Teledildònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teledildònica (també coneguda com a "ciberdildònica") són joguines sexuals que poden ser controlades per ordinador. Els promotors d'aquests dispositius han proclamat des dels anys 80 que són el "següent gran pas" en tecnologia de cibersexe. La "teledildònica" també pot fer referència a la integració de telepresència amb sexe que aquestes joguines fan possible.

El terme va ser encunyat a 1975 per Ted Nelson[1] a la seva obra Computer Lib/Dream Machines.

En la seva concepció original, aquesta tecnologia havia de ser utilitzada per a sexe remot (o, almenys, per a masturbació mútua remota), on les sensacions físiques dels tocaments podien ser transmeses sobre un enllaç de dades entre els participants.

Les visualitzacions d'aquesta hipotètica tecnologia sempre inclouen la imatge d'una dona atractiva amb un vestit de goma equipat amb sensors i consoladors operats remòtament, suggerint una inspiració derivada més de fetitxisme de goma o fetitxisme mèdic que d'un desig de satisfer la demanda general.

Les joguines sexuals que poden ser manipulades remotament per l'altra part estan arribant ara al mercat. Aquestes joguines venen amb pel·lícules pregravades en què les accions són sincronitzades per mitjà d'un guió prèviament escrit. Altres productes llançats encaixen en una nova categoria anomenada bluedildonics, que permet a una joguina sexual ser controlada de forma remota per mitjà d'una connexió bluetooth.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nelson, Ted. Curriculum Vitae: Theodor Holm Nelson Retrieved on 2008-03-27

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]