Toixó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Teixó)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Teixó
Meles meles MHNT.jpg
Heubach badger.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Gènere: Meles
Espècie: M. meles
Nom binomial
Meles meles[2]
(Linnaeus, 1758)[3]
Distribució geogràfica (en verd)
Distribució geogràfica (en verd)

El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica. La gent en distingeix dues varietats principals : el teixó caní, que té semblança amb un gos, és pudent i no és comestible i el teixó porquí, que sembla més aviat a un porc i és comestible.[cal citació] Les bandes fosques del cap el fan fàcilment identificable.

Petjades dels dits i les ungles del teixó.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Petjades damunt la neu trobades a Bèlgica (regió de les Ardenes).
  • Dimensions corporals (cap+cos): 57 - 79 cm. Cua: 13 - 18,5 cm. Pes: 7 - 15 kg.
  • Cap allargat i triangular, amb el cos també allargat de fins a 90 cm de longitud, dels quals 15 a 20 cm corresponen a la cua.
  • Té el cos gros i massís, el coll curt i gruixut i el cap allargat, acabat en un musell punxegut. Els ulls i les orelles són petits i les extremitats i la cua són relativament curtes. Les potes tenen unes ungles molt fortes que li serveixen per a cavar.
  • El pelatge és fort i llarg, de color grisós clar pel dors i gairebé negre pel ventre. Les potes també són negres i la cua i les orelles, blanques. Dues bandes negres que neixen a cada costat del musell ressegueixen el cap longitudinalment a banda i banda i engloben els ulls i les orelles.[cal citació]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Teixonera

Boscos, principalment de fulla caduca, però també espais oberts propers al bosc on pugui trobar un amagatall i sempre que el terreny sigui prou tou per a excavar. S'adapta bé als hàbitats alterats per l'home i fins pot construir els caus a prop de les grans ciutats.[cal citació]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Excrements fotografiats a Bèlgica (regió de les Ardenes).

Es troba a Euràsia: l'àrea compresa entre els oceans Atlàntic i Pacífic (incloent-hi el Japó) i les latituds 60 i 35. També és present al llarg de la costa pacífica asiàtica fins al Vietnam.[20]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Teixonera
  • Excava un cau, la teixonera, que consta d'un gran nombre de túnels i cambres.
  • Pot viure sol o en grups petits. Els més nombrosos, de fins a una dotzena d'individus, són formats per diverses femelles i les seves cries.
  • Nocturn, també se'l pot veure actiu al crepuscle.[cal citació]

Cicle reproductiu[modifica | modifica el codi]

Segell alemany del 2010
Pota
  • L'aparellament ocorre principalment entre començaments de primavera i finals d'estiu. Durant l'acoblament el mascle sol mossegar el coll de la femella. La còpula pot durar de 2 a 90 minuts i s'estima que solament les còpules de més de 10 minuts fecunden la femella.[cal citació]
  • El teixó disposa d'una implantació alentida, és a dir, que la femella pot guardar l'òvul fecundat diversos mesos. El desenvolupament de l'ou o zigot pot detenir-se fins a 10 mesos, fins que les condicions ambientals (durada i temperatura del dia) siguin apropiades per a la implantació en l'úter. La gestació dura uns 65 dies després de la implantació de l'òvul en l'úter. La majoria dels naixements ocorren entre febrer i març.[cal citació]
  • Els parts solen ser de 2 a 6 individus. Les criatures amiden entre 12 a 15 cm, sense incloure la cua i estan cobertes d'un pèl blanquinós del que destaca un pigment fosc en el cap, que després seran les característiques bandes negres. Obren els ulls després d'1 mes. A les 9-10 setmanes surten a la superfície.[cal citació]
  • La lactància dura uns tres mesos. La mare roman llargs períodes al costat de les criatures durant l'alletament, mentre que el mascle no se n'ocupa. Quan culmina la lactància, tots els joves romanen agrupats en una mateixa dependència, coneguda com a llitera o bressol.[cal citació]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Petjades

Els teixons mengen una varietat molt àmplia d'aliments, pel que es consideren omnívors. Així, s'alimenten d'insectes, particularment abelles i mel, d'on prové el seu nom llatí de Meles (mel en [[llatí), altres invertebrats, mamífers, rèptils petits, blat de moro, fruites i plantes, en general, sense menysprear la carronya. A les Illes Britàniques i el nord d'Europa el component bàsic de la seva dieta són els cucs, mentre que a Europa meridional mengen sobretot insectes, cucs, fruita i cereals. Molt rarament entra en corrals o estables per la seva por a l'home.[cal citació]

Rastre[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de l'any 1927
Exemplar fotografiat a Noruega.
  • Diposita les defeccions en uns forats que excava al sòl d'uns 20 cm de diàmetre i de 5 a 10 cm de profunditat, les latrines, que després no tapa. Les latrines més allunyades de les teixoneres serveixen per a marcar el territori.
  • Les petjades marquen la planta del peu, els cinc dits i les ungles, que en les potes anteriors són molt llargues, d'aproximadament 1 cm.

Evolució[modifica | modifica el codi]

Un toixó
Exemplar fotografiat a Bèlgica (regió de les Ardenes).

Els paleontòlegs creuen que ja tenia les característiques actuals fa 4 milions d'anys i es considera que la seva dentadura ha estat el que més ha evolucionat.[cal citació] Així, mentre que en en un principi estava adaptat exclusivament al consum de carn fresca, posteriorment es va adaptar al consum tant de carn com de vegetals, cucs i insectes. Les seves restes òssies han aparegut en diferents jaciments paleontològics d'Euràsia, com ara la Cova de Gabasa a Osca. També se n'han localitzat restes fòssils en la depressió de Guadix-Basa corresponents al període holocè.[cal citació]

Encara que no està unànimement admès per la comunitat científica, en la península Ibèrica es localitza la subespècie Meles meles marianensis, descrita el segle XIX pel naturalista Mariano de la Paz Graells. La seva distribució és exclusivament ibèrica, arribant fins als Pirineus, on es barreja amb la nominal Meles meles meles, més gran i amb colors més foscs en el pelatge del dors i flancs.[cal citació]

Encara que famosos per la seva vívida ferocitat quan enfronten perills, els teixons són molt sociables i solen viure en grups de 2 a 12 individus, amb una mitjana de 4 a 6 adults, tot i que s'han arribat a citar grups de fins a 23 individus, que habiten en grutes subterrànies excavades per ells mateixos, anomenades teixoneres. Aquests sistemes de túnels poden tenir una longitud molt gran.[cal citació]

Impacte econòmic[modifica | modifica el codi]

Un toixó dissecat
Segell alemany del 1968

Positiu[modifica | modifica el codi]

Contribueix a controlar les poblacions d'alguns insectes, com les vespes, i petits mamífers com l'eriçó. El seu pèl s'utilitza per fer raspalls, i la seva pell per fer catifes.[20]

Negatiu[modifica | modifica el codi]

Produeixen danys en els cultius agrícoles, i en els horts i jardins. Poden ser vehicle de transmissió de la tuberculosi als animals ramaders.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

Un toixó dissecat al museu de Gressoney-Saint-Jean
Exemplar fotografiat a Noruega.
  1. UICN (anglès)
  2. 2,0 2,1 The Taxonomicon (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). facsímil de l'obra
  4. Mammal Species of the World (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 www.nic.funet.fi (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Badger Pages (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. Abràmov, A. V. i Puzachenko, A. Yu., 2006: Geographical variability of skull and taxonomy of Eurasian badgers (Mustelidae, Meles). Zoologičeskij žurnal, vol. 85, núm. 5, pàg. 641-655. ISSN 0044-5134. Moscou, Rússia.
  13. WildLife Online (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. «Meles meles». Catalogue of Life.
  17. BioLib (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. uBio (anglès)
  20. 20,0 20,1 20,2 Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Un toixó de nit
Exemplar juvenil
Exemplar mort a la vora d'una carretera
Segell soviètic de l'any 1989
  • Aaris-Sorensen, J., (1995). Road kills of badgers (Meles meles) in Denmark. Ann. Zool. Fenn., 32: 31-36.
  • Abràmov, A. V., 2002. Variation of the baculum structure of the palaearctic badger (Carnivora, Mustelidae, Meles). Russian Journal of Theriology 1: 57-60.
  • Abràmov, A. V., 2003. The head colour pattern of the eurasian badgers (Mustelidae, Meles). Small Carnivore Conservation 29: 5-7.
  • Abràmov, A. V. i Puzachenko, A. Y., 2005. Sexual dimorphism of craniological characters in Eurasian badgers, Meles sp. (Carnivora, Mustelidae). Zoologischer Anzeiger 244: 11-29.
  • Alves, F., Loureiro, F., Rosalino, L. M., Carvalho, S., Rei, C., Santos-Reis, M., (2007). Effects of fire on Eurasian badger's trophic ecology in cork oak woodlands of SW Portugal. Galemys, 19 (Número especial): 251-270.
  • Aristov A. A. & G. F. Baríxnikov, 2001. The mammals of Russia and adjacent territories. Carnivores and Pinnipeds. Zoological Institute Russian Academy of Sciences, Sant Petersburg, 560 p.
  • Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou.
  • Barea-Azcon, J. M., Ballesteros, E., Gil-Sanchez, J. M., (2001). Ecología trófica del tejón (Meles meles L., 1758) en una localidad de las sierras subbéticas (SE España). Resultados preliminares. Galemys, 13 (Número Especial): 127-138.
  • Battersby, J., 2005. UK Mammals: Species Status and Population Trends. First Report by the Tracking Mammals Partnership. JNCC / The Tracking Mammals Partnership.
  • Blanco, J. C., (2007). Estado de conservación de los mamíferos de España. P. 66-70. A: Palomo, L. J., Gisbert, J., Blanco, J. C. (Eds.). Atlas y libro rojo de los mamíferos terrestres de España. Dirección General para la Biodiversidad – SECEM – SECEMU, Madrid. 586 p.
  • Bonet, V., (2003). Ecoetología del toixó (Meles meles) en ambients mediterranis. Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona.
  • Bonet-Arbolí, V., Rafart, E., Llimona, F., Rodríguez-Teijeiro, J. D., (2005). Ecología del tejón (Meles meles) en espacios naturales metropolitanos: el caso de Collserola (NE Península Ibérica). P. 119-147. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Butler, J. M., Roper, T. J., (1996). Ectoparasites and sett use in European badgers. Anim. Behav., 52: 621-629.
  • Cabrera, A., (1914). Fauna ibérica. Mamíferos. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.
  • Clarke, G. P., White, P. C. L., Harris, S., (1998). Effects of roads on badger Meles meles populations in south-west England. Biol. Cons., 86: 117-124.
  • Corbet, G. B., 1978 The Mammals of the Palaearctic Region: a Taxonomic Review. British Museum (Natural History) and Cornell University Press, Londres i Ithaca, Nova York, Estats Units
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991 A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, London i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Cresswell, P., Harris, S., Bunce, R. G. H., Jefferies, D., (1989). The badger, Meles meles in Britain: present status and future population changes. Biol. J. Linn. Soc., 38: 91-101.
  • Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas.
  • DeBlase, A.F., 1982. Mammalia. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 1015-1061.
  • Domingo-Roura, X., Ferrando, A., Virgós, E., (2005). Conservación y estatus del tejón en Europa. P. 223-239. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Domingo-Roura, X., Marmi, J., Ferrando, A., López-Giráldez, F., Macdonald, D. W., Jansman, H. A.H., (2006). Badger hair in shaving brushes comes from protected Eurasian badgers. Biological Conservation, 128 (3): 425-430.
  • Donázar Sancho, J. A., Ceballos Ruiz, O., (1988). Alimentación y tasas reproductivas del alimoche (Neophron percnopterus) en Navarra. Ardeola, 35 (1): 3-14.
  • Doncaster, C. P., Woodroffe, R., (1993). Den site can determine shape and size of badger territories: implications for group living. Oikos, 66: 88-93.
  • Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulan Bator.
  • Fedriani, J. M., Ferreras, P., Delibes, M., (1998). Dietary response of the Eurasian badger, Meles meles, to a decline of its main prey in the Doñana National Park. Journal of Zoology (Londres), 245 (2): 214-218.
  • Fedriani, J. M., Palomares, F., Delibes, M., (1999). Niche relations among three sympatric Mediterranean carnivores. Oecologia, 121 (1): 138-148.
  • Gorman, M. L., Kruuk, H., Leitch, A., (1984). Social functions of the sub-caudal scent gland secretion of the European badger Meles meles. Journal of Zoology (Londres), 203: 549-559.
  • Goszczynski, B., Jedrzejewska, B., Jedrzejewski, W., (2000). Diet composition of badgers (Meles meles) in a pristine forest and rural habitats of Poland compared to other European populations. J. Zool. Lond., 250: 495-505.
  • Hernández, A., (1990). Observaciones sobre el papel del lagarto ocelado (Lacerta lepida, Daudin), el erizo (Erinaceus europaeus, L.) y el tejón (Meles meles, L.) en la dispersión de semillas. Doñana, Acta Vertebrata, 17 (2): 235-242.
  • Hernández, I., Rodríguez, J.D., (1995). Toixó. P. 104-108. A: Ruiz-Olmo, J. y Aguilar, A. (Eds.). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Holmala, K. i Kauhala, K., 2006. Ecology of wildlife rabies in Europe. Mammal Review 36(1): 17-36.
  • Hudson's Bay and Annings Limited, in Association with V/O Sojuzpushnina. 1983. The Fur Bearing Mammals of the Soviet Union. Dramrite Printers Limited.
  • Ibáñez, C., Ibáñez, J. I., (1980). Alimentación del tejón (Meles meles) en el Rasillo de Cameros (Logroño]], España). P. 517-527. A: I Reunión Iberoamericana de Zoólogos de Vertebrados, La Rábida (Huelva).
  • Johnson, D. D. P., Jetz, W., Macdonald, D. W., (2002). Environmental correlates of badger social spacing across Europe. J. Biogeogr., 29: 411-425.
  • Kauhala, K., Holmala, K., Lammers, W. i Schregel, J., 2006. Home ranges and densities of medium-sized carnivores in south-east Finland, with special reference to rabies spread. Acta Theriologica 51(1): 1-13.
  • Kowalczyk, R., Bunevich, A. N., Jedrzejewska, B., (2000). Badger density and distribution of setts in Bialowieza Primeval Forest (Poland and Belarus) compared to other Eurasian populations. Acta Theriol., 45: 395-408.
  • Kowalczyk, R., Jedrzejewska, B., Zalewski, A., (2003). Annual and circadian activity patterns of badgers (Meles meles) in Bialowieza Primeval Forest (eastern Poland) compared with other Palaearctic populations. J. Biogeogr., 30: 463-472.
  • Kowalczyk, R., Zalewski, A., Jedrzejewska. B., Jedrzejewski, W., (2003). Spatial organization and demography of badgers (Meles meles) in Bialowieza Primeval Forest, Poland, and the influence of earthworms on badger densities in Europe. Can. J. Zool., 81: 74-87.
  • Kruuk, H., (1989). The Social Badger: Ecology and Behaviour of a Group-Living Carnivore (Meles meles). Oxford University Press, Oxford.
  • Loureiro, F., Rosalino, L. M., Macdonald, D. W., Santos-Reis, M., (2007). Path tortuosity of Eurasian badgers (Meles meles) in a heterogeneous Mediterranean landscape. Ecological Research, 22 (5): 837-844.
  • Macdonald, D., (2001) The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
  • Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T., (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
  • Macdonald, D. W., Newman, C., (2002). Population dynamics of badgers (Meles meles) in Oxfordshire, UK: numbers, density and cohort life histories, and a possible role of climate change in population growth. J. Zool. Lond., 256: 121-138.
  • Macdonald, D. W., Newman, C., Dean, J., Buesching, C. D., Johnson, P. J., (2004). The distribution of Eurasian badger, Meles meles, setts in a high-density area: field observations contradict the sett dispersion hypothesis. Oikos, 106: 295-307.
  • Mangas, J.G., Kowalczyk, R., Virgós, E., Trua, A, de Marinis, A., (2003). Body mass and body size changes in badgers (Meles meles) across its distribution range: a test of the Bergman rule and niche hypothesis. IV European Congress of Mammalogy, Brno. Abstracts: 161.
  • Marmi, J., Abràmov, A. V., Chashchin, P. V., Domingo-Roura, X., (2005). Filogenia, subespeciación y estructura genética del tejón (Meles meles) en la Península Ibérica y en el mundo. P. 13-26. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Martín-Atance, P., León-Vizcaíno, L., Palomares, F., Revilla, E., González-Candela, M., Calzada, J., Cubero-Pablo, M. J., Delibes, M., (2006). Antibodies to Mycobacterium bovis in wild carnivores from Doñana National Park (Spain). Journal of Wildlife Diseases, 42 (3): 704-708.
  • Martín-Atance, P., Vicente-Baños, J., León-Vizcaíno, L., (2005). Enfermedades infecciosas y parasitarias en el tejón. P. 27-49. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Martín, R., Rodríguez, A., Delibes, M., (1995). Local feeding specialization by badgers (Meles meles) in a Mediterranean environment. Oecologia, 101: 45-50.
  • Millán, J., Ruiz-Fons, F., Márquez, F. J., Viota, M., López-Bao, J. V., Martín-Mateo, M. P., (2007). Ectoparasites of the endangered Iberian lynx Lynx pardinus and sympatric wild and domestic carnivores in Spain. Medical and Veterinary Entomology, 21 (3): 248-254.
  • Millán, J., Sevilla, I., Gerrikagoitia, X., García-Perez, A. L., Barral, M., (2004). Helminth parasites of the Eurasian badger (Meles meles, L.) in the Basque Country (Spain). European Journal of Wildlife Research, 50 (1): 37-40.
  • Ministry of Nature and Environment. 2005. Manual for Foreign Hunters and Fishers. Ministry of Nature and Environment. State Inspection Agency and German Technical Cooperation, Ulan Bator.
  • Mitchell-Jones A. J., Amori G., Bogdanowicz W., Krystufek B., Reijnders P.J.H., Spitzenberger F., Stubbe M., Thissen J.B.M., Vohralik V. & J. Zima, 1999. The atlas of European Mammals. Academic Press, Londres, 484 p.
  • Morris, P., (1993) A Red Data Book for British Mammals. Mammal Society, Bristol.
  • Neal, E.G., 1986. The Natural History of Badgers. Croom Helm, Londres.
  • Neal, E. G., Cheeseman, C., (1996). Badgers. T. & A.D. Poyser Ltd., Londres.
  • Newman, C., Macdonald, D.W., Anwar, M.A., (2001). Coccidiosis in the European badger, Meles meles in Wytham Woods: infection and consequences for growth and survival. Parasitology, 123: 133-142.
  • Nolan, A., Wilesmith, J .W., (1994). Tuberculosis in badgers (Meles meles). Vet. Microbiol., 40: 179-91.
  • Nowak, R.M. i J.L. Paradiso. 1983. Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  • Paniagua, D., Illana, A., Echegaray, J., (2007). Seguimiento de dos tejones criados en cautividad y liberados en el Parque Natural de Gorbeia (Álava, País Vasco), con especial referencia a la selección de tejoneras. Galemys, 19 (1): 3-12.
  • Rafart, E., Rodríguez-Teijeiro, J. D., Bonet-Arbolí, V., Llimona, F., (2005). Comportamiento social del tejón: resultados de un estudio en cautividad. P. 81-102. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Reason, P., Harris; S., Cresswell, P., (1993). Estimating the impact of past persecution and habitat changes on the number of badgers Meles meles in Britain. Mammal Rev., 23: 1-15.
  • Revilla, E., (1998). Organización social del tejón en Doñana. Tesis Doctoral, Universidad de León.
  • Revilla, E., Casanovas, J. G., Virgós, E., (2002). Tejón (Meles meles). P. 274-277. A: Palomo, L. J., Gisbert, J. (Eds.). Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU, Madrid.
  • Revilla, E., Casanovas, J. G., Virgós, E., (2007). Meles meles (Linnaeus, 1758). P. 308-311. A: Palomo, L. J., Gisbert, J., Blanco, J. C. (Eds.). Atlas y libro rojo de los mamíferos de España. Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU, Madrid. 586 p.
  • Revilla, E., Delibes, M., Travaini, A., Palomares, F., (1999). Physical and population parameters of Eurasian badgers (Meles meles, L.) from Mediterranean Spain. Zeitschrift fur Saugetierkunde, 64 (5): 269-276.
  • Revilla, E., Palomares, F., (2002). Does local feeding specialization exist in Eurasian badgers? Can. J. Zool., 80: 83-93.
  • Revilla, E., Palomares, F., (2002). Spatial organization, group living and ecological correlates in low-density populations of Eurasian badgers, Meles meles. J. Anim. Ecol., 71: 497-512.
  • Revilla, E., Palomares, F., (2005). Patrones generales de organización social en el tejón eurasiático (Meles meles). P. 197-222. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Revilla, E., Palomares, F., Delibes, M., (2000). Defining key habitats for low density populations of Eurasian badgers in Mediterranean environments. Biological Conservation, 95 (3): 269-277.
  • Revilla, E., Palomares, F., Delibes, M., (2001). Edge-core effects and the effectiveness of traditional reserves in conservation: Eurasian badgers in Doñana National Park. Conserv. Biol., 15: 148-158.
  • Revilla, E., Palomares, F., Fernández, N.,(2001). Characteristics, location and selection of diurnal resting dens by Eurasian badgers (Meles meles) in a low density area. J. Zool. Lond., 255: 291-299.
  • Rivera, J. G., Rey, A. C., (1983). Structure d'une communaute de carnivores dans la Cordillere Cantabrique occidental. Terre et la Vie, 37 (2): 145-160.
  • Rodríguez, A., Delibes, M., (1992). Food habits of badgers (Meles meles) in an arid habitat. J. Zool. Lond., 227: 347-350.
  • Rodríguez, A., Martín, R., Delibes, M., (1996). Space use and activity in a mediterranean population of badgers Meles meles. Acta Theriol., 41: 59-72.
  • Rosalino, L. M., Santos, M. J., Domingos, S., Rodrigues, M., Santos-Reis, M., (2005). Population structure and body size of sympatric carnivores in a Mediterranean landscape of SW Portugal. Revista de Biologia, 23 (1-4): 135-146.
  • Roper, T. J., (1993). Badger setts as a limiting resource. P. 26-34. A: Hayden, T. J. (Ed.). The Badger. Royal Irish Academy, Dublín.
  • Roper, T. J., (1994). The European badger Meles meles: food specialist or generalist? J. Zool. Lond., 234: 437-452.
  • Roper, T. J., Conradt, L., Butler, J., Christian, S.E., Ostler, J., Schmid, T.K., (1993).Territorial marking with feces in badgers (Meles meles) - a comparison of boundary and hinterland latrine use. Behaviour, 127: 289-307.
  • Rosalino, L. M., Loureiro, F., Macdonald, D. W., Santos-Reis, M., (2005). Ecología del tejón (Meles meles) en un alcornocal del suroeste de Portugal. P. 103-117. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Rosalino, L. M., Loureiro, F., MacDonald, D. W., Santos-Reis, M., (2005). Dietary shifts of the badger (Meles meles) in Mediterranean woodlands: an opportunistic forager with seasonal specialisms. Mammalian Biology, 70 (1): 12-23.
  • Rosalino, L. M., Macdonald, D. W., Santos-Reis, M., (2004). Spatial structure and land-cover use in a low-density Mediterranean population of Eurasian badgers. Can. J. Zool., 82: 1493-1502.
  • Rosalino, L. M., MacDonald, D. W., Santos-Reis, M., (2005). Activity rhythms, movements and patterns of sett use by badgers, Meles meles, in a Mediterranean woodland. Mammalia, 69 (3-4): 395-408.
  • Rosalino, L. M., Macdonald, D. W., Santos-Reis, M., (2005). Resource dispersion and badger population density in Mediterranean woodlands: is food, water or geology the limiting factor? Oikos, 110 (3): 441-452.
  • Rosalino, L. M., Torres, J., Santos-Reis, M., (2006). A survey of helminth infection in Eurasian badgers (Meles meles) in relation to their foraging behaviour in a Mediterranean environment in southwest Portugal. European Journal of Wildlife Research, 52 (3): 202-206.
  • Santos-Reis, M., Rosalino, L. M., Loureiro, F., Santos, M. J., (2005). Los tejones en Portugal: distribución, estatus y conservación. P. 241-250. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Smith, G. C., Cheeseman, C., Clifton-Hadley, R .S., Wilkinson, D., (2001). A model of bovine tuberculosis in the badger Meles meles: an evaluation of control strategies. J. Appl. Ecol., 38: 509-519.
  • Sokolov, V. E. i Orlov, V. N., 1980. Guide to the Mammals of Mongolia. Pensoft, Moscou.
  • Spitzenberger F., 2002. Die Säugetierfauna Österreichs. Bundesministerium für Land- und Forstwirtschaft. Umwelt und Wasserwirtschaft, Band.
  • Stubbe, M., 1965. Jagd, Jagdgesetz und Wild in der Mongolischen Volksrepublik. Beiträge zur Jagd- und Wildforschung 4: 163-178.
  • Stubbe, M., Stubbe, A., Ebersbach, H., Samjaa, R. i Doržraa, O., 1998. Die Dachse (Melinae/Mustelidae) der Mongolei. Beiträge zur Jagd- und Wildforschung 23: 257-262.
  • The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.
  • Thornton, P. S., (1988). Density and distribution of badgers in south-west England: a predictive model. Mammal Rev., 18, 11-23.
  • Torres, J., Miquel, J., Motje, M., (2001). Helminth parasites of the Eurasian badger (Meles meles, L.) in Spain: a biogeographic approach. Parasitology Research, 87: 259-263.
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 208-209.
  • Virgós, E., (1994). Consideraciones sobre la situación del tejón (Meles meles) en algunas áreas del centro de la Península Ibérica. Aegypius, 12: 37-40.
  • Virgós, E., (2001). Role of isolation and habitat quality as determinants of species abundance: a test with badgers (Meles meles) in a gradient of forest fragmentation. J. Biogeogr., 28: 381-390.
  • Virgos, E., (2001). Relative value of riparian woodlands in landscapes with different forest cover for medium-sized Iberian carnivores. Biodiversity and Conservation, 10 (7): 1039-1049.
  • Virgós, E., (2002). Are habitat generalists affected by forest fragmentation? A test with Eurasian badgers (Meles meles) in coarse-grained landscapes of central Spain. J. Zool. Lond., 258: 313-318.
  • Virgós, E., Casanovas, J. G., (1999). Environmental constraints at the edge of a species distribution, the Eurasian badger (Meles meles): a biogeographic approach. J. Biogeogr., 26: 559-564.
  • Virgós, E., Casanovas, J. G., (1999). Badger Meles meles sett site selection in low density Mediterranean areas of central Spain. Acta Theriol., 44: 173-182.
  • Virgós, E., Mangas, J.G., Blanco-Aguiar, J.A., Garrote, G., Almagro, N., Pérez-Viso, R., (2004). Food habits of the European badger (Meles meles) along an altitudinal gradient of Mediterranean environments: a field test of the earthworm specialization hypothesis. Can. J. Zool., 82: 41-51.
  • Virgós, E., Mangas, J. G., Casanovas, J. G., (2005). Estatus del tejón en España. P. 271-281. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Virgós, E., Revilla, E., (2005). Métodos de estudio de la abundancia del tejón (Meles meles). P. 51-65. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Virgós, E., Revilla, E., Domingo-Roura, X., Mangas, J. G., (2005). Conservación del tejón en España: síntesis de resultados y principales conclusiones. P. 283-294. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., (2005). Factores que determinan la distribución y abundancia del tejón (Meles meles) a escala regional. P. 149-172. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Barea-Azcón, J. M., Rosalino, L. M., De Marinis, A. M., (2005). Revisión de la dieta del tejón (Meles meles) en la Península Ibérica: comparación con otras localidades de su área de distribución natural. P. 67-80. A: Virgós, E., Revilla, E., Mangas, J. G., Domingo-Roura, X. (Eds.). Ecología y conservación del tejón en ecosistemas mediterráneos. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos, Màlaga.
  • Virgós, E., Tellería, J. L., Santos, T., (2002). A comparison on the response to forest fragmentation by medium-sized Iberian carnivores in central Spain. Biodiversity and Conservation, 11 (6): 1063-1079.
  • Weigl, Richard, 2005. Longevity of Mammals in Captivity; from the Living Collections of the World. Kleine Senckenberg-Reihe 48: Stuttgart.
  • White, P. C. L., Harris, S., (1995). Bovine tuberculosis in badger (Meles meles) populations in southwest england - an assessment of past, present and possible future control strategies using simulation modeling. Phil. T. R. Soc. Lond. B, 349: 415-432.
  • Wilson, D. E. i Reeder, D. M., 1993. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Wilson, D. E. i Reeder, D. M., 2005. Mammal Species of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units.
  • Woodroffe, R., Macdonald, D. W., (1993). Badger sociality: models of spatial grouping. Symp. Zool. Soc. Lond., 65: 145-169.
  • Woodroffe, R., (1995). Body condition affects implantation date in the European badger, Meles meles. J. Zool. Lond., 236: 183-188.
  • Wozencraft, W.C., 1993. Order Carnivora. A: Wilson, D.E. i Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 279-348.
  • Zabala, J., (1980). Biometría del Tejón (Meles meles, L., 1758) en la Sierra de Aralar. Munibe, 32 (3-4): 301-315.
  • Zabala, J., Garin, I., Zuberogoitia, I., Aihartza, J., (2002). Habitat selection and diet of badgers (Meles meles) in Biscay (northern Iberian Peninsula). Ital. J. Zool., 69: 233-238.
  • Zabala, J., Zuberogoitia, I., (2003). Winter diet of Badgers Meles meles in Biscay: comparison of a mountainous and a coastal area. Biota, 4 (1-2): 129-136.
  • Zabala, J., Zuberogoitia, I., (2003). Badger, Meles meles (Mustelidae, Carnivora), diet assessed through scat-analysis: A comparison and critique of different methods. Folia Zoologica, 52 (1): 23-30.
  • Zabala, J., Zuberogoitia, I., Garin, I., Aihartza, J. R., (2002). Seasonal activity-patterns of badgers (Meles meles) related to food availability and requirements. Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava, 17: 201-207.
  • Zee, van der, F. F., Wiertz, J., Terbraak, C. J. F., van Apeldoorn, R. C., (1992). Landscape change as a possible cause of the badger Meles meles decline in the Netherlands. Biol. Conserv., 61: 17-22.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]