Telefèric d'Olesa a Esparreguera

Infotaula xarxa de transportsTelefèric d'Olesa a Esparreguera
Esparreguera - Olesa
TerritoriBaix Llobregat
Municipi(s)Olesa de Montserrat i Esparreguera
Tipus serveitelefèric
Inauguració2005
Clausura2012
Longitud1.007 m
Estacions2
Temps de viatge4 min
OperadorFGC
Dades tècniques
Vehicles2
Capacitat vehicles15
Capacitat transport180 pers./h
Desnivell92 m
Velocitat5 m/s
Enllaç amb:
Barcelona-Vallès Llobregat-Anoia
Funiculars i telefèrics

El Telefèric d'Olesa de Montserrat a Esparreguera, també anomenat Aeri d'Olesa-Esparreguera, era un telefèric que connectava Olesa de Montserrat amb Esparreguera. Construït i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va entrar en funcionament el 14 d'octubre de 2005 i fou clausurat l'1 de gener de 2012.

L'objectiu principal del telefèric era apropar els veïns d'Esparreguera a l'estació d'Olesa de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia. Es preveia que al voltant de 250.000 usuaris farien servir l'aeri cada any, però aquesta xifra mai no s'assolí, fet que juntament amb la crisi econòmica del moment en motivà el tancament indefinit.

Història[modifica]

Prevista la seva construcció en el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI), el 16 de maig de 2001, el director general de Ports i Transports de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l'estudi sobre la construcció del telefèric. En aquell moment hom estimava el cost de construcció en 425 milions de pessetes (2,55 milions d'Euros).[1]

L'abril de 2003 es van licitar les obres, amb un pressupost de 4,3 milions d'euros.[2]

La construcció es va encarregar a l'empresa Pomagalski S.A., societat francesa especialitzada en la construcció d'aquest tipus d'instal·lació (amb nom comercial POMA, i filial del grup Leitner Ropeways des del 2000), mentre que la obra civil la va realitzar l'empresa Vicsan Torredembarra S.A.[3]

El divendres 14 d'octubre de 2005 es va inaugurar el telefèric, començant a prestar servei comercial immediatament.

Donat que la seva explotació no va donar els resultats esperats, i com a conseqüència de la crisi econòmica iniciada el 2008, FGC va decidir tancar la instal·lació en acabar el servei del 31 de desembre de 2011. L'any 2010 es van transportar 98.829 viatgers, davant dels 250.000 estimats, sent l'índex de cobertura d'un minso 26%. Inicialment el tancament va ser provisional, i FGC va continuar fent el manteniment mínim de la instal·lació durant un temps, per si en el futur es reprenia el servei.[4]

Finalment, el servei no es va reprendre mai, i el juliol de 2017 FGC anuncià el seu desmantellament. Part dels seus elements es van utilitzar per renovar el telecabina de la Coma del Clot de l'estació de la Vall de Núria. Es preveia la cessió de franc de les dues estacions de la instal·lació, la d'Olesa i la d'Esparreguera, als seus respectius ajuntaments.

Tot i que inicialment FGC anuncià que la infraestructura bàsica de l'aeri romandria en peu i rebria el manteniment necessari per si es decidís restablir el servei comercial en un futur,[5] el novembre de 2018 es va procedir a desmuntar els pilars i els cables per a ser traslladats a les instal·lacions de Núria.[6]

Durant els set anys en què va estar en servei, a l'estació d'Esparreguera van pujar anualment els següents viatgers:[7]

Any Viatgers
2005 9.187
2006 38.612
2007 43.179
2008 47.129
2009 47.471
2010 42.529
2011 42.413

Característiques tècniques[modifica]

Aquesta instal·lació era un telecabina mono cable, amb dues cabines en moviment de vaivé. El disseny tècnic el va fer l'empresa francesa Pomagalski S.A., i corresponia al tipus 16-GPB. La línia tenia una longitud de 1.007 metres, amb dues estacions extremes, deu pilones intermèdies, i dues cabines amb capacitat per 15 persones dempeus. Salvava un desnivell de 92 metres entre les estacions inferior (Olesa de Montserrat, a 115 metres s.n.m.) i superior (Esparreguera, a 207 m s.n.m.).[8]

L'accionament, situat a l'estació inferior, es feia amb un motor elèctric de 256 kW, i la velocitat nominal era de 5 m/s (18 km/h).[9] Estava equipat amb un fre electromagnètic del tipus POMA PP2200, i d'un fre d'emergència FE100. Mitjançant un reductor epicicloïdal Poma Kissling PK21M, el motor movia una politja monobloc de 5,7 metres de diàmetre, que accionava el cable portador-tractor, d'un diàmetre de 50,5 mm. A l'estació superior estava situada la contra-politja. Les cabines eren del tipus Sigma, i disposaven d'un braç de suspensió i pinça doble Omega T-L D51 per subjectar-se al cable.[10]

Estacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Esparreguera i Olesa tindran telefèric després de 75 anys del primer projecte». VilaWeb. [Consulta: 28 febrer 2020].
  2. «La Generalitat posa a subhasta el projecte de telecabina d'Esparreguera a Olesa de Montserrat». 324.cat. [Consulta: 28 febrer 2020].
  3. «Aeri Olesa de Montserrat-Esparreguera». Trenscat.com. [Consulta: 28 febrer 2020].
  4. Memòria 2012 (pdf). Barcelona: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2017, p. 206. 
  5. «FGC amplia el servei per a la mobilitat d'Olesa de Montserrat i Esparreguera - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-09-28. [Consulta: 26 juliol 2017].
  6. Badia, Enric «FGC s'emporta més estructura de l'aeri d'Olesa del que havia pactat amb els ajuntaments». Regió7, 15-11-2018.
  7. Memòries d'FGC. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya [Barcelona], Anys 2005-2011, 2005-2011.
  8. «FGC –TOE - Telefèric Olesa de Montserrat – Esparraguera». Rails sense fronteres. [Consulta: 28 febrer 2020].
  9. «Aéreo Olesa de Montserrat-Esparreguera». listadotren.es. [Consulta: 28 febrer 2020].
  10. MIRABET, Pep. Plec tècnic per la substitució del telecabina Coma del Clot pel telefèric d'Olesa de Montserrat a Esparreguera a la Vall de Núria. Barcelona: FGC, 2018. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telefèric d'Olesa a Esparreguera