Tecnologies d'Assistència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les tecnologies d'assistència o de suport són qualsevol producte (incloent dispositius, equips, instruments, tecnologia i programari) que és utilitzat per a incrementar, mantenir o millorar les capacitats funcionals de persones amb discapacitat. L'específica per a les persones amb trastorn visual és la Tiflotècnia.

Si considerem que l'accessibilitat en el context de la HCI es refereix a l'accés de les persones amb discapacitat a les Tecnologies de la Informació (TIC). La interacció amb les TIC es pot veure afectada de diferents maneres per les habilitats individuals de l'usuari o limitacions funcionals que poden ser permanents, temporals, situacional o contextual. Per exemple, una persona amb funcions visuals limitades no serà capaç d'utilitzar un sistema interactiu que només proporciona una sortida gràfica, mentre que algú amb funcions de mobilitat o moviment de l'articulació de l'os limitat o que afecta les extremitats superiors, es trobarà amb dificultats per utilitzar un sistema interactiu que només accepta l'entrada a través del teclat i ratolí estàndard.

Accessibilitat en el context de la HCI té com a objectiu superar aquests obstacles mitjançant la presa de l'experiència d'interacció de les persones amb diverses limitacions funcionals o contextuals tan a prop com sigui possible a la de les persones sense aquestes limitacions.

Considerem doncs que les funcions humanes reals involucrades en la interacció són el moviment, la percepció i la cognició. En aquest context, l'accessibilitat implica que donat el grau de diversitat humana pel que fa a les funcions involucrades, l'accessibilitat requereix la utilització de dispositius alternatius i estils d'interacció per adaptar-se a diferents necessitats. A aquest tipus de dispositius se’ls denomia, Tecnologia d'Assistència (AT).

La Tecnologia Adaptativa més Populars inclou lectors de pantalla i pantalles Braille per a usuaris invidents, magnificadors de pantalla per als usuaris amb problemes de visió, d'entrada alternatius i dispositius de sortida per als usuaris amb problemes de motor (per exemple, teclats adaptats, emuladors de ratolí, palanca de comandament, interruptors binaris), navegadors especialitzats, i el text sistemes de predicció).

Aquest tipus de tecnologia pot ser comuna del mercat, especial o adaptat per al seu ús. L'ús d'aquestes tecnologies és permanent mentre existeixi la discapacitat de l'usuari. El desavantatge d'elles és que es troben disponibles a la venda només a les ciutats i això incrementa els costos per als que viuen allunyats d'aquestes.

Accés a les TIC a l'escola inclusiva

L'accés és oferir flexibilitat per a poder adaptar-se a les necessitats i interessos de cada alumne. La utilitat de les tecnologies a les escoles inclusives és oferir les mateixes oportunitats als alumnes amb NEE.

Hi ha dues fases per a l'accés a les TIC; mitjançant l'ús d'internet (navegadors i pàgines web) i d'aplicatius tecnològics.

Les barreres d'accés per alumnes amb problemes cognitius són cinc. La dificultat de llegir i comprendre, la massa d'informació a la pantalla, el baix contrast de colors de fons, multi nivell d'enllaços i les pàgines mal organitzades.

Per alumnes  amb problemes auditius els dificulta els vídeos no subtitulats, el só no adaptat a l'alumne i tota aquella informació auditiva.

Per alumnes amb problemes visuals els impedeix la facilitació a les TIC els enllaços indicats amb colors, les imatges sense descripció, llegir informació del monitor i la mobilització del ratolí pel monitor.

I les barreres d'accés per alumnes amb problemes motors  és el temps d'entrada i sortida que l'alumne té dificultat de control, les pantalles de navegació que necessites l'ús del ratolí i dificulten la navegació i l'ús del teclat i ratolí estàndard.

Existeixen dos solucions bàsiques per superar les barres de les TIC a les escoles inclusives.

La primera són els dispositius d'entrada d'informació com pantalles tàctils, emuladors de teclat i emuladors de ratolí (touchpad o trackpoint).

I la segona solució són els dispositius de sortida d'informació com la impressió ampliada, els sistemes de veu per vibració i la sortida en Braille.

tècniques d'interacció[modifica]

La següent taula resumeix les tècniques d'interacció es discuteixen en les seccions anteriors, els grups d'usuaris de destinació relacionades i les aplicacions més típiques.

Text de capçalera Grups destinataris Aplicacions
Discurs Discapacitat visual

Deteriorament Motor

Nenes

Avis

Sistemes de Telefonia de veu basada en sistemes de dictat
Haptics Discapacitat visual

Discapacitat auditiva motora

Braille mostra de teledetecció
Interacció per escaneig motor/de la parla Aplicacions amb eines d'escaneig

i emulació de teclat i ratolí

seguiment ocular motor amb deficiencies eye-tipificació
seguiment de gestos i cap motor/ de la parla

Discapacitat visual Discapacitat auditiva Nenes Gent gran

Domòtica

Ratoli Emulació amb aplicacions Interruptors

Interficies Cervell Motor/Parla Sistemes de comunicació de control informàtic
Llengua de signes Amb problemes d'audició generació de llengua de signes registrat

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]