TeeChart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
TeeChart
Modifica el valor a Wikidata
Tipusprogramari Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial
1995 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc websteema.com Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: tucows_199038_TeeChart_Office

TeeChart és una llibreria de components gràfics i estadístics per entorns de desenvolupament de programari com Microsoft Visual Studio, Borland Delphi, Java (llenguatge de programació), etc. Desenvolupat per l'empresa Steema Software, SL[1] situada a Girona, Catalunya. Està disponible com a programari comercial i programari no comercial. A partir del 1997, Borland (més endavant adquirida per Embarcadero Technologies)[2] va incloure una versió estàndard de TeeChart com una part integral de la paleta de components en la majoria de versions del seu entorn integrat de desenvolupament (IDE); Delphi i C++ Builder,[3][4] i actualment TeeChart forma part de Embarcadero RAD Studio 10.2 Tokyo.[5]

TeeChart Pro és un producte comercial que ofereix versions shareware en tots els seus formats. TeeChart.Lite per .NET [6] és un component gràfic per la comunitat de Microsoft .NET i TeeChart per PHP és una llibreria open source per entorns PHP.[7] La llibreria gràfica TeeChart ofereix diversos estils de gràfics[8] en les versions per Delphi VCL i FireMonkey (FMX), Activex,[9] C#, per Microsoft Visual Studio.NET, Java (llenguatge de programació) i PHP. El codi font ha estat disponible sempre en totes les versions excepte en la versió Activex.[9] La interfície d'usuari de TeeChart s'ha traduït a 38 llengües diferents.[10]

Història[modifica]

La primera versió de TeeChart es va escriure el 1995 pel seu autor David Berneda, cofundador de Steema, utilitzant l'entorn de programació Borland Delphi Visual Component Library,[11][12] i la seva primera publicació com a versió shareware va ser disponible a través de CompuServe[13] el mateix any.[12] En la primera versió per Delphi VCL, TeeChart es va escriure com una llibreria gràfica de 16 bits anomenant-se TeeChart versió 1.[12] La següent versió de TeeChart es va publicar com a llibreria gràfica de 32 bits (compilació 32bits compatible amb Delphi 2),[14] però es va anomenar TeeChart VCL versió 3 per coincidir amb la nomenclatura de Borland en incloure-la en la paleta de components de Borland Delphi v3 el 1997[4] i en la de C++ Builder v3 el 1998.[15] Des de llavors TeeChart s'ha inclòs en els entorns Delphi i C++ Builder, essent la versió actual Embarcadero RAD Studio 10.2 Tokyo.[5]

La primera versió ActiveX[9] de TeeChart va ser la 'versió 3' per coincidir amb la nomenclatura de la versió 3 VCL i es va publicar el 1998.[12] La versió s'ha optimitzat per treballar amb Visual Studio v97 de Microsoft i amb v6.0 dels paquets de programador que inclouen els llenguatges de programació Visual Basic i Visual C++.[16] El 2002 Steema va publicar la primera versió C# nativa de TeeChart compatible amb Microsoft Visual Studio .NET[17][12] i el 2003 va publicar TeeChart.Lite per .NET, una llibreria de components gràfics gratuïta per Visual Studio.NET[12] compatible també amb Mono (Software).[18] La primera versió nativa de TeeChart per Java (llenguatge de programació) es va publicar el 2006[12] i tres anys més tard, el 2009, la primera versió nativa de TeeChart per PHP. El Juny del 2010 la versió per PHP es va publicar com a versió open source.[12] Durant el primer semestre del 2011 es van publicar versions mòbils del TeeChart per a dispositius Android i Windows Phone 7.[12] Durant el 2012 la funcionalitat del TeeChart es va estendre per poder treballar amb dispositius iPhone/iPad i BlackBerry. I també dins el mateix any es va publicar una nova versió JavaScript / HTML 5. El 2013 es va llançar una versió TeeChart.Store per donar suport a les aplicacions de la Windows Store i va incloure també el suport a Windows Phone 8.[12] El 2014 es va publicar la primera versió de TeeChart per Xamarin.Forms que inclou suport multiplataforma per Android, iOS i Windows Phone.[12]

Exemples d'ús[modifica]

TeeChart és un component gràfic de propòsit general dissenyat pel seu ús en diferents àmbits oferint un ampli ventall de dissenys per la visualització de dades. En general quan TeeChart és publicat en àrees on s'han d'interpretar gran quantitat de dades amb regularitat, resta a l'elecció del dissenyador en la seva forma més simple maximitzar la relació "data-ink ratio".[19] Sloan Digital Sky Survey,[20] l'ús de serveis web SDSS pel traç de dades "Scientific.. plotting of online data"[21] al The Virtual Observatory Spectrum Services[22] reflecteix aquest enfocament. Els autors del gràfic SDSS han triat representar les dades mitjançant la visualització de línia 2D estàndard de TeeChart. La velocitat és també un factor a l'hora de triar la forma més eficaç de traçar dades. Per l'obtenció de dades en temps real es requereix un enfocament més econòmic pel processador de gràfics. El tractament informàtic de temps dedicat al traç de dades ha de ser el més àgil possible, alliberant l'ordinador de tasques "to achieve real-time data acquisition, display and analysis".[23]

Un dels aspectes importants i explícits de moltes aplicacions de visualització de dades és la capacitat d'oferir interacció per a l'usuari; el document de la NASA, The Orbital Debris Engineering Model ORDEM2008 (Beta version), 2009, estableix que "The graphs may be zoomed, panned, copied to the clipboard, and exported to various file types"[24] e Informàtica i Tecnologies de la Informàtica a l'Agricultura II, Volum 1, Daoliang, Li; Chunjiang, Zhao (2009), utilitzant també TeeChart, afirma que "the properties at any point in the chart can be viewed moving the mouse over it".[25] Escrivint sobre el control de l'educació, Juha Lindfors declara que "The desired charting functionality (such as zooming and scaling) is achieved..".[26]

Les aplicacions gràfiques s'han convertit cada vegada més en aplicacions 'en línia', posades a disposició ja sigui per a un públic més ampli o una base d'usuaris territorialment remota, a través de les aplicacions en xarxa. La World Wide Web (la web) s'ha convertit "by far, the most popular Internet protocol"[27] per difondre les aplicacions en línia. La majoria de les principals IDEs ofereixen entorns per aplicació web desenvolupada destinats a les aplicacions allotjades en el navegador. Els components gràfics, entre ells TeeChart, s'han adaptat per proporcionar models que funcionin dins d'un entorn de navegador, sovint usant imatges estàtiques i seqüències d'ordres tècniques d'estratificació de programació com Ajax per oferir un nivell d'interacció, millorar els temps de resposta i amagar una parent demora per part de l'usuari. Les opcions per enriquir el client, la flexibilitat de processar del navegador són explotades per les llibreries de TeeChart a través de mòduls que ofereixen 'micro-entorns' al navegador, com la tecnologia ActiveX,[9] Adobe Flash, Microsoft Silverlight[28] o Java Applets.[29] Entorns Serverside ofereixen també un mitjà per interaccionar amb el script del navegador per respondre dinàmicament a les demandes gràfiques. Joomla i Codeigniter [30] són entorns host per TeeChart PHP i un exemple d'una aplicació Embarcadero Intraweb VCL[31] dissenyada utilitzant TeeChart es documenta aquí.[32]

Enllaços externs i referències pel programador[modifica]

The Code Project[33] inclou una demo que utilitza TeeChart.Lite, anomenat 'Self-Organizing Feature Maps (Kohonen maps)' escrita per Bashir Magomedovl,[34] i SourceForge inclou una Database Stress and Monitor que també utilitza TeeChart.Lite. [35] Per obtenir informació sobre la compatibilitat TeeChart per FreePascal[36] es pot veure l'estat de conversió de TeeChart a la Wiki de Free Pascal. [37] Informació de referència sobre l'ús del TeeChart per PHP es pot trobar a les pàgines wiki de Codeigniter.[38]

Llibres i fonts d'informació que contenen seccions importants sobre com treballar amb la versió de TeeChart per Delphi inclouen: "Mastering Delphi 6" de Marco Cantù,"[39] C++ Builder 5 developer's guide",[40] un vídeo Delphi Tutorial on charting JPEG compression[41] i fòrums de suport i pàgines de referència que es troben als Fòrums de TeeChart.[42] Altres fonts documentades són; en txec: "Myslíme v jazyku Delphi 7: Knihovna zkušeného programátora" de Marco Cantú,[43] i en xinès: Delphi 6,[44] Delphi,[45] i Delphi 5.[46]

Referències[modifica]

  1. ↑ Steema Software SL. «Steema Software company». [Consulta: Octubre 2015].
  2. ↑ «Embarcadero Technologies». Arxivat de l'original el 2022-04-23. [Consulta: Juliol 2011].
  3. ↑ «C++ Builder». Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: Juliol 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 Bob Swart. «Porting Delphi 1.x code to 32-bits». Dr Bob's Delphi Programming Clinic. [Consulta: Juliol 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 Embarcadero Technologies. «Embarcadero RAD Studio feature matrix», 2011. [Consulta: Abril 2017].
  6. ↑ Steema Software SL. «TeeChart .NET Lite Charting Components». [Consulta: Gener 2017].
  7. ↑ Steema Software SL. «TeeChart PHP Open Source Charting Components». [Consulta: Gener 2017].
  8. ↑ Steema Software SL. «TeeChart Gallery». [Consulta: Gener 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «ActiveX». [Consulta: Juliol 2011].
  10. ↑ Steema Software SL. «TeeChart VCL/ FMX Features». [Consulta: Gener 2017].
  11. ↑ «Visual Component Library». [Consulta: Juliol 2011].
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 Steema Software SL. «Key dates and build history». [Consulta: Octubre 2015].
  13. ↑ «CompuServe». Arxivat de l'original el 2011-07-08. [Consulta: Juliol 2011].
  14. ↑ Embarcadero Technologies. «Delphi Version History». Arxivat de l'original el 2013-06-24. [Consulta: Juliol 2011].
  15. ↑ Biggs, Maggie «Borland Rounds out C++ Builder» (en anglès). InfoWorld, vol. 20, ed. 8, 1998, p. 108. ISSN: 0199-6649 [Consulta: Juliol 2011].
  16. ↑ «Visual C++». [Consulta: Juliol 2011].
  17. ↑ «Microsoft Visual Studio.NET». [Consulta: Juliol 2011].
  18. ↑ «Mono (programming)». [Consulta: Juliol 2011].
  19. ↑ Tufte, Edward Rolf. The visual display of quantitative information (en anglès). 2a edició. Graphics Press, 2001. ISBN 9780961392147 [Consulta: Juliol 2011]. 
  20. ↑ «Sloan Digital Sky Survey». [Consulta: Agost 2010].
  21. ↑ Budavári, Tamás. «Coding against the Universe». Workshop on Service Composition for Data Exploration in the Virtual Observatory p. 10. Royal Observatory Edinburgh, 2004. [Consulta: Juliol 2011].
  22. ↑ «The Virtual Observatory Spectrum Services». [Consulta: Juliol 2011].
  23. ↑ Zheng, Xiaofeng; Zeng, Qiyong; Wu, Kai; Yu, Zhonghua; Li, Xiaotong. «Cutting Temperature and Force Data Acquisition and Measuring System Design in High Speed Machining» (en anglès) p. 882-885. Changsha, China: IEEE Computer Society, 2010. [Consulta: Juliol 2011].
  24. ↑ , Stansbery, Eugene G.; Krisko, Paula H. «NASA Orbital Debris Engineering Model ORDEM2008 (Beta version)». Nasa Technical Reports Server p. 7. Texas: NASA Orbital Debris Program Office, 25-08-2009. [Consulta: Juliol 2011].
  25. ↑ Daoliang, Li; Chunjiang, Zhao. Computer and Computing Technologies in Agriculture II, Volume 1 (en anglès). Nova York: Springer Science+Business Media, 2009, p. 82. ISBN 9781441902085. 
  26. ↑ Lindfors, Juha. Advances in control education 2003 (en anglès). Oxford: Elsevier, 2003, p. 172. ISBN 9780080435596. 
  27. ↑ «History». World Wide Web. [Consulta: Juliol 2011].
  28. ↑ «Silverlight». Arxivat de l'original el 2012-10-30. [Consulta: Juliol 2011].
  29. ↑ «Java Applets». [Consulta: Juliol 2011].
  30. ↑ «CodeIgniter». [Consulta: Juliol 2011].
  31. ↑ «IntraWeb VCL». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: Juliol 2011].
  32. ↑ Reddy, S.M.; Mazumder, R.; Evans, D.A.D [et al.].. Palaeoproterozoic Supercontinents and Global Evolution (en anglès). Londres: The Geological Society, 2009, p. 31. ISBN 9781862392830. 
  33. ↑ «The Code Project». [Consulta: Juliol 2011].
  34. ↑ Magomedovl, Bashir. «Self-Organizing Feature Maps (Kohonen maps)». The Code Project, 07-11-2006. [Consulta: Juliol 2011].
  35. ↑ mehyaa. «Database Stress and Monitor». SourceForge.net, 30-10-2009. [Consulta: AJuliol 2011].
  36. ↑ «FreePascal». Arxivat de l'original el 1999-01-25. [Consulta: Juliol 2011].
  37. ↑ «TeeChart». Current conversion projects. [Consulta: Juliol 2011].
  38. ↑ Steema Software SL. «TeeChart and CodeIgniter». CodeIgniter, 01-09-2009. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2010. [Consulta: Juliol 2011].
  39. ↑ Cantù, Marco. «capítol 13: Delphi's Database Architecture». A: Mastering Delphi 6 - Mastering Series (en anglès). California: Sybex, 2001, p. 550. ISBN 9780782128741. 
  40. ↑ Hollingworth, Jarrod. C++ Builder 5 developer's guide (en anglès). USA: Sams Publishing, 2000, p. 932. ISBN 9780672319723. 
  41. ↑ Christie, Alister. «Delphi Programming Tutorial #38 - Charting Jpeg Compression», 30-07-2008. [Consulta: Juliol 2011].
  42. ↑ «TeeChart Support Forums». [Consulta: Juliol 2011].
  43. ↑ Cantù, Marco. Myslíme v jazyku Delphi 7: knihovna zkušeného programátora (en txec). Praga: Grada Publishing, 2003, p. 17. ISBN 9788024706948. 
  44. ↑ 刘艺. «capítol 17». A: Delphi 6 企业级解决方案及应用剖析 (en xinès). DynoMedia, 2002. ISBN 9787111104353. 
  45. ↑ 杨宗志. «capítol 10». A: Delphi 数据库程序设计 (en xinès). Beijing: Tsinghua University Press, 2001, p. 201. ISBN 9787900637444. 
  46. ↑ «capítol 9». A: Delphi 5 数据库开发技术 (en xinès). DynoMedia, 2000, p. 245. ISBN 9787111078203. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=TeeChart&oldid=32349498»