Telefe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Crystal Clear device tv.png
Telefe
Logo de Telefe
Nom comercial Telefé
Propietaris Telefónica
Apareguda el dia 21 de juliol del 1961
Àmbit Buenos Aires
Lloc web www.telefe.com/

Telefe (telefé), és una de les principals cadenes de televisió d'Argentina. L'abans anomenat Canal 11 de Buenos Aires va començar les seves transmissions el 1961. Telefe és un acrònim de Televisió Federal des del llançament del canal el 22 de desembre de 1989, que avui pertany al grup espanyol Telefónica.

Història[modifica | modifica el codi]

El Canal 11 de Buenos Aires va començar les seves transmissions el 1961, pocs dies abans de les quals vencés el termini donat pel govern al licenciatari per començar a operar. Anunciat com «el canal de la família», al principi va ser administrat per una societat vinculada a l'Església Catòlica, associada amb la cadena nord-americana ABC i la Westinghouse Electric Corporation.

Tanmateix, l'any 1970 la propietat del canal va quedar a les mans de l'empresari editorial Héctor Ricardo García, qui li va donar al canal una orientació popular i el va portar a lluitar el lideratge dels índexs d'audiència.

Estatitzat el 1974, durant la dictadura militar va ser administrat per la Fuerza Aérea Argentina passant a ser intervingut pel govern de Raúl Alfonsín quan va tornar la democràcia l'any 1983.

El 1989, quan el president Carlos Menem va proposar la privatització de dos dels tres canals de Buenos Aires propietat de l'Estat Nacional (Canal 11 i Canal 13), es va formar la societat Televisió Federal SA, amb la participació d'Editorial Atlántida i vuit canals privats de l'interior del país. El 80% de la compra la va absorbir el grup associat a l'Editorial Atlántida i el 20% la News Corporation (de l'empresari australià Rupert Murdoch). Aquest grup es va adjudicar el Canal 11, al qual van rebatejar com a Telefe quan es van fer càrrec d'aquest, el 22 de desembre d'aquell any.

A partir de 1991 el senyal va començar a transmetre el campionat de Fòrmula 1 des dels circuits en l'horari diferit de les 11 AM per a l'Argentina, amb un equip format inicialment per Fernando Tornello i l'Ing. Seraffi. Després es van sumar Felipe McGough i el periodista brasiler Wagner Gonzalez. A partir de 1997 les transmissions van començar a realitzar-se en viu fins a 1999, després deixant les transmissions a les mans del desaparegut canal Panamerican Sports Network (PSN) per a tot Llatinoamèrica. Avui en dia, la Fórmula 1 la transmet Fox Sports.

L'any 2000, el paquet accionari de Telefe va ser comprat per Telefónica de Argentina, subsidiària de l'empresa espanyola Telefónica.

Durant els anys 2004 i 2005, el canal, en una coproducció de Telefe Contenidos i Sony, va realitzar adaptacions locals de les sitcoms nord-americanes The Nanny, Who's the Boss? i Married with Children. Va produir també material íntegrament local, com Científicos Industria Argentina, dirigit pel periodista i matemàtic Adrián Paenza. El programa era emès anteriorment a aquesta data per Canal 7. Des de 2005 va tornar a emetre's per l'esmentat canal.

L'índex d'audiència mitjana de la cadena el 2004 va ser de 14.4 punts, liderant totes les franges horàries. Entre els programes més vistos d'aquell any es van trobar: Los Roldán, Susana Giménez, Videomatch, The Nanny, Mosca & Smith, Ser Urbano 2, Aunque usted no lo viera, Odisea, Panadería Los Felipe, Historias de Sexo de Gente Común i Mujeres en Rojo.

El 2005 va repetir l'èxit d'audiència anual. Només que aquesta vegada va ser de 14.3. Liderant una altra vegada totes les franges horàries i lluitant el lideratge del Prime Time amb Marcelo Tinelli i els seus productes en Canal 9. Entre els programes més vistos es van trobar: Amor mío, ¿Quién es el jefe?, Susana Giménez, Married with Children, Amor en custodia, Pasión de gavilanes, Aunque usted no lo viera, El color del pecado, Se Dice Amor, Buena Fortuna i Historias de Sexo de Gente Común 2.

També el 2005 i després d'una baralla mediàtica entre el director de programació Claudio Villarruel i l'empresari Marcelo Tinelli aquest decideix portar tots els programes de la seva productora Ideas del Sud al Canal 9. A finals d'aquell mateix any, Tinelli firma una aliança amb Adrián Suar, director de programació de Canal 13 i muda tots els seus programes des de Canal 9 a Canal 13. Això produeix que Mario Pergolini, un dels principals rivals de Marcelo Tinelli, no renovi el seu contracte amb Canal 13 i firma amb Villaruel per portar a Telefe les produccions de la seva productora Cuatro Cabezas, entre elles Caiga Quien Caiga, La Liga i Algo Habrán Hecho.

El 2006 Telefe llança el seu eslògan «Bona tele, bona fe»

El desembre de 2007 renova la seva imatge institucional, canvia el seu eslogan a l'actual «Un bon senyal», i inclou un logotip en pantalla amb moviment i tridimensionalidad, però amb colors opacs. El 9 de juny de 2008 novament renova la seva imatge amb motiu de l'assumpció del nou CEO de Telefé, Luis Velo, després de la renúncia de Jorge Pérez Bello, anterior executiu, que estava des de 2003. Es llança un nou logo, amb un disseny atractiu en seus comercials, encara que es conserva el eslògan.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

A començaments de 2008 Telefe va estrenar dues telecomèdies: Una de dos, cancel·lada al cap de poc de la seva estrena per sota arqueig i Aquí no hay quien viva i dues telenovel·les (Vidas robadas i Don Juan y su bella dama), a més d'un nou programa d'entreteniments (El muro infernal).

El juliol va estrenar «Talento argentino», la versió argentina del reeixit format Got Talent.

El mateix mes, Telefé va aconseguir trencar, després de nou mesos, una ratxa favorable a Canal 13, i va poder posicionar-se al primer lloc d'arqueig durant els mesos de juliol, agost, setembre i octubre.

El canal havia promocionat durant juliol i agost la nova comèdia Todos contra Juan. Tanmateix, la direcció de programació de Telefe, va decidir deixar de manera sorpresiva en un costat aquest projecte, que va acabar estrenant-se l'octubre pel canal América TV.

El novembre es van reorganitzar els horaris de la programació, junt amb l'arribada de la telecomèdia Los exitosos Pells.

Telefe Notícies[modifica | modifica el codi]

Històricament, Canal 11 i posteriorment Telefe van usar els noms

  • El repórter esso (1963-1968)
  • Teleonce informa (1968-1974)
  • 24 Horas (1974-1976)
  • Noticias 11 (al migdia i a la mitjanit) i Revista 11 (cap al tard) (1976-1983)
  • La noticia (1984-1989)
  • Telefe Noticias (des de 1989 fins al present)

El canal compta amb tres edicions diàries de noticieros: Telefe Noticias al mediodía, Telefe Noticias a las 20 i Diario de medianoche.

Alguns dels seus periodistes són Jorge Jacobson, Rodolfo Barili, Cristina Pérez, Milva Castelini, Omar Fajardo, Erica Fontana, Guillermo Panizza, Anabella Messina, María Julia Mastromarino, Rodolfo Sbrissa, Augusto Telias, Matías Castelli, Pilar Smith, Fernando Carlos, Germán Pavlosqui, entre altres.

El seu director de continguts és Francisco Mármol i el seu director periodístic, Osvaldo Petrozzino.[Quan?]

Durant els anys noranta, el noticiero va ser presentat per, entre d'altres, Jacobson, Carlos Asnaghi, Amalia Rosas, Rosari Lufrano, Franco Salomone, Carolina Perín i Paula Trápani.

Entre 1993 i 1998 es va emetre el canal Red de Noticias.

Encara que en la majoria de les ocasions, el canal no és el primer a interrompre la seva programació per notícies d'últim moment, el noticier manté acceptables nivells d'audiència.

Competeix contra els informatius de Canal 13 i América TV. Per aquest motiu, des de 2004, els noticieros duren més d'una hora (per augmentar la seva quota de pantalla), pel qual la informació, en certs casos, és reflectida amb un tractament en viu i testimonis. Des de 2008, l'edició que tradicionalment es va emetre a les 12 del migdia (UTC-3), es va moure a les 13 hores, per qüestions d'audiència, programació, i principalment per competir directament amb «Noticiero trece». També el novembre del mateix any, l'edició de les 19 h és moguda a les 20 h per competir directament contra «Telenoche».

Telefe Cinema[modifica | modifica el codi]

Va ser productor de les següents pel·lícules:

  • Esperando La Carroza (1985) (*)
  • Los Extermineitors (1989) (*)
  • Extermineitors 2, La Venganza del Dragón (1990)
  • Extermineitors 3, La Gran Pelea Final (1991)
  • Extermineitors 4, Como Hermanos Gemelos (1992)
  • La Furia (1997), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Un Argentino En Nueva York (1998), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Esa Maldita Costilla (1999), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • La Venganza (1999), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Manuelita, La Tortuga (1999), coproducció al costat de Garcia Ferre Entertainment
  • Papá Es Un Ídolo (2000), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Corazón, Las Alegrías De Pan Triste (2000), coproducció al costat de Garcia Ferre Entertainment
  • La Fuga (2001)
  • Chiquititas, Rincón De Luz (2001)
  • Apasionados (2002), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Un Hijo Genial (2003), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Peligrosa Obsesión (2004), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Patoruzito (2004), coproducció al costat de Xarxa Lojo
  • Tiempo De Valientes (2005)
  • Whisky Romeo Zulu (2005)
  • Papá Se volvio Loco (2005)
  • Bañeros III: Todopoderosos (2006), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • Incorregibles (2007), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • La Señal (2007)
  • Brigada Explosiva III: Misión pirata (2008), coproducció al costat d'Argentina SonoFilm
  • 100% Lucha, la película (2008)

Va guanyar 5 Premis Condor de Plata i l'èxit de Manuelita gairebé aconsegueix la nominació a l'Oscar.

(*): Produït durant el període de Canal 11 sota l'òrbita estatal.

Telefe Internacional[modifica | modifica el codi]

Des de 1998, Telefe transmet per a més de 30 països.

Telefe Movil[modifica | modifica el codi]

Creat el 2006, en cooperació amb Telinfor, ofereix diferents Serveis per a Telèfons Cel·lulars.

Telefe Continguts[modifica | modifica el codi]

Creat el 1989, va crear i va adaptar programes de gran èxit com a Verano del 98, Muñeca brava, Casados con hijos, The Nanny, etc. (els últims dos en coproducció amb Sony Pictures). El 2008 va produir l'adaptació argentina d'Aquí no hay quien viva. Coprodueix 100% Lucha al costat d'Endemol Argentina

Telefe Música[modifica | modifica el codi]

Divisió encarregada de:

  • la transmissió dels recitals d'artistes nacionals i internacionals de l'Argentina per la pantalla de Telefé.
  • la comercialització dels CD's i DVD's originals dels programes propis, com la col·lecció "Musica para soñar"; la sèrie en DVD d'"Hermanos y Detectives", "Los simuladores", "Resistire", "Montecristo", "Vidas Robadas", entre d'altres.
  • la creació de bandes de so originals per a tots els seus programes.
  • representació d'artistes musicals generats en programes de l'esmentat estil emesos pel canal (ex: Operación Triunfo o Talento Argentino)

Eslògans[modifica | modifica el codi]

  • 1990 - 2000: Juntos
  • 2000 - 2001: Juntos, todo bien
  • 2001 - 2002: Un sentimiento
  • 2002 - 2006: Siempre
  • 2006 - 2007: Buena tele, buena fe
  • 2007 - Actualitat: Una buena señal

Rànquing[modifica | modifica el codi]

Telefé ha aconseguit mantenir els nivells d'audiència més alts durant gairebé 18 anys:[1]

Any Promitg A
1991 15,4
1992 14,0
1993 13,2
1994 11,5
1995 12,2
1996 11,6
1997 13,5
1998 12,5
1999 13,5
2000 12,7
2001 13,0
2002 11,2
2003 12,5
2004 14,5
2005 14,3
2006 14,6
2007 13,2

Nota A: rànquing mitjana de 12 a 24 hrs., tots els dies. IBOPE

Telefe Satelital (interior)[modifica | modifica el codi]

Edifici del Canal 8 de Mar del Plata, estació membre de la xarxa de Telefe.

Telefe es veu en gran part de l'Argentina a través dels següents canals:

Senyals del Grup Telefe[2][modifica | modifica el codi]

Afiliades a Argentina[modifica | modifica el codi]

Afilides a l'Uruguai[modifica | modifica el codi]

Senyal Telefé Cable[modifica | modifica el codi]

Versió de Telefé Buenos Aires per als operadors de cable de l'interior del país.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]