mòbils. Això permet comunicacions gairebé instantànies entre dos punts qualssevol del planeta, però la major part de la població encara no té accés.

Comerç[modifica | modifica el codi]

El comerç, mitjà principal d'intercanvi de mercaderies (productes tecnològics), no podria dur-se a terme sense les tecnologies del transport fluvial, marítim, terrestre i aeri. Aquestes tecnologies inclouen tant els mitjans de transport (vaixells, automotors, avions...), com també les vies de transport i totes les instal·lacions i serveis necessaris per a la seva eficaç realització: ports, grues de càrrega i descàrrega, carreteres, ponts, aeròdroms , radars, combustibles... El valor dels nòlits, conseqüència directa de l'eficiència de les tecnologies de transport utilitzades, ha estat des de temps remots i continua sent avui un dels principals condicionants del comerç.

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Recursos naturals

Un país amb grans recursos naturals serà pobre si no té les tecnologies necessàries per a la seva avantatjosa explotació, la qual cosa requereix una enorme gamma de tecnologies d'infraestructura i serveis essencials. Així mateix, un país amb grans recursos naturals bé explotats tindrà una població pobra si la distribució d'ingressos no permet a aquesta un accés adequat a les tecnologies imprescindibles per a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. En l'actual economia capitalista, l'únic bé de canvi que té la majoria de les persones per a l'adquisició dels productes i serveis necessaris per a la seva supervivència és la seva feina. La disponibilitat de treball, condicionada per les tecnologies, és avui una necessitat humana essencial.

Treball[modifica | modifica el codi]

Si bé les tècniques i tecnologies també són part essencial del treball artesanal, el treball fabril va introduir variants tant des del punt de vista del tipus i propietat dels mitjans de producció, com de l'organització i realització del treball de producció. L'alt cost de les màquines utilitzades en els processos de fabricació massiva, origen del capitalisme, va tenir com a conseqüència que el treballador perdés la propietat, i per tant el control, dels mitjans de producció dels productes que fabricava.[2] Va perdre també el control de la seva manera de treballar, del que és màxim exponent el taylorisme.

Taylorisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Taylorisme

Segons Frederick W. Taylor, l'organització del treball fabril havia d'eliminar tant els moviments inútils dels treballadors-per ser consum innecessari d'energia i de temps-com els temps morts-aquells en què l'obrer estava ociós. Aquesta "organització científica del treball", com se la va anomenar en la seva època, disminuïa la incidència de la mà d'obra en el cost de les manufactures industrials, augmentant la seva productivitat. Encara que la idea semblava raonable, no tenia en compte les necessitats dels obrers i va ser portada a límits extrems pels empresaris industrials. La reducció de les tasques a moviments el més senzills possibles es va usar per disminuir les destreses necessàries per al treball, transferides a màquines, reduint en conseqüència els salaris i augmentant la inversió de capital i el que Karl Marx va denominar la plusvàlua. Aquest excés d'especialització va fer que l'obrer perdés la satisfacció del seu treball, ja que la majoria d'ells mai veia el producte acabat. Així mateix, portada a l'extrem, la repetició monòtona de moviments generava distracció, accidents, major absentisme laboral i pèrdua de qualitat del treball.[3] Les tendències contemporànies, una de les expressions és el toyotisme, són d'afavorir la iniciativa personal i la participació en etapes variades del procés productiu (flexibilització laboral), amb el consegüent augment de satisfacció, rendiment i compromís personal en la tasca.

Fordisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fordisme

Henry Ford, el primer fabricant d'automòbils en sèrie que va posar els seus preus a l'abast d'un obrer qualificat, va aconseguir reduir els seus costos de producció gràcies a una rigorosa organització del treball industrial. La seva eina principal va ser la cadena de muntatge que va reemplaçar el desplaçament de l'obrer a la recerca de les peces al desplaçament d'aquestes fins al lloc fix de l'obrer. La disminució del cost del producte es va fer a costa de la transformació del treball industrial en una senzilla tasca repetitiva, que resultava esgotadora pel seu ritme indeclinable i la seva monotonia. La metodologia va ser satiritzada per l'actor i director anglès Charles Chaplin en el seu clàssic film Modern Times i avui aquestes tasques són fetes per robots industrials.

La tècnica de producció en sèrie de grans quantitats de productes idèntics per a disminuir el seu preu està perdent gradualment validesa a mesura que les maquinàries industrials són cada vegada més controlades per ordinadors que permeten variar amb baix cost les característiques dels productes. Aquest és, per exemple, el cas del tall de peces de vestir, encara que continuen sent majoritàriament cosides per cosidores amb l'ajuda de màquines de cosir individuals en llocs fixos de treball.[3]

Toyotisme[modifica | modifica el codi]

El toyotisme, el nom prové de la fàbrica d'automòbils Toyota, la seva creadora, modifica les característiques negatives del fordisme. Es basa en la flexibilitat laboral, el foment del treball en equip i la participació de l'obrer en les decisions productives. Des del punt de vista dels insums, disminueix el cost de manteniment d'inventaris ociosos mitjançant el sistema just in time, on els components són proveïts en el moment en que es necessiten per a la fabricació. Tot i que manté la producció en cadena, reemplaça les tasques repetitives més angoixants, com la soldadura de xassís, amb robots industrials.[4]

Desaparició i creació de llocs de treball[modifica | modifica el codi]

Un dels instruments de què disposa l'economia per a la detecció dels llocs de treballs eliminats o generats per les innovacions tecnològiques és la matriu input-producte (en anglès, input-output matrix) desenvolupada per l'economista Wassily Leontief, l'ús pels governs recent comença a difondre's.[5] La tendència històrica és la disminució dels llocs de treball en els sectors econòmics primaris (agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura) i secundaris (mineria, indústria, energia i construcció) i el seu augment en els terciaris (transport, comunicacions, serveis, comerç, turisme, educació, finances, administració pública, sanitat). Això planteja la necessitat de mesures ràpides dels governs en reubicació de mà d'obra, amb la prèvia i indispensable capacitació laboral.

Publicitat[modifica | modifica el codi]

La majoria dels productes tecnològics es fan amb ànim de lucre, la seva publicitat és crucial per la seva exitosa comercialització. La publicitat -que fa servir recursos tecnològics com la impremta, la ràdio i la televisió- és el principal mitjà pel qual els fabricants de béns i els proveïdors de serveis donen a conèixer els seus productes als consumidors potencials.

Idealment la funció tècnica de la publicitat és la descripció de les propietats del producte, perquè els interessats puguin conèixer quan bé satisfarà les seves necessitats pràctiques i si el seu cost està o no al seu abast. Aquesta funció pràctica es posa clarament de manifest només en la publicitat de productes innovadors les característiques dels quals és imprescindible donar a conèixer per poder vendre'ls. No obstant això, normalment no s'informa a l'usuari de la durada estimada dels artefactes o el temps de manteniment i els costos secundaris de l'ús dels serveis, factors crucials per a una elecció racional entre alternatives similars.

Són particularment enganyoses les publicitats de substàncies que proporcionen alguna forma de plaer, com els cigarrets i el vi. En alguns països, l'alt cost que causen en serveis de salut o d'atenció d'accidents, va fer que es obligués a advertir en els seus envasos els riscos que comporta el seu consum. Les seves abundants publicitats, encara que portin l'advertència en lletra noia, mai esmenten la funció tècnica d'aquests productes de canviar la percepció de la realitat; centren en canvi els teus missatges en associar el seu consum amb el plaer, l'èxit i el prestigi.

Funcions no tècniques dels productes tecnològics[modifica | modifica el codi]

Després d'un temps, les característiques noves dels productes tecnològics són copiades per altres marques i deixen de ser un bon argument de venda. Prenen llavors gran importància les creences del consumidor sobre altres característiques independents de la seva funció principal, com les estètiques i simbòliques.

Funció estètica dels objectes tecnològics[modifica | modifica el codi]

Més enllà de la indispensable adequació entre forma i funció tècnica, es busca la bellesa a través de les formes, colors i textures. Entre dos productes d'iguals prestacions tècniques i preus, qualsevol usuari elegirà segurament al que trobi més bell. De vegades, cas de les peces de vestir, la bellesa pot prevaler sobre les consideracions pràctiques. Sovint comprem roba bonica encara que sapiguem que els seus ocults detalls de confecció no són òptims, o que la seva durada serà breu degut als materials utilitzats. Les robes són el rubro tecnològic de màxima venda al planeta perquè són la cara que mostrem a les altres persones i condicionen la manera com ens relacionem amb elles.

Funció simbòlica dels objectes tecnològics [6][modifica | modifica el codi]

Quan la funció principal dels objectes tecnològics és la simbòlica, no satisfan les necessitats bàsiques de les persones i es converteixen en mitjans per establir estatus social i relacions de poder.

Les joies fetes de metalls i pedres precioses no impacten tant per la seva bellesa (moltes vegades comparable al d'una imitació barata) com per ser clars indicadors de la riquesa dels seus amos. Les robes costoses de primera marca han estat tradicionalment indicadors de l'estatus social dels seus portadors. A l'Amèrica colonial, per exemple, es castigava amb assots l'esclau o llibert africà que feia servir robes espanyoles per pretendre ser el que no és.

El cas més destacat i freqüent d'objectes tecnològics fabricats per la seva funció simbòlica és el dels grans edificis: catedrals, palaus, gratacels gegants. Estan dissenyats per empetitir als que estan en el seu interior (cas dels amplis atris i altíssims sostres de les catedrals), enlluernar amb exhibicions de luxe (cas dels palaus), infondre sorpresa i humilitat (cas dels grans gratacels). No és casual que els terroristes de l'11 setembre 2001 escollissin com a blanc principal dels seus atacs a les Torres Bessones de Nova York, seu de l'Organització Mundial de Comerç i símbol del principal centre del poder econòmic nord-americà.

El Programa Apollo va ser llançat pel president John F. Kennedy en el clímax de la guerra Freda, quan els EUA estava aparentment perdent la carrera espacial davant els russos, per demostrar al món la intel·ligència, riquesa, poder i capacitat tecnològica dels EUA. Amb les piràmides d'Egipte, és el més costós exemple de l'ús simbòlic de les tecnologies.

Cultura i tecnologies[modifica | modifica el codi]

Preguntes de McLuhan sobre l'impacte cultural d'una tecnologia.

Cada cultura distribueix de manera diferent la realització de les funcions i l'usdefruit dels seus beneficis. Com que la introducció de noves tecnologies modifica i substitueix funcions humanes, quan els canvis són prou generalitzats pot modificar les relacions humanes, generant un nou ordre social. Les tecnologies no són independents de la cultura, integren amb ella un sistema socio-tècnic inseparable. Les tecnologies disponibles en una cultura condicionen la seva forma d'organització, així com la cosmovisió d'una cultura condiciona les tecnologies que està disposada a utilitzar.

En el seu llibre “Els orígens de la civilització” l'historiat Vere Gordon Childe ha desenvolupat detalladament l'estreta vinculació entre l'evolució tecnològica i la social de les cultures occidentals, des dels seus orígens prehistòrics. Marshall McLuhan ha fet el mateix per a l'època contemporània en el camp més restringit de les tecnologies de les telecomunicacions.[7]

Llista de les principals tecnologies[modifica | modifica el codi]

Llista incompleta d'algunes tecnologies:

Ludisme[modifica | modifica el codi]

El ludisme o luddisme, denominat així per un no se sap imaginari o real personatge destructor de màquines en l’Englaterra de la Revolució industrial, Ned Ludd, és la ideologia que atribueix als dispositius tecnològics ser la causa de molts mals de la societat moderna. Els ludistes consideren que les màquines s’emporten molts llocs de treball a les persones, les allunyen de la vida saludable i destrueixen el medi ambient. Un dels més notoris ludistes contemporanis va ser Theodore John Kaczynski, el Unabomber, qui va matar i ferir a molts tecnòlegs utilitzant cartes bomba.

Els ludistes no diferencien entre les tecnologies i les finalitats per als que s’utilitzen, englobant-les a totes en la mateixa categoria. Consideren així, potser sense expressar-ho verbalment, que les tecnologies mèdiques, que salven anualment centenars de milions de vida, no tenen diferències essencials amb les tecnologies de la guerra, que maten a centenars de milers de persones en el mateix període de temps. Aquest sincretisme eludeix o enfosqueix la necessària discussió de la concordança ètica entre mitjans i fins que és la base dels imperatius categòrics kantians.


Tecnologia en altres espècies animals[modifica | modifica el codi]

Credit: Public Library of Science
Aquest goril·la adult fa servir una branca com un bastó per determinar la profunditat de l'aigua; un exemple d'ús de tecnologia per primats.

L'ús de tecnologia bàsica és també un tret d'altres espècies animals a part dels humans. Entre elles hi ha primats com els ximpanzés, algunes comunitats de dofins[8][9] i corbs.[10][11]

L'habilitat per fer i fer servir eines abans s'havia considerat una característica que definia del gènere Homo.[12] Tanmateix, la descoberta de la construcció d'eines entre ximpanzés i primats ha descartat la noció de l'ús de tecnologia com tret únic d'humans. Per exemple, els investigadors han vist ximpanzés salvatges fent servir eines per buscar menjar: algunes de les eines utilitzades inclouen esponges fetes de fulles, sondes de pesca de tèrmits, morters i palanques.[13] Els ximpanzés de l'Africa Occidental també fan servir martells i encluses de pedra per trencar nous.[14]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Tecnologia


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schumpeter, Joseph A. On entrepreneurs, innovations, business cycles, and the evolution of capitalism (en anglès). Cambridge (Massachusetts, EUA: Addison-Wesley, 1951. 
  2. Weber, Max. El político y el científico (en castellà). Buenos Aires (Argentina): Ediciones Libertador, 2005, p. 88. 
  3. 3,0 3,1 Montserrat Galcerán Huguet y Mario Domínguez Sánchez, Innovación tecnológica y sociedad de masas, Edit. Síntesis, Madrid (España), 1997, cap. 3 El control del tiempo: taylorismo y/o fordismo.
  4. Benjamín Coriat, El taller y el cronómetro. Ensayo sobre el taylorismo, el fordismo y la producción en masa, Editorial Siglo Veintuno, México, 1991.
  5. Wassily Leontief ; Análisis económico input-output; Editorial Planeta-Agostini; Argentina-España-México; 1993.
  6. Luis Doval y Aquiles Gay, Tecnología: finalidad educativa y acercamiento didáctico, Programa Prociencia-CONICET y Ministerio de Cultura y Educación de la Nación, Buenos Aires (Argentina), 1995, ISBN 950-687-018-7.
  7. Marshall McLuhan y B. R. Powers, La aldea global. Transformacions en la vida i els medis de comunicació mundials al segle XXI, Edit. Planeta-Agostini, Barcelona (España), 1994, ISBN 84-395-2265-7, p. 26.
  8. Sagan, Carl; Druyan, Ann; Leakey, Richard. «Chimpanzee Tool Use». [Consulta: 2007-02-13].
  9. Rincon, Paul. «Sponging dolphins learn from mum.». BBC News, 2005-06-07. [Consulta: 2007-02-13].
  10. Schmid, Randolph E. «Crows use tools to find food». MSNBC, 2007-10-04. [Consulta: 2008-05-17].
  11. Rutz, C.; Bluff, L.A.; Weir, A.A.S.; Kacelnik, A.. «Video cameras on wild birds». Science, 2007-10-04.
  12. Oakley, K. P.. Man the Tool-Maker. University of Chicago Press, 1976. ISBN 978-0226612706. 
  13. McGrew, W. C. Chimpanzee Material Culture. Cambridge u.a.: Cambridge Univ. Press, 1992. ISBN 978-0521423717. 
  14. Boesch, Christophe. «Mental map in wild chimpanzees: An analysis of hammer transports for nut cracking» (fee required). Primates, 25, 25, 1984, pàg. 160–170. DOI: 10.1007/BF02382388.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ashton, T. S.; La Revolución Industrial: 1760-1830; Fondo de Cultura Económica; Mèxic; 1950.
  • Bernal, John D.; Historia social de la ciencia 1. La ciencia en la historia; Ediciones Península; Barcelona (Espanya); 1967.
  • Bernal, John D.; Historia social de la ciencia 2. La ciencia en nuestro tiempo; Ediciones Península; Barcelona (España); 1967.
  • Buch, Tomás; Sistemas tecnológicos; Editorial Aique; Buenos Aires (Argentina); 1999.
  • Crónica de la Técnica, Plaza & Janes Editores, Barcelona (Espanya), 1989.
  • Camp, Sprague de; The ancient engineers. Technology and invention from the earliest times to the Renaissance; Dorset Press; Nueva York (EUA); 1960.
  • Childe, V. Gordon; Los orígenes de la civilización; Fondo de Cultura Económica; Mèxic; 1971.
  • Ciapuscio, Héctor; Nosotros y la tecnología; Edit. Agora; Buenos Aires (Argentina); 1999; ISBN 987-96235-5-X.
  • Derry T. K. - Williams, Trevor I.; Historia de la Tecnología 1.Desde la antigüedad hasta 1750; Siglo Veintiuno de España Editores; Madrid (Espanya); 1977.
  • Derry T. K. - Williams, Trevor I.; Historia de la Tecnología 2. 1750 hasta 1900; Siglo Veintiuno de España Editores; Madrid (Espanya); 1977.
  • Derry T. K. - Williams, Trevor I.; Historia de la Tecnología 3. 1750 hasta 1900; Siglo Veintiuno de España Editores; Madrid (Espanya); 1977.
  • Ducassé, Pierre; Historia de las técnicas; Editorial Universitaria de Buenos Aires; Buenos Aires (Argentina); 1961.
  • Jacomy, Bruno; Historia de las técnicas; Editorial Losada; Buenos Aires (Argentina); 1991.
  • Leroi-Gourhan, André; El hombre y la materia. Evolución y técnica I; Edit. Taurus; Madrid (Espanya); 1988.
  • Pounds, Norman J. G.; La vida cotidiana: història de la cultura material; Editorial Crítica; Barcelona (Espanya); 1989.
  • Simon, Herbert; Las ciencias de lo artificial; Edit. A. T. E.; España; 1973.
  • Solivérez, Carlos E.; Ciencia, Técnica y Sociedad; Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales; Buenos Aires (Argentina); 1992.
  • Toffler, Alvin; Future shock; Daily Press; Londres (Gran Bretanya); 1970.
  • Toffler, Alvin; La tercera ola; Plaza y Janés; 1979.
  • Williams, Trevor I.; Historia de la Tecnología 4. Desde 1900 hasta 1950; Siglo Veintiuno de España Editores; Madrid (Espanya); 1982 y 1987.
  • Williams, Trevor I.; Historia de la Tecnología 5. Desde 1900 hasta 1950; Siglo Veintiuno de España Editores; Madrid (Espanya); 1987.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]