Teheran
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
 |
|||
| Estat • Província |
Iran Teheran |
||
| Predom. ling. | persa | ||
| Superfície | 716.9 km² | ||
| Altitud | 1.200 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
7.711.230 hab. 1.075,64 hab/km² |
||
| Coordenades | 35° 41′ 46.28″ N 51° 25′ 22.66″ E | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Mohammad Bagher Ghalibaf |
||
| Web | |||
Teheran (en persa : تهران [Tehrān]) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món. Té 11.000.000 d'habitants, la seva àrea metropolitana en té 15.000.000. Forma part de la província del mateix nom.
És una ciutat moderna, plena d'autopistes i d'indústria, i disposa de 5 línies de metro.
Teheran té el 20% de la població de l'Iran. Però la seva economia és encara molt més important percentualment, per exemple el 30% dels funcionaris i el 45% de les indústries són en aquesta ciutat.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom de la ciutat.
La web oficial de la ciutat de Teheran afirma que Tehran provés de les paraules perses Tha, que significa final o fons, i Ran, que significa vessant d'una muntanya, literlment, final del vessant de la muntanya. Donat que Teheran es troba a la falta de les Muntanyes Alborz, aquesta sembla ser l'explicació més possible de l'origen del nom de la ciutat.
Una segona teoria sosté que la paraula Tehran deriva de Tiran o Tirgan, «la casa de Tir» (essent Tir el deu zoroàstric equivalent al Mercuri de la mitologia romana). L'antic assentament Part de Tiran era veí de la població de Mehran (la casa de Mehr o la casa de Mitra, el déu zoroàstric del Sol). Ambdós assentaments eren simples barris de la gran ciutat de Ray o Rhages. Mehran encara existeix i és un barri residencial dins del Gran Teheran, de la mateixa manera que Ray, que formen els barris del sud de la ciutat.
La tercera teoria afirma que Terhan significa «lloc temperat», en oposició a «lloc fresc», que correspondria a Shemiran, un barri al nord de Teheran. Algunss textos contemporanis afirmen que la paraula Terhan significa en persa vessan de la muntanya temperada.
[edita] Història
[edita] Origen
Teheran era originalment un poble situat a set kilòmetres de la gran ciutat històrica de Ray. Era un dels primers pobles que van sorgir al nord d'aquesta ciutat, el habitants de la qual es refugiaven a Shemiran, Qasran i a les planúries del Elbourz per tal de fugir de la calor del desèrtic sud. restes de poblacions durant el neolític i inclús de períodes anteriors s'han descobert a Teheran i a Ray (com per exemple, els jaciments de Chesm-e Ali, situats al centre de Ray).
L'història de Teheran és coneix molt millor a partir del moment en el que el seu nom es menciona en escrits històrics, com els de Yāqut, que menciona la ciutat el 1220. Els escrits de Qazvini, datats del 1275, permeten conèixer millor la ciutat en aquella època. Ambdós historiadors la descriuen com una ciutat comercial (qurā) i inclús un ciutat comercial important (qariyaton kabiraton), dividida en dotze barris (mahaleh). Qazvini afegeix que cada barri estava dirigit per un ancià. Segons ell, els ancians s'enfrontaven entre ells i els habitants dubtaven a l'hora d'anar a un barri que no fós el seu. En aquella època, la ciutat tenia una fisionomia particular que destacaven aquests autors.
L'economia de la ciutat es basava en el comerç de fruites i verdures cultivades als jardins de la ciutat, alimentats per rierols provinents de l'Elbourz i per sistemes de regadiu tradicionals (com el qanat i el kariz).
[edita] Inici de les funcions urbanes
Teheran comença a prendre més importància després de la destrucció de Ray a mans dels mongols l'any 1228. Teheran també va patir l'invasió mongola, però el declivi de Ray va instal·lar als seus habitants a instal·lar-se a Teheran, que oferïa més comoditats amb els seus jardins i els seus canals de regadiu. El 1340, Hamd-Allah Mostawfi va descriure Teheran com una «petita ciutat important», però tant poc poblada com abans. Al segle XIV, la provincia mongola de la zona estava formada per quatre departaments, un dels quals era Teheran. Ray formava part en aquella època del districte de l'actual capital del país, període en el que la futura capital iraniana començava a predominar sobre Ray.
Don Ruy González de Clavijo, ambaixador castellà, va ser probablement el primer europeu a visitar Teheran, arribant-hi el juliol de 1404, durant el seu viatge cap a Samarcanda (avui a l'Uzbekistan i que en aquella època era la capital mongola). Descriu Teheran com una gran ciutat equipada amb una residència reial. Ray l'ha descriu com una ciutat abandonada («agora deshabitada»).
[edita] Transformació en capital
El Sah Tahmasp I, segon sobirà de la dinastia safàvida, va fer construir entre 1553-1554 un bazar, així com una muralla amb 114 torres (d'acord amb el nombre d'azores de l'Alcorà). Les raons de la el·lecció dels Safàvides a favor de Teheran va ser degut per diferentes causes: el fet que un antepassat dels Safàvides, Sayyed Hamza, estigués enterrat a Ray o que Teheran fós des de feia segles un refugit per als xiïtes van tenir una cert importància; però sobretot varen ser les situacions històriques les que va empenyer als Safàvides. Shah Tahmasp ja s'havia vist obligat a desplaçar la seva capital de Tabriz a Qazvin per culpa de les amenaces de l'Imperi Otomà. La ciutat de Teheran, fortificada, situada a 150 km. a l'est de Qazvin, oferia llavors un bon refugi en cas de perill. Xavier de Planhol subratlla que la muralla era excessiva i desproporcionada en relació a les necessitats d'una petita ciutat: s'extenia durant 8 kilòmetres de llargada, rodejant una superfície de 4,5 km², i la població no excedia les 20.000 persones en aquella època. Les descripcions de l'època parlen d'una gran ciutat, que tenia grans jardins plens de múltiples varietats de fruites.
En l'època dels Safàvides, Teheran fóu un centre administratiu regional, que acollia un beğlerbeği i un governador de província. No obstant, en l'actualitat la ciutat no compta amb restes importants d'aquella època, com una gran mesquita o fàbrica.
[edita] Geografia
[edita] Perfil
Cap a l'any 1788, la ciutat comptava amb uns 15.000 habitants, i des d'aleshores la població ha augmentat de forma accelerada. El 1950, hi havien 1,05 milions d'habitants i el 1995 eren ja 6,8 milions. Aquest creixement accelerat de la població es deu principalment al desenvolupament administratiu de la ciutat, la indústria i la immigració provinent d'altres llocs del país.
Teheran és el centre administratiu i industrial de l'Iran. Des dels anys 80, gairebé al meitat de la producció manufacturada del país es troba a Teheran.
Actualment, la ciutat també presenta alguns problems de contaminació. El subministrament d'aigua no es realitza correctament i moltes de les deixalles acaben abocades a les fonts d'aigua, cosa que ha incrementat de forma notòria la contaminació de la ciutat
[edita] Situació
Teheran està situada en una plana que davalla en inclinació cap al sud als peus de les Muntanyes Alborz. La ciutat es troba a una altitud d'uns 1.100 m. al sud, 1.200 m. al centre i 1.700 m. al nord. La ciutat i la seva perifèria abarquen una superfície de 86.500 ha.
La fundació de la ciutat va estar inicialment cirumscrita al límit entre dues zones característiques de les planes: la zona alta, composta per grans pedregals permeables, i la zona baixa composta de dipòsits al·luvials més fins i més impermeables. La zona sobre la qual es trobar la capital representa la transició entre el desert estèril (kavir) i la serralada muntanyosa de l'Alborz.
La ciutat no disposa d'importants recursos aqüífers. Està situada ambidistant de dos importants conques hidrogràfiques que recolecten les aigües que venen de les muntanyes situades riu amunt. Són les conques de Karaj, a l'oest, i del Jajerud, a una trentena de kilòmetres a l'est, que alimenta Varamin i els pobles del voltant. Entre les zones urbanes de Karaj i Varamin, només hi havia en el passat una ciutat important, Ray, que es trobava a l 'intersecció de les rutes entre ambdues conques.
Els barris del nord de la ciutat, situats elevats sobre les vessants de l'Alborz, estan menys contaminades i tenen unes temperatures més suaus a l'estiu. Són els barris residencials de la població de classa mitja-alta de la capital. La majoria de les embaixades estrangeres també es troben allà, així com els palaus i el parc de l'antic shah. Cap al sud, en direcció al desert, hi han els barris més populars i industrials. A l'extrem sud de l'actual aglomeració s'hi troba l'enclavament de Ray. Aquest fóu durant molt de temps la capital regional i és el lloc de naixement del califa abbàssida Harún al-Rashid el 766.
La ciutat es troba al peu de les muntanyes, i actualment un telefèric enllaça l'aglomeració nord al muntanya Tochal, a 3.966 m. Més a l'est, i a 50 km. del centre de Teheran s'hi troba el muntanya Damavand, amb algunes neus perpètues i que culmina a 5.671 m.
[edita] Riscos naturals
Hi ha una gran falla situada sota la cadena dels Alborz, al peu de la qual està situat Teheran. Hi ha varies falles més petites situades a les planes del sud de la ciutat. Teheran està exposada doncs, a terratrèmols, que es desembolupen segons cilces de prop de 150 anys.[1] No hi ha hagut cap gran seïsme a Teheran des de fa més de 175 anys, i els especialistes consideren que un terratrèmol important podria tenir lloc en un futur proper.[2] Segons un estudi realitzat entre 1999-2000, aquest terratrèmols podria causar entre 120.000 i 380.000 morts.[3]
[edita] Geografia administrativa
La metròpolis de Teheran, amb una superfícies que ha augmentat molt al llarg de la segona meitat del segle XX, s'exté ara a diversos departaments de la província de Teheran: el departament de Teheran conté la major part de la ciutat, que s'exté també als departaments d'Eslamshahr, de Ray i de Shemiranat. El terme metròpolis i aglomeració que s'utilitza aquí no té valor administratiu. Es utilitzat en una sentit geogràfic per a referir-se a la ciutat de Teheran i a la seva regió urbana, que correspon al municipi de Teheran i a la província de Teheran.
El departament (o shahrestān) de Teheran limita amb el departament de Shemiranat al nord, de Damavand a l'est, d'Eslamshahr, Pakdasht i Ray al sud, i de Karaj i Shahriar a l'oest.
El municipi de Teheran (shahrdāri) està dividit en 22 districtes (mantagheh) municipals, que cada un d'ells disposa del seu propi centre administratiu. Estan numerats per a ser identificats. Per altra banda, Teheran es divideix en 112 barris (nāhiyeh) entre els que destaquen:
Abbas Abad, Afsariyeh, Amir Abad, Bagh Feiz, Baharestan, Darakeh, Darband, Dardasht, Dar Abad, Darrous, Dibaji, Djannat Abad, Elahiyeh, Evin, Farmanieh, Gheytarieh, Gholhak, Gisha, Gomrok, Hasan Abad, Jamaran, Javadiyeh, Jomhuri, Jordan, Lavizan, Nazi Abad, Niavaran, Park-e Shahr, Pasdaran, Punak, Ray, Sadeghiyeh, Shahrara, Shahr-e ziba, Shahrak-e Gharb, Shemiran, Tajrish, Tehranpars, Vanak, Velenjak, Yaft Abad, Zafaraniyeh, etc. Aquests barris pertanyen a regions administratives qeu depenen de certs districtes.
Encara que separats administrativament, Ray, Shemiran i Karaj es solen considerar moltes vegades com a part de la propia metròpolis de Teheran.
[edita] Clima
La situació de Teheran, entre muntanyes i una conca desèrtica, té una gran influència sobre el clima de la ciutat. El clima de les muntanyes és més aviat fresc i mitjanament humit, mentres que les zones meridionals de la ciutat, gairebé en contacte directe amb el desert del Dasht-e Kavir són càlides i seques. Els mesos més càlids són els d'estiu (de mitjans de juliol a mitjans de setembre), amb temperatures mitjanes entre 28 y 30°C. Els mesos més freds són els de desembre i gener, amb una temperatura mitjana pròxima a 1°C.
Les precipitacions són d'uns 200 mm. anuals, concentrades durant l'hivern. L'estiu és molt sec.
El clima de Teheran està molt influenciat principalment per tres factors geogràfics:
- El Dasht-e Kavir, situat al sud de la ciutat, introdueix vents d'aire calent i pols a la ciutat.
- La serralada d'Alborz, situada al nord de la ciutat, para les pluges provinents del Mar Caspi.
- Els núvols del monsó de l'oest i la presència de la serralada muntanyosa redueixen en part els efectes del clima desèrtic.
La diferència de temperatura que existeix entre les muntanyes i les planes fa circular l'aire de les muntanyes cap a les planes durant la nit, i de les planes cap a les muntanyes durant el dia.
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Maig | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
| Mitjana de les temperatures mínimes (en °C) | -2,7 | 0,0 | 3,8 | 9,4 | 14,4 | 18,8 | 22,2 | 21,6 | 17,7 | 11,6 | 6,1 | 0,5 | 10,2 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitjana de les temperatures màximes (en °C) | 7,2 | 10,0 | 15,0 | 21,6 | 27,7 | 33,6 | 37,2 | 36,1 | 32,2 | 24,4 | 17,2 | 10,5 | 22,7 |
| Temperatura mín. absoluta (en °C) | -20,5 | -15,5 | -8,8 | -2,2 | 2,7 | 7,7 | 13,8 | 11,1 | 7,7 | 3,3 | -7,2 | -12,2 | -20,5 |
| Temperatura màx. absoluta (en °C) | 18,3 | 22,7 | 29,4 | 32,7 | 37,2 | 41,6 | 42,7 | 42,7 | 38,8 | 33,8 | 28,8 | 20,0 | 42,7 |
| Precipitacions (en mm) | 45 | 38 | 45 | 35 | 12 | 2 | 2 | 2 | 2 | 7 | 20 | 30 | 240 |
| Número de dies de pluja | 3,7 | 3,2 | 3,6 | 3,0 | 1,2 | 0,3 | 0,3 | 0,3 | 0,3 | 0,8 | 1,7 | 2,6 | 21,0 |
| Número de dies de gelada | 20,5 | 15,6 | 5,1 | 0,1 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 2,7 | 15,5 | 59,5 |
| Font: Météo France y Climate zone | |||||||||||||
[edita] Demografia
La ciutat de Teheran té una població de prop de 7 milions d'habitants segons l'últim cens oficial del 1996.[4]
La ciutat té un aire cosmopolita; les cases de Teheran donen aixopluc a diversos grups ètnics i lingüístics provinents de tot el país i representa la composició ètnico-lingüística de l'Iran (encara que varia la relació del percentatge). Més del 60% de la població de Teheran va néixer fora de la ciutat.
Les minories lingüístiques de la ciutat inclouen a els pobles kurds, mazandarani, gilekis, luris, balutxi,kashgai, turcs, àrabs, armenis, bakhtiari, assiris, talyshi, etc. Existeixen també un número d'altres minories lingüístiques establertes que com els punjabis, domari i els gitanos. Un nombre de parlants de l'àrab llevantí provinents del Líban també viuen a Teheran.
La majoria dels habitants de Teheran són xiïtes i la minoria són sunnites, zoroastristes, bahaístes, jueus i cristians; incloent membres de l'Església Assíria d'Orient, Església Apostòlica Armènia, Església Catòlica Romana, Església Catòlica Caldea, Església Protestant, Església Iraniana, Església Evangèlica Armènia, Església Jama'at-e Rabbani, Església de la Germandat Armènia, Església Ortodoxa Russa, i l'Església Presbiteriana.
Existeixen també petits grups de sijs, hinduistes, budistes, mandeistes, espiritualistes, ateus, azalis, yazidis, yarsan, ismaïlistes, musulmans seculars i seguidors del sufisme.
[edita] Economia
Al voltant d'un 30% de la força del sector públic de l'Iran i el 45% de les grans firmes industrials del país estan instal·lades a Teheran, i com a mínim la meitat d'aquests treballadors treballent pel govern iranià. La majoria dels treballadors restants són obrers en alguna fàbrica, propietaris de botigues i transportistes.
Moltes empreses estrangeres operen a Teheran. Però abans de la Revolució Islàmica moltes més companyies americanes eren presents en aquesta regió. En l'actualitat la majoria de les indústries modernes de la ciutat es dediquen a la fabricació d'automòbils, a la indústria electronica i als equipaments elèctrics, armament, tèxtils, sucre, ciment i productes químics. És també una zona important pel que fa a la venta d'alfombres i de mobles. A més, trobem una refineria de cru prop de Ray, al sud de la ciutat.
La Borsa de Teheran, que és un dels membres de la Federació Internacional de Borses de Valors (FIBV), ha estat una de les millors borses pel que fa als resultats dels últims anys.[5]
[edita] Transports
Teheran té tres aeroports, l'Aeroport Internacional de Mehrabad, l'Aeroport Internacional Imán Khomeini, i l'Aeroport Ghal'eh Morghi.
La capital iraniana depèn molt dels cotxes particulars, autobusos, motocicletes i dels taxis, essent una de les ciutats del món que més dependència i necessitat té dels automòbils. L'any 2001 es va inaugurar un metro que es portava planificant des dels anys 70 i que actualment compta amb cinc línies.[6]
[edita] Educació i investigació
Teheran és el centre educacional més gran i més important de l'Iran. Avui en dia hi ha prop de cinquanta grans universitats en total al "Gran Teheran". Des de l'establiment del Darolfonoon a mitjans del segle XIX, Teheran a incorporat una gran nombre d'institucions d'educació superior. Alguna d'aquestes institucions han jugat papers importants en el desembolupament d'esdeveniments polítics iranians. La Universitat de Teheran és la universitat estatal més antiga i la més gran de tot el país. Samuel Jordan, que en honor seu es va nombrar l'avinguda Jordan de Teheran, va ser una dels pioners fundadors del Col·legi Americà de Teheran (American College of Tehran). Teheran és també la seu de l'acadèmia militar més gran del país, així com de diversos col·legis religosos i seminaris.
[edita] Universitats de la província de Teheran
[edita] Esports
Teheran va ser la primera ciutat de l'Orient Mitjà en acollir uns Jocs Asiàtics. Els 7ens Jocs Asiàtics d'Estiu, l'any 1974, es dur a terme amb una participació de 2.363 atletes des 25 països diferents.
[edita] Futbol
Respecte al món del futbol, Teheran té sis equips de futbol de la Iran Pro League, anomenats:
| Club | Esport | Any | Lliga | Entrenador | Més informació |
|---|---|---|---|---|---|
| Esteghlal FC[7] | Futbol | 1945 | Iran Pro League (IPL) | Samad Marfavi | |
| Persepolis FC[8] | Futbol | 1963 | Iran Pro League (IPL) | Nelo Vingada |
[edita] Centres religiosos
- Hosseiniye Ershad
- Mesquita Soltani, construida per Fath Ali Shah
- Mesquita Atiq, construida el 1663.
- Mesquita Mo'ezz o-dowleh, construida per Fath Ali Shah.
- Mesquita Haj Seyd Azizollah, construida per Fath Ali Shah.
- Mesquita Al-javad, la primera Mesquita de diseny modernista de Iran.
- L'antiga Mesquita Sepahsalar, una altra Mesquita prominent de l'era Qajar.
- La nova Mesquita Sepahsalar.
- Mesquita Filsuf o-dowleh, era Qajar.
- Mesquita Moshir ol-Saltaneh Mosque, era Qajar.
- Mesquita Mo'ayyer ol-Mamalik Mosque, era Qajar.
- Mausoleu Shahr Banu.
- Mausoleu de Javan-mard Qassab un heroi preislàmic, gairebé mític.
- Dotzenes de llocs sants, de centenars d'anys d'antiguitat, incloent-ho el de l'Iman Zadeh Saleh.
- Dotzenes de llocs tradicionals d'oració de la Saga Khaneh.
- Molts llocs tradicionals dels Tekyeh per a les seves cerimònies matials pel Husayn ibn Ali.
- El cementeri d'Ebn-e Babooyeh, on molts iranians famosos com Takhti i Ali Akbar Dehkhoda hi estan enterrats.
- El cementeri de Zahir o-dowleh, on molts dels astres iranians de l'arti i de la cultura hi són enterrats, com Iraj Mirza, Mohammad Taghi Bahar, Forough Farrokhzad, Abolhasan Saba, Ruhollah Khaleghi, i Darvish-khan.
- Tomba de Kordan, de l'era Seljuqi, Karaj.
- Tomba de Maydanak, segle XIII, Karaj
- El cementiri polonès al nord de Teheran, al jardí britànic de Gholhak, on molts dels aliats de la II Guerra Mundial hi van ser enterrats.
- L'altre cementiri polonès (cementiri catòlic) a Dulab al sud de Teheran.
- Cementeri ortodox, a Dulab on hi ha la tomba al soldat rus desconegut, que té una estrella vermella sobre d'ella.
- Torre del Silenci (Dakhme gabrha), situada a la carretera Moshiryh darrera de la fàbrica de ciment de la 7a unitat de Teheran. És de forma circular.
- Torre Naghare Khane, localizada a la muntanya del mateix nom (Nagharekhane) al districte de Haftdastagh, al costat de la carrertera Amin Abad. La seva antiguitat no està clara però hi ha relats de l'era Seljuk que ja parlen d'ella. La torre és la tomba d'un rei Seljuk. Sota la torre s'hi poden veure altres ruïnes històriques com el domo Einanj. Aquest lloc és un cementiri reial i va ser utilitzat durant els primers anys de l'era islàmica persa.
[edita] Esglésies
- Surep Georg, construida el 1790.
- Església de Sant Judes Tadeo, construida el 1808.
- Tatavus, de la era Qajar.
- Enjili, construida el 1867.
- Església assíria
[edita] Ciutats agermanades
Los Àngeles, EUA (26 de maig 1972)[9]
La Habana, Cuba (2001)[10]
Pretòria, Sud-àfrica (2002)[11]
Caracas, Venezuela (2005)[12]
Pequín, Xina (2006)[13]
Minsk, Bielorússia (2006)
Duixanbe, Tadjikistan
Seül, Corea del Sud
.svg){kind=small}
[edita] Imatges
 Districte Hasan Abad prop de l'antic Bazar de Teheran |
 Avinguda Pasdaran |
 Teheran té la xarxa d'autopistes més extensa de l'Àsia occidental. |
 Carrer Valiasr, el carrer més llarg de l'Orient Mitjà. |
 Teheran, i una vista de les muntanyes Alborz |
Tehrandarabad.jpg
Teheran des de Darabad |
 Un carrer atapeït de Teheran |
|
 Torre Azadi a la nit |
Monument Azadi |
 Palau de Niavaran |
 "Skyline" de Teheran |
 Teatre Shahr |
 Parc Mellat |
 Milad Tower a la nit |
 Edificis de Teheran |
[edita] Vista panoràmica
[edita] Referències
- ↑ {{subst:en}} Tehran, Iran. Disaster Management Profile, Pacific Disaster Center, Earthquakes and Megacities Initiative, julio de 2006. leer on-line(
PDF) - ↑ {{subst:en}} A. Bazgard, B. Omidvar, A. Mansourian, Developing a Seismic Damage Evaluation Model for Tehran’s Buildings in a GIS Environment, marzo de 2006. leer on-line
- ↑ CEST-JICA, The study on seismic microzoning of the Greater Tehran area in the IRI, septiembre de 2000 más información
- ↑ 2.10.Cities with a population of 100,000 and more
- ↑ BBC:http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/3129995.stm
- ↑ «Tehran Metro» (en persa o anglès).
- ↑ Web oficial de l'Esteghlal FC. Esteghlal FC
- ↑ Web oficial del Persepolis FC. Persepolis FC
- ↑ Sister Cities of Los Angeles
- ↑ Tehran, Havana named sister cities
- ↑ Gulf Region
- ↑ http://www.irna.ir/en/news/view/line-22/0507290705201848.htm
- ↑ Tehran-Beijing direct flights?
[edita] Enllaços externs
- «Pàgina oficial de l'Ajuntament» (en persa).
